Ottava rima: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:35, 24 jul 2013

Octava rima o Ottava rima.

Té l’estructura de rima igual que l’Octava reial ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres iàmbics, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble rima final.

Es considera un desenvolupament en paral·lel a l’Octava reial per part de la Mètrica anglesa (generada per cims accentuals, significatius en el vers). Originada a partir de la Canzone, una estrofa de la Mètrica italiana.

Primer, digna hereva del seu origen italià, es conreà en les traduccions angleses de Torquato Tasso i Ludovico Ariosto del període isabelí.

Trobem alguns exemples com:

William Browne: Britannia’s Patorals, de 1613.

George Gordon Byron (Lord Byron): Beppo, de 1818 i Don Joan de 1819.

Shelley, Keats, etc.

Vegeu també

Octava reial

Bibliografia

BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon.
OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona.
VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.

Enllaços externs

Browne, William: Britannia’s Patorals Aquí.
Byron, George Gordon (Lord Byron): Beppo, aquí:
Byron, George Gordon (Lord Byron): Don Joan (en anglès)Aquí:
Teccani.it (en italià)

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{MF}}
-Octava rima o Ottava rima.
+'''Octava rima''' o Ottava rima.
 Té l’estructura de rima igual que l’[[Octava reial]] ABABABCC, però, generalment, pertany a la Mètrica accentual o rítmica (Bargalló, p. 20) perquè consta de vuit pentàmetres [[iàmbic]]s, compilats en estrofes amb les tres rimes alternes i l’habitual doble [[rima]] final.
@@ Línia 17: / Línia 17: @@
+== Vegeu també ==
-'''ENLLAÇOS''':
+* [[Octava reial]]
-Browne, William: Britannia’s Patorals [http://www.gutenberg.org/ebooks/22001 Aquí].
-Byron, George Gordon (Lord Byron): Beppo, [http://www.beyond-the-pale.co.uk/beppo.htm aquí]:
-Byron, George Gordon (Lord Byron): Don Joan (en anglès)[http://www.gutenberg.org/zipcat.php/21700/21700-h/21700-h.htm Aquí]:
-Ampliació tema:
-[http://www.treccani.it/enciclopedia/sestina_%28Enciclopedia-dell%27Italiano%29/ Teccani.it] (en italià)
-Veure [[Octava reial]]
-'''BIBLIOGRAFIA''':
-BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
-BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon.
+== Bibliografia ==
-OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
+* BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
+* BRUNEL, PIERRE (1988): Diccionario de los escritores del Mundo. Ed. Everest. Leon.
+* OLIVA I LLINÀS, SALVADOR (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
+* PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona.
+* VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.
+== Enllaços externs ==
-PERÉS, RAMON D. (1969): Historia Universal de la Literatura. Ed. Ramon Sopena SA. Barcelona.
+* Browne, William: Britannia’s Patorals [http://www.gutenberg.org/ebooks/22001 Aquí].
-VALENTIN, A. i BARINCOU, E. (1946): La Litterature Italienne. Librarie A. Hatier. París.
+* Byron, George Gordon (Lord Byron): Beppo, [http://www.beyond-the-pale.co.uk/beppo.htm aquí]:
+* Byron, George Gordon (Lord Byron): Don Joan (en anglès)[http://www.gutenberg.org/zipcat.php/21700/21700-h/21700-h.htm Aquí]:
+* [http://www.treccani.it/enciclopedia/sestina_%28Enciclopedia-dell%27Italiano%29/ Teccani.it] (en italià)
 [[Categoria:Mètrica]]