Ver i Prisc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 11:14, 21 ago 2013

Ver i Prisc van ser dos esclaus de l'Antiga Roma que es van convertir en gladiadors famosos durant els regnats de Vespasià i Titus, cap a finals del segle I. El combat que ambdós amics van mantenir fou el moment culminant del dia d'obertura dels jocs celebrats per Titus per a inaugurar l'Amfiteatre Flavi (més tard conegut com a Colosseu) l'any 80.

El combat va ser registrat en un poema laudatori de Marc Valeri Marcial,^[1] i constitueix l'única descripció detallada d'un combat de gladiadors que ha arribat fins als nostres dies. Ambdós gladiadors van ser declarats victoriosos en el combat, i ambdós van ser premiats per l'emperador amb la seua llibertat en un final únic.

Text de Marcial

Marcial, De Spectaculis, XXIX:

Mentre que Prisc i Ver allargaven l'enfrontament
i durant molta estona la lluita va ser igualada en ambdós costats,
alts i repetits crits reclamaven la llibertat per als homes;
però Cèsar va seguir la seua pròpia llei; —
era la llei de lluitar amb l'escut fins que un dit s'alçara: —
va fer el que li estava permès, sovint va donar menjar i regals.
Però es va arribar al final amb la mateixa igualtat:
iguals a l'hora de la lluita, iguals a l'hora de cedir.
Cèsar va enviar espases de fusta a ambdós i palmes a ambdós:
per tant, el coratge i l'habilitat van rebre el seu premi.
Açò no va tenir lloc davant cap príncep excepte tu, Cèsar:
quan dos van lluitar, ambdós van ser victoriosos.

Cum traheret Priscus, traheret certamina Verus,
esset et aequalis Mars utriusque diu,
missio saepe uiris magno clamore petita est;
sed Caesar legi paruit ipse suae; —
lex erat, ad digitum posita concurrere parma: —
quod licuit, lances donaque saepe dedit.
Inuentus tamen est finis discriminis aequi:
pugnauere pares, subcubuere pares.
Misit utrique rudes et palmas Caesar utrique:
hoc pretium uirtus ingeniosa tulit.
Contigit hoc nullo nisi te sub principe, Caesar:
cum duo pugnarent, uictor uterque fuit.

Referències

↑ Marcial, Liber de Spectaculis, XXIX

Altres fonts

Alan Bowman, Peter Garnsey i Dominic Rathbone: The Cambridge Ancient History. XI: The High Empire, A.D. 70-192. 2a ed. Cambridge University Press, 2000.
Simon Hornblower i Antony Spawforth: Oxford Classical Dictionary. 3a ed. Oxford University Press, 2003.
Andrew G. Traver: From Polis to Empire – The Ancient World, c. 800 B.C. - A.D. 500: A Biographical Dictionary. 1a ed. Greenwood Press, 2002.

[1] Marcial, Liber de Spectaculis, XXIX

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-'''Vero''' i '''Prisco''' van ser dos [[esclavitud|esclaus]] de l'[[Antiga Roma]] que es van convertir en [[gladiador]]s famosos durant els regnats de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], cap a finals de el [[segle I]]. El combat que ambdós amics van mantenir fou el moment culminant del dia d'obertura dels [[Jocs inaugurals del Colosseu|jocs celebrats per Tito]] per a inaugurar el [[Colosseu|Amfiteatre Flavi]] (més tard conegut com Colosseu) en l'any [[80]].
+'''Ver''' i '''Prisc''' van ser dos [[esclavitud|esclaus]] de l'[[Antiga Roma]] que es van convertir en [[gladiador]]s famosos durant els regnats de [[Vespasià]] i [[Tit Flavi Sabí Vespasià|Titus]], cap a finals del [[segle I]]. El combat que ambdós amics van mantenir fou el moment culminant del dia d'obertura dels [[Jocs inaugurals del Colosseu|jocs celebrats per Titus]] per a inaugurar l'[[Colosseu|Amfiteatre Flavi]] (més tard conegut com a Colosseu) l'any [[80]].
 El combat va ser registrat en un poema laudatori de [[Marc Valeri Marcial]],<ref>[[Marcial]], ''Liber de Spectaculis'', XXIX</ref> i constitueix l'única descripció detallada d'un combat de gladiadors que ha arribat fins als nostres dies. Ambdós gladiadors van ser declarats victoriosos en el combat, i ambdós van ser premiats per l'emperador amb la seua llibertat en un final únic.
@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 Marcial, ''De Spectaculis'', XXIX:
 {|
-|''Mentre que Prisco i Vero allargaven l'enfrontament,<br>I per llarg temps la lluita va ser igualada en ambdós costats,<br>Alts i repetits crits reclamaven la llibertat per als homes;<br>Però César va seguir la seua pròpia llei; &mdash;<br>Era la llei de lluitar amb l'escut fins que un dit s'alçara: &mdash;<br>Va fer el que li estava permès, sovint va donar menjars i regals.<br>Però es va arribar al final amb la mateixa igualtat:<br>Iguals al lluitar, iguals al cedir.<br>César va enviar espases de fusta a ambdós i palmells a ambdós:<br>Per tant, el coratge i l'habilitat van rebre el seu premi.<br>Açò no va tenir lloc davant cap príncep excepte tu, César:<br>Quan dos van lluitar, ambdós van ser victoriosos.''
+|''Mentre que Prisc i Ver allargaven l'enfrontament<br>i durant molta estona la lluita va ser igualada en ambdós costats,<br>alts i repetits crits reclamaven la llibertat per als homes;<br>però Cèsar va seguir la seua pròpia llei; &mdash;<br>era la llei de lluitar amb l'escut fins que un dit s'alçara: &mdash;<br>va fer el que li estava permès, sovint va donar menjar i regals.<br>Però es va arribar al final amb la mateixa igualtat:<br>iguals a l'hora de la lluita, iguals a l'hora de cedir.<br>Cèsar va enviar espases de fusta a ambdós i palmes a ambdós:<br>per tant, el coratge i l'habilitat van rebre el seu premi.<br>Açò no va tenir lloc davant cap príncep excepte tu, Cèsar:<br>quan dos van lluitar, ambdós van ser victoriosos.''
 |''Cum traheret Priscus, traheret certamina Verus,<br>esset et aequalis Mars utriusque diu,<br>missio saepe uiris magno clamore petita est;<br>sed Caesar legi paruit ipse suae; &mdash;<br>lex erat, ad digitum posita concurrere parma: &mdash;<br>quod licuit, lances donaque saepe dedit.<br>Inuentus tamen est finis discriminis aequi:<br>pugnauere pares, subcubuere pares.<br>Misit utrique rudes et palmas Caesar utrique:<br>hoc pretium uirtus ingeniosa tulit.<br>Contigit hoc nullo nisi te sub principe, Caesar:<br>cum duo pugnarent, uictor uterque fuit.''
 |}
@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 == Altres fonts ==
-* Bowman, Alan, Peter Garnsey, and Dominic Rathbone. The Cambridge Ancient History Volume XI: The High Empire, A.D. 70-192. 2nd ed. Cambridge University Press, 2000.
+* Alan Bowman, Peter Garnsey i Dominic Rathbone: ''The Cambridge Ancient History''. XI: The High Empire, A.D. 70-192. 2a ed. Cambridge University Press, 2000.
-* Hornblower, Simon, and Antony Spawforth. Oxford Classical Dictionary. 3rd ed. Oxford University Press, 2003.
+* Simon Hornblower i Antony Spawforth: ''Oxford Classical Dictionary''. 3a ed. Oxford University Press, 2003.
-* Traver, Andrew G. From Polis to Empire – The Ancient World, c. 800 B.C.-A.D. 500: A Biographical Dictionary. 1st ed. Greenwood Press, 2002.
+* Andrew G. Traver: ''From Polis to Empire – The Ancient World, c. 800 B.C. - A.D. 500: A Biographical Dictionary.'' 1a ed. Greenwood Press, 2002.
-{{ORDENA:Vero I Prisco}}	<!--ORDENA generat per bot-->
+{{ORDENA:Ver I Prisc}}	<!--ORDENA generat per bot-->
 [[Categoria:Gladiadors]]