Llibre del Repartiment de Mallorca: diferència entre les revisions
m Corregit: 'llibre'' te distints -> 'llibre'' té distints |
m Corregit: ia a que son còpia de -> ia a que són còpia de |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
== Còdex conservats == |
== Còdex conservats == |
||
Alguns del còdex conservats fan referència a que |
Alguns del còdex conservats fan referència a que són còpia de l’original en àrab, avui perdut, dipositat per Jaume I a la casa del Temple de Mallorca, en tot cas el seu contingut permet distingir dos grups, per una banda el denominat aràbigo-llatí ([[Arxiu del Regne de Mallorca|ARM]], s/n, ca. [[1232]]) i per l’altre les versions en català i llatí que només presenten diferencies de còpia entre ells: el català (ARM, 18, [[1269]]) i tres llatins (ARM, 19, ca. [[1300]]; [[Arxiu Capitular de Mallorca|ACM]], 3041, [[1307]] i; [[Arxiu de la Corona d’Aragó|ACA]], 26, ca. [[1346]]).<ref>{{ref-llibre |cognom= Rosselló Bordoy|nom= Guillem|títol= Mallorca Musulmana |lloc= Palma |data= 2007|editor=Universitat de les Illes Balears |isbn= 978-84-8384-004-7}}</ref> |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 20:59, 6 des 2013
El Llibre del Repartiment de Mallorca, es la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s’indica com es varen repartir els bens immobles de Mallorca una vegada conquerida l’illa el 1229.
El llibre té distints nivells de repartiment que en condicionen el seu detall, així per una banda assenyala l'àmbit territorial de les porcions corresponents als magnats (Nunyo Sans, Berenguer de Palou, Hug IV d'Empúries i Gasto de Bearn), als quals els va correspondre el 50% de l’illa i que procediren a fer el seu propi repartiment detallat que no pertany a aquest conjunt documental; per una altra banda, al 50% de la part corresponent a Jaume I, el llibre n’assenyala la denominació de les propietats i el nom dels seus beneficiaris, entre els quals també es poden distingir entre els beneficiaris individuals (alguns d’ells amb grans extensions com el Paborde de Tarragona o Pere de Portugal i d’altres amb assignacions mes modestes) i col·lectius (l’orde del Temple o les milícies urbanes de Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Caldes, Tàrrega, Montalbán, Marsella, Narbona o Gènova, entre d’altres). El conjunt d’aquests procediments només permet conèixer una petita part dels primers propietaris de les terres conquerides i l'estructura de la propietat musulmana i de la toponímia de la meitat de l’illa, però per una altra banda informa de la conformació de l'estructura i organització feudal de la propietat que s’implantaria a l’illa a partir de la conquesta i que en condicionarà la seva història futura.[1]
Còdex conservats
Alguns del còdex conservats fan referència a que són còpia de l’original en àrab, avui perdut, dipositat per Jaume I a la casa del Temple de Mallorca, en tot cas el seu contingut permet distingir dos grups, per una banda el denominat aràbigo-llatí (ARM, s/n, ca. 1232) i per l’altre les versions en català i llatí que només presenten diferencies de còpia entre ells: el català (ARM, 18, 1269) i tres llatins (ARM, 19, ca. 1300; ACM, 3041, 1307 i; ACA, 26, ca. 1346).[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Llibre del Repartiment de Mallorca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 7. Palma: Promomallorca, p. 361-365. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Rosselló Bordoy, Guillem. Universitat de les Illes Balears. Mallorca Musulmana, 2007. ISBN 978-84-8384-004-7.