Revisionisme històric: diferència entre les revisions
m Corregit: composat -> compost |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Quan aquests historiadors ''revisionistes'' neguen algun element de la història oficialment acceptada i provada, també reben el nom de '''negacionistes'''. En molts casos, aquestes persones no aporten noves dades als fets històrics, sinó que en neguen directament la seva existència. |
Quan aquests historiadors ''revisionistes'' neguen algun element de la història oficialment acceptada i provada, també reben el nom de '''negacionistes'''. En molts casos, aquestes persones no aporten noves dades als fets històrics, sinó que en neguen directament la seva existència. |
||
Les opinions dels historiadors negacionistes generen una forta polèmica, que |
Les opinions dels historiadors negacionistes generen una forta polèmica, que deixa el debat històric cap en segon pla. Molta gent opina que aquests historiadors segueixen aquesta estratègia deliberadament, donat el poc fonament dels seus arguments. |
||
== L'Holocaust i la Segona Guerra Mundial == |
== L'Holocaust i la Segona Guerra Mundial == |
||
Revisió del 11:49, 26 nov 2013
El revisionisme històric és el nom que reben els diferents corrents crítics amb els corrents historiogràfics majoritaris. Tot i que aquesta crítica existeix a totes les branques i es basa en introduir noves teories a partir de nous descobriments, el mot revisionista se sol emprar de forma pejorativa quan es tracten aspectes polèmics de la història, com ara els crims contra la humanitat, genocidis, guerres, etc. En cas contrari, se sol qualificar a l'historiador com a heterodox, alternatiu, etc.
Quan aquests historiadors revisionistes neguen algun element de la història oficialment acceptada i provada, també reben el nom de negacionistes. En molts casos, aquestes persones no aporten noves dades als fets històrics, sinó que en neguen directament la seva existència.
Les opinions dels historiadors negacionistes generen una forta polèmica, que deixa el debat històric cap en segon pla. Molta gent opina que aquests historiadors segueixen aquesta estratègia deliberadament, donat el poc fonament dels seus arguments.
L'Holocaust i la Segona Guerra Mundial
Una de les discussions més polèmiques, en què és emprat el terme revisionisme històric, gira al voltant de l'Holocaust, la Segona Guerra Mundial i la figura d'Adolf Hitler.
La pràctica totalitat de corrents historiogràfics, seguint una gran quantitat d'indicis i proves, assenyalen el Tercer Reich i els seus dirigents com a responsables d'una política d'extermini que acabà amb la vida d'entre cinc i sis milions de jueus entre d'altres crims. Entre els historiadors revisionistes hi ha qui nega l'existència d'una política activa d'extermini, qui redueix considerablement la xifra de víctimes, qui afirma que l'Holocaust és una mentida inventada per afavorir Israel, qui considera que les morts de jueus van ser per altres causes com ara epidèmies, qui no considera a Adolf Hitler com a responsable, etc. És a dir: no hi ha un corrent revisionista únic.
La negació de l'Holocaust i dels crims contra els jueus comesos durant la Segona Guerra Mundial han anat generalment associats a l'antisemitisme a intents de descriminalitzar el nazisme.
Aquest negacionisme sorgí immediatament després de la Segona Guerra Mundial i un dels llocs on prengué més força fou a França. Segons molts historiadors ortodoxes, això es va fer amb la intenció de rehabilitar la col·laboració amb el nazisme del Govern de Vichy i reinsertar els seus col·laboradors en la societat francesa. Un dels primers autors a desenvolupar aquest tema va ser Maurice Bardèche que acusava als aliats d'haver inventat l'Holocaust per amagar els seus propis crims. Aquestes idees negacionistes es van estendre durant els anys 70, fins i tot arribant a les universitats i van ser assumides pel polític del partit d'extrema dreta Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, durant els anys 80. L'any 2002, el govern francès va haver d'intervenir per la difusió del negacionisme i del racisme que es feia des de la Universitat Lyon III.
Degut a la difusió del negacionisme, alguns estats com ara França, Alemanya, Àustria, Suïssa, Espanya i Bèlgica van decidir crear lleis per reprimir aquest fenomen, castigant les provocacions a l'odi, la discriminació racial i la negació de crims comesos contra la humanitat. Això provocà algunes critiques que deien aquestes les lleis atacaven la llibertat d'expressió, però la Cort Europea de Drets Humans afirmà l'existència de límits a la llibertat d'expressió i confirmà la validesa de les lleis estatals contra el negacionisme amb la Convenció Europea. Segons el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, les restriccions a la llibertat d'expressió dels negacionistes estan permeses per l'article 19.3 del Pacte pels Drets Civils i Polítics
Aquestes lleis, han portat a algun d'aquests historiadors davant dels tribunals. És el cas de l'historiador David Irving que el 2006 va ser jutjat a Àustria i condemnat a tres anys de presó per negar l'Holocaust i falsejar la història. Tot i que es va declarar culpable i va modificar algunes de les seves declaracions inicials sobre l'existència de cambres de gas i l'eliminació de milions de persones, el tribunal declarà no trobar mostres de penediment en les seves declaracions. També alguns negacionistes francesos han estat condemnats pels tribunals d'aquest país.
Durant el 2006 s'ha sumat a aquesta corrent el president iranià Mahmoud Ahmadinejad que en diversos discursos ha negat l'Holocaust i ha acusat de victimisme a l'Estat d'Israel.
Tanmateix, existeixen també corrents revisionistes sobre els orígens de la Guerra, els crims japonesos, els dels aliats i d'altres.
La repressió de Stalin i altres règims comunistes
Un altre grup d'autors revisionistes important, és aquell compost pels que neguen l'existència d'una política d'extermini a la Unió Soviètica de Iósif Stalin i altres règims comunistes, com ara el de Pol Pot a Cambodja. La seva tendència es a donar xifres més baixes de víctimes de la repressió, o de qualificar-les d'execucions legítimes. Igual que en el cas anterior, l'existència d'una quantitat aclaparadora de proves treu credibilitat a aquests corrents d'historiadors.
Es sol associar a aquests revisionistes amb els corrents més extremistes del comunisme marxista.
La Guerra Civil Espanyola
A l'Estat Espanyol existeixen alguns historiadors que consideren que la Guerra Civil Espanyola no comença amb l'alçament de 1936, sinó amb la Revolució de 1934. Per tant, consideren als partits d'esquerres com a responsables de la guerra.
Aquests autors destaquen l'alta conflictivitat de la segona meitat de la Segona República Espanyola, així com les coincidències entre les forces revolucionàries de 1934 i el bàndol republicà per tal de donar pes a les seves afirmacions.
Aquestes tesis intenten descriminalitzar l'alçament del General Franco i donar la culpa de la Guerra Civil únicament als partits d'esquerres.
Vegeu també
Enllaços externs
Revisionisme de l'holocaust
Favorables
- (anglès) Institute for Historical Review
- (anglès) Revisionists.com/
Crítics
- (castellà) Revisionismo del Holocausto
- (anglès) Why "revisionism" isn't
- (anglès) Mad Revisionist: A parody site on historical revisionism
- (anglès) Revisionist History - Representació satírica del revisionisme.
- (anglès) The Holocaust history project
Revisionisme de la Guerra Civil Espanyola
Favorables
- (castellà) Stanley G. Payne sobre Moa
- (castellà) Article de Moa sobre el Revisionisme
- (castellà) Cristina Losada: Por qué mis amigos no quieren revisar sus ideas sobre la guerra civil
Crítics
- (castellà) El revisionismo histórico español (Article de Javier Tussell).
- (castellà) Contra el revisionismo histórico español (Article de Jordi García-Soler, El País, Catalunya, 1 de desembre de 2005 [1]).
- (castellà) Revisionismo histórico (Article de Javier Pradera, El País 23 de març de 2005).