Ermengol Coll de Valldemia: diferència entre les revisions
Necrología |
Foto |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
| nom = Ermengol Coll de Valldemia i Grau |
| nom = Ermengol Coll de Valldemia i Grau |
||
| imatge = |
| imatge = Ermengol Coll Valldemia.jpg |
||
| peu = Ermengol Coll de Valldemia i Grau<br />Bust al pati de l'escola Maristes Valldemia (Mataró) |
|||
| peu = |
|||
| data_naix = {{Data naixement|1810|09|16}} |
| data_naix = {{Data naixement|1810|09|16}} |
||
| lloc_naix = Moià ([[Bages]] - [[Província de Barcelona|Barcelona]]) |
| lloc_naix = Moià ([[Bages]] - [[Província de Barcelona|Barcelona]]) |
||
Revisió del 17:52, 5 feb 2014
 Ermengol Coll de Valldemia i Grau Bust al pati de l'escola Maristes Valldemia (Mataró) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 setembre 1810  Moià |
| Mort | 14 maig 1876 (65 anys) Mataró (Maresme) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Fundador del Col.legi Valldemia de Mataró |
| Activitat | |
| Ocupació | acadèmic |
Ermengol Coll de Valldemia i Grau (Moià, 16 de setembre de 1810 - Mataró, 14 de maig de 1876), també conegut com Hermenegildo Coll de Valldemia, va ser un capellà escolapi.[1] Estudiá als Escolapis de Moià. Entrà a l'orde escolapia l'any 1826. Estudià a l'Escola Pía de Mataró i de Balaguer. S'ordenà sacerdot a Balaguer el 1834. Marxà a Cuba i el 1845 arribà a secretari de cambra del bisbat. Tornà a Catalunya el 1852.[1][2] El 1856 fou investit membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Fou nomenat Predicador Supernumerari de la reina Isabel II el 1858, càrrec confirmat el 1875 pel rei Alfons XII.[1]
Fou un reconegut orador i predicador[3][1] i "erudit en Teologia, Sagrades Escriptures, Història i Filosofia".[4] Va ser l'autor de diversos texts de caràcter religiós com «Sermón de la caridad, en honor de San Francisco de Paula»[5] i «Religión y sociedad civil:; oración fúnebre en elogio del Dr. D. Jaime Balmes».[6] Va fundar a Cuba el Liceo Calasancio de Puerto Príncipe, i fou director del Colegio de Santiago de Cuba.[1][2] Va fundar i donar nom al Col·legi Valldemia de Mataró el 1855, juntament amb Pelegrí Ferrer (primer ideòleg del projecte) i Ramon Cuspinera.[3][2][7][1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Dr. D. Hermenegildo Coll de Valldemia, Pbre» (pdf). La Llumanera de Nova York. Artur Cuyàs [Nova York], III, 32, 01-12-1877, pàg. 5-6 [Consulta: 6 agost 2012]. «Biblioteca de Catalunya»
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
- ↑ 3,0 3,1 Thos i Codina, Terenci. Necrología del eminente orador sagrado D. Hermenegildo Coll de Valldemia. Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1877.(castellà)
- ↑ «Efemèrides Catalanes» (pdf). La Veu de Catalunya, Setmanari popular. La Catalana - Imp. de J. Puigventós [Barcelona], Any 4, núm. 37, 16 set. 1894 [Consulta: 6 agost 2012]. «Biblioteca de Catalunya»
- ↑ Coll de Valldemia, Hermenegildo. Sermon de la caridad, en honor de San Francisco de Paula. Nabu Press, 5/3/2012. ISBN 9781286364369. (castellà)
- ↑ Coll de Valldemia, Hermenegildo. Religión y sociedad civil:; oración fúnebre en elogio del Dr. D. Jaime Balmes. Barcelona: Imp. de Bosch i Compª, 1853. (castellà)
- ↑ Llamas i Mantero, Antoni. «En record del 150è aniversari del Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], Núm. 23 p. 139-150. Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].