Renina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tambés > també |
m Corregit: l' Insitut Karolinska > l'Insitut Karolinska |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
== Descobriment == |
== Descobriment == |
||
La renina va ser descoberta, descrita i anomenada per Robert Tigerstedt, Professor de [[Fisiologia]] a l' |
La renina va ser descoberta, descrita i anomenada per Robert Tigerstedt, Professor de [[Fisiologia]] a l'Insitut Karolinska d'[[Estocolm]], el [[1898]]. |
||
== Bioquímica i fisiologia == |
== Bioquímica i fisiologia == |
||
Revisió del 14:23, 29 abr 2014
La renina (EC 3.4.23.15), també anomenada angiotensinogenasa, és una proteïna (enzim) segregada per les cèl·lules iuxtaglomerulars del ronyó (d'on prové el seu nom). Acostuma a secretar-se en casos d'hipotensió arterial i de baixa volèmia. La renina també juga un paper en la secreció d'aldosterona, una hormona que ayuda a controlar l'equilibri hídric i de sals del cos.
Descobriment
La renina va ser descoberta, descrita i anomenada per Robert Tigerstedt, Professor de Fisiologia a l'Insitut Karolinska d'Estocolm, el 1898.
Bioquímica i fisiologia
Estructura
L'estructura primària del precursor de renina consta de 406 aminoàcids. La forma madura de la renina conté 340 aminoàcids i té una massa de 37kDa[1]
Secreció
El pèptid és secretat pel ronyó en resposta a tres estímuls principalment:
- Una disminució en la pressió sanguínia
- La disminució en la fracció filtrada de sodi en el nefró.
- L'activitat del sistema nerviós simpàtic
Referències
- ↑ Imai T, Miyazaki H, Hirose S, et al. «Cloning and sequence analysis of cDNA for human renin precursor». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 80, 24, December 1983, pàg. 7405–9. 10.1073/pnas.80.24.74056324167389959.