Ruda: diferència entre les revisions
m Paràmetre innecessari |
m Sobre la toxicitat, que és molt alta. |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
Vegeu el text |
Vegeu el text |
||
}} |
}} |
||
Les '''rudes''' (''Ruta'') són el gènere de plantes que donen nom a la família [[Rutaceae]]. Considerades plantes medicinals (hi ha una dita catalana: "Qui té ruda Déu l'ajuda"), segons les dosis, són bàsicament plantes d'una gran toxicitat. |
Les '''rudes''' (''Ruta'') són el gènere de plantes que donen nom a la família [[Rutaceae]]. Considerades plantes medicinals (hi ha una dita catalana: "Qui té ruda Déu l'ajuda"), segons les dosis, són bàsicament plantes d'una gran toxicitat. També s'han usat tradicionalment com a avortiu. |
||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
Són espècies |
Són espècies d'una olor forta, de 20 a 60 [[Centímetre|cm]] d'alçada, natives de la [[regió mediterrània]], i del [[sud-est asiàtic]]. |
||
A les [[Països Catalans|nostres contrades]] creixen silvestres dues espècies de ruda: ''[[Ruta montana]]'' (Ruda de muntanya) i ''[[Ruta chalepensis]]'' (ruda vera). Ambdues són més aviat llenyoses, d'un mig metre d'alçada, flors grogues i fruits en càpsula. (No creixen mai per sobre dels 1, |
A les [[Països Catalans|nostres contrades]] creixen silvestres dues espècies de ruda: ''[[Ruta montana]]'' (Ruda de muntanya) i ''[[Ruta chalepensis]]'' (ruda vera). Ambdues són més aviat llenyoses, d'un mig metre d'alçada, flors grogues i fruits en càpsula. (No creixen mai per sobre dels 1,2 metres d'altitud. |
||
La ''[[Ruta graveolens]]'' és cultivada per les seves característiques medicinals i aromàtiques. Aquesta planta, que és emprada en infusions i medicina popular, pot produir reaccions al·lèrgiques a algunes persones. |
La ''[[Ruta graveolens]]'' és cultivada per les seves característiques medicinals i aromàtiques. Aquesta planta, que és emprada en infusions i medicina popular, pot produir reaccions al·lèrgiques a algunes persones, entre altres efectes. |
||
== Espècies == |
== Espècies == |
||
N'hi han entre 8 i 40 espècies.<ref>[http://www.ppp-index.de/L1BQUF9TVEFSVFFVRVJZP1NFQVJDSFRZUD1QTEFOVCZOQlRfUEdBVD1SdXRhJk5CVF9QQVJUPSomTkJUX1BTT1I9KiZNSUQ9Mjc1Ng.html?UID=615FE9CEF29ADDEA9A864C855602821D07F2E8CBFC652035 Llista completa]</ref> Cal destacar: |
N'hi han entre 8 i 40 espècies.<ref>[http://www.ppp-index.de/L1BQUF9TVEFSVFFVRVJZP1NFQVJDSFRZUD1QTEFOVCZOQlRfUEdBVD1SdXRhJk5CVF9QQVJUPSomTkJUX1BTT1I9KiZNSUQ9Mjc1Ng.html?UID=615FE9CEF29ADDEA9A864C855602821D07F2E8CBFC652035 Llista completa]</ref> Cal destacar: |
||
Revisió del 00:14, 18 gen 2014
Ruta  | |
|---|---|
 ruda vera | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Rutaceae |
| Gènere | Ruta L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Ruta graveolens |
Les rudes (Ruta) són el gènere de plantes que donen nom a la família Rutaceae. Considerades plantes medicinals (hi ha una dita catalana: "Qui té ruda Déu l'ajuda"), segons les dosis, són bàsicament plantes d'una gran toxicitat. També s'han usat tradicionalment com a avortiu.
Característiques
Són espècies d'una olor forta, de 20 a 60 cm d'alçada, natives de la regió mediterrània, i del sud-est asiàtic.
A les nostres contrades creixen silvestres dues espècies de ruda: Ruta montana (Ruda de muntanya) i Ruta chalepensis (ruda vera). Ambdues són més aviat llenyoses, d'un mig metre d'alçada, flors grogues i fruits en càpsula. (No creixen mai per sobre dels 1,2 metres d'altitud.
La Ruta graveolens és cultivada per les seves característiques medicinals i aromàtiques. Aquesta planta, que és emprada en infusions i medicina popular, pot produir reaccions al·lèrgiques a algunes persones, entre altres efectes.
Espècies
N'hi han entre 8 i 40 espècies.[1] Cal destacar:
- Ruta angustifolia
- Ruta chalepensis
- Ruta corsica
- Ruta graveolens - Ruda vera
- Ruta microcarpa
- Ruta montana
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruda |