Carolina Coronado: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint ela geminada (2) i els apòstrofs (4)
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Carolina Coronado (detalle).jpg|thumb|Carolina Coronado, retratada per [[Federico Madrazo y Kunz]] cap a [[1855]], Madrid, [[Museu del Prado]].]]
[[Fitxer:Carolina Coronado (detalle).jpg|thumb|Carolina Coronado, retratada per [[Federico Madrazo y Kunz]] cap a [[1855]], Madrid, [[Museu del Prado]].]]
'''Carolina Coronado''' (12 de desembre de 1823, [[Almendralejo]] – 15 de gener de 1911, Vila de [[Mitra]]). La seva infància va viure la convulsa situació política del seu avi, forçat a retirar-se a [[Badajoz]] i evitar així l'odi manifestat pels mateixos membres del seu partit. Va rebre una educació entre treballs domèstics i estudis literaris. Els tretze anys va escriure i publicar l'oda ''La Palma''. Els vint anys, convertida en musa del romanticisme espanyol, apareix el seu nom a diaris dels [[E.U.A.]], [[Cuba]] i [[Espanya]] com gran poetessa, elogiada per [[Espronceda]]. Es va traslladar a [[Madrid]] i va contraure matrimoni amb el diplomàtic americà J.H. Perry. A la seva casa de [[Madrid]] va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i refugi de polítics perseguits després del fracàs de la revolució de [[1866]]. La feina del seu marit com a diplomàtic l'allunyarà de Madrid fins el [[1873]]. Els seus últims anys com a vídua els passarà a [[Mitra]] deixant grans poesies com la seva obra mestre ''El amor de los amores'', ''La rosa blanca'', entre altres composicions. També va escriure teatre (''Petrarca'', ''El divino Figueroa''), novel·les (''Paquita'', ''Luisa Sigea'') i records de viatges.
'''Carolina Coronado''' (12 de desembre de 1823, [[Almendralejo]] – 15 de gener de 1911, Vila de [[Mitra]]). La seva infància va viure la convulsa situació política del seu avi, forçat a retirar-se a [[Badajoz]] i evitar així l'odi manifestat pels mateixos membres del seu partit. Va rebre una educació entre treballs domèstics i estudis literaris. Els tretze anys va escriure i publicar l'oda ''La Palma''. Els vint anys, convertida en musa del romanticisme espanyol, apareix el seu nom a diaris dels [[E.U.A.]], [[Cuba]] i [[Espanya]] com gran poetessa, elogiada per [[Espronceda]]. Es va traslladar a [[Madrid]] i va contraure matrimoni amb el diplomàtic americà J.H. Perry. A la seva casa de [[Madrid]] va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i refugi de polítics perseguits després del fracàs de la revolució de [[1866]]. La feina del seu marit com a diplomàtic l'allunyarà de Madrid fins al [[1873]]. Els seus últims anys com a vídua els passarà a [[Mitra]] deixant grans poesies com la seva obra mestre ''El amor de los amores'', ''La rosa blanca'', entre altres composicions. També va escriure teatre (''Petrarca'', ''El divino Figueroa''), novel·les (''Paquita'', ''Luisa Sigea'') i records de viatges.





Revisió del 23:40, 31 des 2013

Carolina Coronado, retratada per Federico Madrazo y Kunz cap a 1855, Madrid, Museu del Prado.

Carolina Coronado (12 de desembre de 1823, Almendralejo – 15 de gener de 1911, Vila de Mitra). La seva infància va viure la convulsa situació política del seu avi, forçat a retirar-se a Badajoz i evitar així l'odi manifestat pels mateixos membres del seu partit. Va rebre una educació entre treballs domèstics i estudis literaris. Els tretze anys va escriure i publicar l'oda La Palma. Els vint anys, convertida en musa del romanticisme espanyol, apareix el seu nom a diaris dels E.U.A., Cuba i Espanya com gran poetessa, elogiada per Espronceda. Es va traslladar a Madrid i va contraure matrimoni amb el diplomàtic americà J.H. Perry. A la seva casa de Madrid va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i refugi de polítics perseguits després del fracàs de la revolució de 1866. La feina del seu marit com a diplomàtic l'allunyarà de Madrid fins al 1873. Els seus últims anys com a vídua els passarà a Mitra deixant grans poesies com la seva obra mestre El amor de los amores, La rosa blanca, entre altres composicions. També va escriure teatre (Petrarca, El divino Figueroa), novel·les (Paquita, Luisa Sigea) i records de viatges.


Bibliografia

  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal:B 20872-63(I)
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol VII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.