Cadafal: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{confusió|cadafal (arquitectura)}} |
{{confusió|cadafal (arquitectura)}} |
||
[[fitxer:Décapitation_de_Lally-Tollendal_en_1766_01.jpg|thumb|280px|Execució de '''Lally-Tollendal''' al Cadafal (1766)]] |
[[fitxer:Décapitation_de_Lally-Tollendal_en_1766_01.jpg|thumb|280px|Execució de '''Lally-Tollendal''' al Cadafal (1766)]] |
||
Un '''cadafal'''<ref name="opti">{{optimot|cadafal |cadafal}}</ref> |
Un '''cadafal''',<ref name="opti">{{optimot|cadafal |cadafal}}</ref> '''catafalc''',<ref name="coromi">[http://histo.cat/1/cadafal-coromines.pdf cadafal-coromines]</ref> o '''cadafalc''' (echafaud, scaffold, amb derivats del llatí ''cadafalcum'', en moltes altres llengües romàniques) era una estructura generalment de fusta que s'aixecava per un acte solemne enmig d'una església amb finalitats religioses o a la plaça principal d'una població (per exemple per rebre al rei).<ref name="Morell2011">{{ref-llibre|autor=Joan Aliaga Morell|títol=Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II.: Llibre de l'entrada del rei Martí I|url=http://books.google.es/books?id=fh7cBNk724IC&pg=PA304&lpg=PA304&dq=cadafal&source=bl&ots=FI-TKxHoCr&sig=sR0i0SQ6SvEEKwqJ5ibSQquNE9Y&hl=ca&sa=X&ei=xWd-UICeLsqChQfzuIHYDA&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=cadafal&f=false|consulta=17 October 2012|data=28 November 2011|editorial=Universitat de València|isbn=978-84-370-8713-9|pàgines=304–}}</ref> |
||
== Execucions públiques == |
== Execucions públiques == |
Revisió del 13:55, 24 abr 2013
Un cadafal,[1] catafalc,[2] o cadafalc (echafaud, scaffold, amb derivats del llatí cadafalcum, en moltes altres llengües romàniques) era una estructura generalment de fusta que s'aixecava per un acte solemne enmig d'una església amb finalitats religioses o a la plaça principal d'una població (per exemple per rebre al rei).[3]
Execucions públiques
Una aplicació molt popular del cadafal, era una plataforma provisional construïda, generalment de fusta, a la plaça principal de una ciutat, per executar públicament una pena de mort com escarment.
Usos religiosos
Per a efectes religiosos a l'edat mitjana es descriu com un tauler de grans dimensions, elevat del sòl més o menys la talla d'un home mitjà, connectat amb un passadís també alçat on s'asseien les autoritats.[4]
Exèquies
Per aquest ús el cadafal té una forma de plataforma elevada sobre una estructura de fusta o tarima allargada, curosament adornada, que es situa als temples o llocs on se celebren les exèquies o sepultures de cos present, per col·locar les restes mortals d'una persona ja sigui directament al damunt, o bé, dins d'un taüt (sarcòfag, o similar), el qual es deixa obert perquè les despulles siguin visibles als concurrents a la cerimònia. Aquest arranjament es fa durant les cerimònies prèvies a la sepultura per rendir honors fúnebres al finat. El cadafal acostuma a decorar-se en negre o en els colors propis del càrrec del difunt, com en el cas de reis i papes, quan es decora en vermell.
Vegeu també
Referències
- ↑ cadafal a Optimot
- ↑ cadafal-coromines
- ↑ Joan Aliaga Morell. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II.: Llibre de l'entrada del rei Martí I. Universitat de València, 28 November 2011, p. 304–. ISBN 978-84-370-8713-9 [Consulta: 17 octubre 2012].
- ↑ Luis Quirante Santacruz. Del teatro del Misteri al misterio del teatro. Universitat de València, 2001, p. 100–. ISBN 978-84-370-5149-9 [Consulta: 17 octubre 2012].