Manuel Robles Aranguiz: diferència entre les revisions
m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q4890219 |
m Corregit: al a -> a la |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Manuel Robles Aranguiz''' ([[Begoña]], [[Bilbao]], [[1884]] - [[Beskoitze]], [[Lapurdi]], [[1982]]) fou un sindicalista i polític basc. Tipògraf de professió, fou un dels fundadors del sindicat [[nacionalisme basc|nacionalista basc]] [[ELA-STV]] el 1911 i del que en fou secretari general durant la major part de la seva vida. EL 1908 es va afiliar al PNB i treballà al diari ''[[Euzkadi (diari)|Euzkadi]]''. Es va haver d'exiliar a Argentina i a [[Tarbes]] durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] el 1924-1927 i va donar suport la fracció ''Aberri'' del partit, dirigida per [[Eli de Gallastegui]]. |
'''Manuel Robles Aranguiz''' ([[Begoña]], [[Bilbao]], [[1884]] - [[Beskoitze]], [[Lapurdi]], [[1982]]) fou un sindicalista i polític basc. Tipògraf de professió, fou un dels fundadors del sindicat [[nacionalisme basc|nacionalista basc]] [[ELA-STV]] el 1911 i del que en fou secretari general durant la major part de la seva vida. EL 1908 es va afiliar al PNB i treballà al diari ''[[Euzkadi (diari)|Euzkadi]]''. Es va haver d'exiliar a Argentina i a [[Tarbes]] durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] el 1924-1927 i va donar suport la fracció ''Aberri'' del partit, dirigida per [[Eli de Gallastegui]]. |
||
Fou escollit diputat pel [[Partit Nacionalista Basc]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]], [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]] i [[eleccions generals espanyoles de 1936|1936]]. En esclatar la [[guerra civil espanyola]] es mantingué del costat dels republicans, i juntament amb [[Manuel de Irujo]] fou un dels artífex que el PNB es mantingués fidel al govern republicà. El [[1938]] hagué d'exiliar-se a [[Iparralde]], on fundà el ''Comité de Ayuda a los Vascos'' i durant la [[Segona Guerra Mundial]] col·laboraria amb Xarxa "Alsace-Lorraine" de la [[Resistència francesa]], raó per la qual fou condecorat per [[Charles de Gaulle]]. El 1952 tornà clandestinament a Bilbao per a reorganitzar el sindicat, però el 1953 fou detingut i empresonat a [[Martutene]]. Fou alliberat poc després per pressions internacionals i el 1960 torna a Iparralde. En el III Congrés d'ELA-STV, celebrat a [[Eibar]] el 30 i 31 d'octubre de [[1976]] fou escollit per a ocupar la Presidència, càrrec que va ocupar fins |
Fou escollit diputat pel [[Partit Nacionalista Basc]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]], [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]] i [[eleccions generals espanyoles de 1936|1936]]. En esclatar la [[guerra civil espanyola]] es mantingué del costat dels republicans, i juntament amb [[Manuel de Irujo]] fou un dels artífex que el PNB es mantingués fidel al govern republicà. El [[1938]] hagué d'exiliar-se a [[Iparralde]], on fundà el ''Comité de Ayuda a los Vascos'' i durant la [[Segona Guerra Mundial]] col·laboraria amb Xarxa "Alsace-Lorraine" de la [[Resistència francesa]], raó per la qual fou condecorat per [[Charles de Gaulle]]. El 1952 tornà clandestinament a Bilbao per a reorganitzar el sindicat, però el 1953 fou detingut i empresonat a [[Martutene]]. Fou alliberat poc després per pressions internacionals i el 1960 torna a Iparralde. En el III Congrés d'ELA-STV, celebrat a [[Eibar]] el 30 i 31 d'octubre de [[1976]] fou escollit per a ocupar la Presidència, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 16:17, 15 gen 2014
Manuel Robles Aranguiz (Begoña, Bilbao, 1884 - Beskoitze, Lapurdi, 1982) fou un sindicalista i polític basc. Tipògraf de professió, fou un dels fundadors del sindicat nacionalista basc ELA-STV el 1911 i del que en fou secretari general durant la major part de la seva vida. EL 1908 es va afiliar al PNB i treballà al diari Euzkadi. Es va haver d'exiliar a Argentina i a Tarbes durant la dictadura de Primo de Rivera el 1924-1927 i va donar suport la fracció Aberri del partit, dirigida per Eli de Gallastegui.
Fou escollit diputat pel Partit Nacionalista Basc a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936. En esclatar la guerra civil espanyola es mantingué del costat dels republicans, i juntament amb Manuel de Irujo fou un dels artífex que el PNB es mantingués fidel al govern republicà. El 1938 hagué d'exiliar-se a Iparralde, on fundà el Comité de Ayuda a los Vascos i durant la Segona Guerra Mundial col·laboraria amb Xarxa "Alsace-Lorraine" de la Resistència francesa, raó per la qual fou condecorat per Charles de Gaulle. El 1952 tornà clandestinament a Bilbao per a reorganitzar el sindicat, però el 1953 fou detingut i empresonat a Martutene. Fou alliberat poc després per pressions internacionals i el 1960 torna a Iparralde. En el III Congrés d'ELA-STV, celebrat a Eibar el 30 i 31 d'octubre de 1976 fou escollit per a ocupar la Presidència, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.