Alfred Einhorn: diferència entre les revisions
m Corregit: alèrgiques > al·lèrgiques |
|||
Línia 6: | Línia 6: | ||
==Obra== |
==Obra== |
||
[[Fitxer:Procaine.svg|thumb|Estructura química de la procaïna]] |
[[Fitxer:Procaine.svg|thumb|Estructura química de la procaïna]] |
||
El 1905 sintetitzà la procaïna que fou el primer [[anestèsic]] local emprat en usos clínics. Fins a questa data el principal anestèsic era la [[cocaïna]], però tenia elevats efectes secundaris no desitjats (inclosos els de la toxicitat i la l'addicció), per la qual cosa els científics intentaven descobrir nous fàrmacs anestèsics. Einhorn la patentà amb el nom de Novocaïna a partir del prefix ''novo-'', que en llatí significa "nou" i de la terminació ''-caïna'', característica dels [[alcaloide]]s emprats com anestèsics. La Novocaïna resultà ser relativament segura i eficaç, encara que els seus efectes anestèsics són més dèbils que la cocaïna i alguns pacients mostraren reaccions |
El 1905 sintetitzà la procaïna que fou el primer [[anestèsic]] local emprat en usos clínics. Fins a questa data el principal anestèsic era la [[cocaïna]], però tenia elevats efectes secundaris no desitjats (inclosos els de la toxicitat i la l'addicció), per la qual cosa els científics intentaven descobrir nous fàrmacs anestèsics. Einhorn la patentà amb el nom de Novocaïna a partir del prefix ''novo-'', que en llatí significa "nou" i de la terminació ''-caïna'', característica dels [[alcaloide]]s emprats com anestèsics. La Novocaïna resultà ser relativament segura i eficaç, encara que els seus efectes anestèsics són més dèbils que la cocaïna i alguns pacients mostraren reaccions al·lèrgiques. No obstant això ràpidament es convertí en l’anestèsia local estàndard. Actualment ha estat remplaçada per altres anestèsics però encara s’empra amb freqüència en odontologia. |
||
Revisió del 12:50, 19 març 2014
Alfred Einhorn (27 de febrer de 1856, Hamburg - 21 de març de 1917, Munic) fou un químic alemany que sintetitzà la procaïna el 1905, i que patentà sota el nom de Novocaïna.
Biografia
A causa de la mort dels seus pares rebé la seva educació a Leipzig amb uns familiars. Estudià química a la Universitat de Leipzig i després a la Universitat de Tubinga, on rebé el seu doctorat per la recerca sobre les cetones el 1878. Formà part del grup d’Adolf von Baeyer al Universitat de Munic a partir del 1882. Després investigà a la Universitat de Darmstadt i a la Universitat d’Aachen, però tornà a Munic de manera permanent el 1891 i fou professor d’aquesta universitat fins a la seva mort el 1917.
Obra
El 1905 sintetitzà la procaïna que fou el primer anestèsic local emprat en usos clínics. Fins a questa data el principal anestèsic era la cocaïna, però tenia elevats efectes secundaris no desitjats (inclosos els de la toxicitat i la l'addicció), per la qual cosa els científics intentaven descobrir nous fàrmacs anestèsics. Einhorn la patentà amb el nom de Novocaïna a partir del prefix novo-, que en llatí significa "nou" i de la terminació -caïna, característica dels alcaloides emprats com anestèsics. La Novocaïna resultà ser relativament segura i eficaç, encara que els seus efectes anestèsics són més dèbils que la cocaïna i alguns pacients mostraren reaccions al·lèrgiques. No obstant això ràpidament es convertí en l’anestèsia local estàndard. Actualment ha estat remplaçada per altres anestèsics però encara s’empra amb freqüència en odontologia.