Robert Guiscard: diferència entre les revisions
m Bot: recol·locant les plantilles {{Enllaç AB}} |
m Bot: canvis estètics en relació a les plantilles d'enllaços d'articles bons i articles destacats |
||
| Línia 21: | Línia 21: | ||
* [http://www.ville-caen.fr/mdn/plantagenets/san-marco.html La torre de Robert Guiscard] |
* [http://www.ville-caen.fr/mdn/plantagenets/san-marco.html La torre de Robert Guiscard] |
||
* [http://www.mondimedievali.net/Castelli/Calabria/cosenza/smarcarg01.jpg La torre de Robert Guiscard (San Marco Argentano, Calàbria)] |
* [http://www.mondimedievali.net/Castelli/Calabria/cosenza/smarcarg01.jpg La torre de Robert Guiscard (San Marco Argentano, Calàbria)] |
||
{{Enllaç AB|ru}} |
{{Enllaç AB|ru}} |
||
Revisió del 19:20, 12 març 2013
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard , fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015 - 1085), aventurer normand, nascut a prop de Coutances, a Normandia.
Com molts altres cavallers normands empobrits, Guiscard va anar a Itàlia, on va arribar cap a l'any 1046. Després de servir en les forces del Príncep de Càpua, va organitzar un exèrcit per crear les seves pròpies possessions a Calàbria.
Quan el papa Lleó IX va intentar expulsar els normands d'Itàlia en 1053, Guiscard va tenir un important paper en la derrota de les tropes del Papa a Civitate, localitat propera a l'actual ciutat de Sant Sever. A la mort del seu germà gran, Unfrido, Robert es va convertir en líder dels normands establerts a Itàlia. El Papa, que buscava desfer-se de la tutela del Sacre Imperi Romanogermànic, va decidir acostar-se a líders normands presents al sud d'Itàlia. El 1059 el papa Nicolau II va nomenar Robert per la gràcia de Déu i de sant Pere, duc de Pulla i Calàbria i d'aquí en endavant, amb l'ajuda de tots dos, duc de Sicília . A canvi, Robert Guiscard va reconèixer el Papa com el seu senyor feudal.
En aquesta època, Sicília estava en mans de l'emirat de Sicília, de manera que ell i el seu germà Roger es van embarcar en una sèrie de campanyes militars i van conquerir Messina el 1061 i Palerm el 1072.[1] Després va dirigir la seva atenció cap als Balcans, i el 1081 va obtenir una gran victòria sobre l'emperador bizantí Aleix I Comnè a Durazzo (Albània). Mentrestant, les seves campanyes a Macedònia i a Tessàlia van ser dirigides pel seu fill Bohemund.
Robert va ser cridat el 1083 perquè anés en auxili del papa Gregori VII, que estava assetjat al castell Sant'Angelo per Enric IV, emperador del Sacre Imperi, de manera que va haver d'abandonar les seves victorioses campanyes. El 1084, Robert va expulsar de Roma l'Emperador i va reduir a cendres[2] un terç de la ciutat. Robert va tornar en suport del seu fill Bohemund en la campanya de Grècia, però va morir de febres a Cefalònia unes setmanes més tard, el juliol de 1085 (Febre tifoide), deixant com a successor al seu fill Roger Borsa.
Vegeu també
Referències
- ↑ Previté-Orton, Charles William. The Shorter Cambridge Medieval History (en anglès). CUP Archive, 1975, p. vol.1, p.511. ISBN 0521099765.
- ↑ Rogers, Clifford. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. vol.1, p.403. ISBN 0195334035.
