Taula Rodona: diferència entre les revisions
w en |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Segons la llegenda del [[Rei Artús]], la '''Taula Rodona''' era la taula mística de [[Camelot]] on Artús i els seus [[cavaller]]s seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne. En algunes versions, el mag [[Merlí]] hi tenia també plaça reservada. |
Segons la llegenda del [[Rei Artús]], la '''Taula Rodona''' era la taula mística de [[Camelot]] on Artús i els seus [[cavaller]]s seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne. En algunes versions, el mag [[Merlí]] hi tenia també plaça reservada. |
||
La primera aparició d'aquest moble singular és en el ''Roman de Brut'' de Wace, tanmateix, la idea d'un Artús envoltat pels millors cavallers del món es remunta a la ''Historia Regum Britanniae'' de [[Geoffrey |
La primera aparició d'aquest moble singular és en el ''Roman de Brut'' de Wace, tanmateix, la idea d'un Artús envoltat pels millors cavallers del món es remunta a la ''Historia Regum Britanniae'' de [[Geoffrey de Monmouth]] i a matèria galesa medieval com ara ''Culhwch i Olwen'' i les triades galeses. L'origen més popular de la història de la taula apareix en el ''Merlí'' de Robert de Boron] i va ser adoptada pels romanços posteriors. En aquesta versió, el mag va crear la taula a imitació de la taula del [[Sant Graal]] de [[Josep d'Arimatea]], al seu torn una rèplica de la taula de l'[[últim sopar]]. En obres com el cicle de [[Lancelot]], el "post-Vulgata" i ''Le Morte d'Arthur'' de Thomas Mallory, és el pare d'Artús, [[Uther Pendragon]], qui crea la taula, conservada pel vassall d'Uther, [[Leodegrance]], un cop mort el rei. Quan Artús és coronat, rep la taula com a regal de noces en maridar-se amb la filla de Leodegrance, [[Ginebra]]. |
||
{{esborrany de mitologia}} |
{{esborrany de mitologia}} |
||
Revisió del 12:13, 12 jul 2007
Segons la llegenda del Rei Artús, la Taula Rodona era la taula mística de Camelot on Artús i els seus cavallers seien a tractar els assumptes cabdals de la seguretat del regne. En algunes versions, el mag Merlí hi tenia també plaça reservada.
La primera aparició d'aquest moble singular és en el Roman de Brut de Wace, tanmateix, la idea d'un Artús envoltat pels millors cavallers del món es remunta a la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth i a matèria galesa medieval com ara Culhwch i Olwen i les triades galeses. L'origen més popular de la història de la taula apareix en el Merlí de Robert de Boron] i va ser adoptada pels romanços posteriors. En aquesta versió, el mag va crear la taula a imitació de la taula del Sant Graal de Josep d'Arimatea, al seu torn una rèplica de la taula de l'últim sopar. En obres com el cicle de Lancelot, el "post-Vulgata" i Le Morte d'Arthur de Thomas Mallory, és el pare d'Artús, Uther Pendragon, qui crea la taula, conservada pel vassall d'Uther, Leodegrance, un cop mort el rei. Quan Artús és coronat, rep la taula com a regal de noces en maridar-se amb la filla de Leodegrance, Ginebra.