Dionís d'Alexandria (bisbe): diferència entre les revisions
m Corregit: escrits son: * Sobre -> escrits són: * Sobre |
m Corregit: articipar a un [[síno -> articipar en un [[síno |
||
Línia 20: | Línia 20: | ||
|patronatge= |
|patronatge= |
||
}} |
}} |
||
'''Dionisi d'Alexandria''' fou [[patriarca d'Alexandria|bisbe d'Alexandria]] ([[247]] -[[265]]) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans però persones influents. Va estudiar filosofia i finalment va abraçar el cristianisme. [[Orígenes]] fou un dels seus mestres. Fou [[prevere]] i el [[232]] va succeir a ''Heraclas'' al front de l'escola teològica d'Alexandria; ''Heraclas'' fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort també el va succeir en aquest càrrec ([[247]]). Durant l'anomenada persecució de [[Deci (emperador romà)|Deci]] fou detingut i portat a ''Taposiris'' (entre Alexandria i [[Canop]]) on probablement havia de ser executat, però es va poder escapar. El [[257]], a l'anomenada persecució de [[Valerià I]], va fer una confessió de fe davant el [[prefecte Emilià]] i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (''Cephro'') a [[Líbia]] on va estar molt malalt. Al cap de tres anys un edicte de [[Gal·liè]] a favor dels cristians el va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra [[Sabel·li]] i els [[sabel·lians]], i es va sobrepassar en el seu zel. El [[265]] va ser convidat a participar |
'''Dionisi d'Alexandria''' fou [[patriarca d'Alexandria|bisbe d'Alexandria]] ([[247]] -[[265]]) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans però persones influents. Va estudiar filosofia i finalment va abraçar el cristianisme. [[Orígenes]] fou un dels seus mestres. Fou [[prevere]] i el [[232]] va succeir a ''Heraclas'' al front de l'escola teològica d'Alexandria; ''Heraclas'' fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort també el va succeir en aquest càrrec ([[247]]). Durant l'anomenada persecució de [[Deci (emperador romà)|Deci]] fou detingut i portat a ''Taposiris'' (entre Alexandria i [[Canop]]) on probablement havia de ser executat, però es va poder escapar. El [[257]], a l'anomenada persecució de [[Valerià I]], va fer una confessió de fe davant el [[prefecte Emilià]] i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (''Cephro'') a [[Líbia]] on va estar molt malalt. Al cap de tres anys un edicte de [[Gal·liè]] a favor dels cristians el va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra [[Sabel·li]] i els [[sabel·lians]], i es va sobrepassar en el seu zel. El [[265]] va ser convidat a participar en un [[sínode]] a [[Antioquia de l'Orontes]], però no hi va voler anar per la seva edat i per no enfrontar-se a [[Pau de Samosata]]. Va morir uns mesos després encara el [[265]]. Va escriure diverses obres (tractats i cartes) però només uns fragments s'han conservat. Els principals escrits són: |
||
* Sobre les promeses dirigit contra [[Nepos]]. |
* Sobre les promeses dirigit contra [[Nepos]]. |
||
* Una obra dirigida al [[Papa Dionís I]], bisbe de Roma, en 4 llibres o cartes, en què parla contra els sabel·lians. |
* Una obra dirigida al [[Papa Dionís I]], bisbe de Roma, en 4 llibres o cartes, en què parla contra els sabel·lians. |
Revisió del 20:40, 16 des 2013
Nom original | (grc) Διονύσιος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 190 (Gregorià) Alexandria |
Mort | 8 març 264 (73/74 anys) Alexandria |
Sepultura | Alexandria |
14è Patriarca d'Alexandria | |
248 – 264 ← Hèracles d'Alexandria – Màxim d'Alexandria → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Formació | Catechetical School of Alexandria (en) |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot, escriptor |
Professors | Orígenes i Hèracles d'Alexandria |
Enaltiment | |
Festivitat | 17 de novembre i, per error, també el 3 d'octubre, juntament amb altres màrtirs |
Iconografia | Robes de bisbe grec, llibre |
Obra | |
Obres destacables
| |
Dionisi d'Alexandria fou bisbe d'Alexandria (247 -265) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans però persones influents. Va estudiar filosofia i finalment va abraçar el cristianisme. Orígenes fou un dels seus mestres. Fou prevere i el 232 va succeir a Heraclas al front de l'escola teològica d'Alexandria; Heraclas fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort també el va succeir en aquest càrrec (247). Durant l'anomenada persecució de Deci fou detingut i portat a Taposiris (entre Alexandria i Canop) on probablement havia de ser executat, però es va poder escapar. El 257, a l'anomenada persecució de Valerià I, va fer una confessió de fe davant el prefecte Emilià i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (Cephro) a Líbia on va estar molt malalt. Al cap de tres anys un edicte de Gal·liè a favor dels cristians el va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra Sabel·li i els sabel·lians, i es va sobrepassar en el seu zel. El 265 va ser convidat a participar en un sínode a Antioquia de l'Orontes, però no hi va voler anar per la seva edat i per no enfrontar-se a Pau de Samosata. Va morir uns mesos després encara el 265. Va escriure diverses obres (tractats i cartes) però només uns fragments s'han conservat. Els principals escrits són:
- Sobre les promeses dirigit contra Nepos.
- Una obra dirigida al Papa Dionís I, bisbe de Roma, en 4 llibres o cartes, en què parla contra els sabel·lians.
- Una obra dirigida a Timotheus, "Sobre la Naturalesa".