Juan de Zumárraga: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Juan-de-Zumarraga.jpg|thumb|250px|Juan de Zumárraga]] |
[[Fitxer:Juan-de-Zumarraga.jpg|thumb|250px|Juan de Zumárraga]] |
||
'''Juan de Zumárraga O.F.M. |
'''Juan de Zumárraga''', [[Orde de Frares Menors|O.F.M.]]([[Durango]], [[Biscaia]], [[1468]] - [[Ciutat de Mèxic]], [[3 de juny]] de [[1548]]) [[franciscà]] [[Espanya|espanyol]]. Primer [[arquebisbe de Mèxic]]. Fundador de la [[Real i Pontifícia Universitat de Mèxic]], actualment [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]].<ref>{{ref-web|cognom=Carmona|nom=Doralicia|url=http://www.memoriapoliticademexico.org/Biografias/ZJD68.html|consulta=24 gener 2014|títol=Zumárraga Juan de|obra=Memoria política de México}}</ref> |
||
== Carrera eclesiàstica == |
== Carrera eclesiàstica == |
||
Va ser superior local i provincial de l'Ordre dels franciscans a [[Espanya]], repressor de bruixes al [[país Basc]]. |
Va ser superior local i provincial de l'Ordre dels franciscans a [[Espanya]], repressor de bruixes al [[país Basc]]. |
||
Al juny de [[1534]] va tornar a la [[Nova Espanya]]. A ell se li deu la primera impremta que va haver-hi a [[Mèxic]] i en tota [[Amèrica]]. A més, va fundar els col·legis de |
Al juny de [[1534]] va tornar a la [[Nova Espanya]]. A ell se li deu la primera impremta que va haver-hi a [[Mèxic]] i en tota [[Amèrica]]. A més, va fundar els col·legis de Santa Cruz de Tlatelolco i San Juan de Letrán. Així mateix, va crear el primer hospital, al que va nomenar hospital d'Amor de Déu i va iniciar gestions per a la creació de la universitat. |
||
De [[1536]] a [[1543]] va exercir el càrrec d'inquisidor apostòlic i va portar 183 causes contra els sospitosos de no ser creients. El cas més notable, pel qual es va guanyar la censura de la Cort, va anar l'empostissat contra don Carlos Ometochtzin, cacic de [[Texcoco]], qui suposadament seguia practicant sacrificis humans però que, en realitat, fomentava l'alçament general dels naturals en contra del govern virreinal. La condemna i posterior execució en la foguera de don Carlos va portar a plantejar amb claredat els abastos de la jurisdicció inquisitorial, determinant-se deixar fora de la mateixa als indígenes, en considerar-los neòfits abans que heretges. |
De [[1536]] a [[1543]] va exercir el càrrec d'inquisidor apostòlic i va portar 183 causes contra els sospitosos de no ser creients. El cas més notable, pel qual es va guanyar la censura de la Cort, va anar l'empostissat contra don Carlos Ometochtzin, cacic de [[Texcoco]], qui suposadament seguia practicant sacrificis humans però que, en realitat, fomentava l'alçament general dels naturals en contra del govern virreinal. La condemna i posterior execució en la foguera de don Carlos va portar a plantejar amb claredat els abastos de la jurisdicció inquisitorial, determinant-se deixar fora de la mateixa als indígenes, en considerar-los neòfits abans que heretges. |
||
Revisió del 15:32, 9 maig 2014
Juan de Zumárraga, O.F.M.(Durango, Biscaia, 1468 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1548) franciscà espanyol. Primer arquebisbe de Mèxic. Fundador de la Real i Pontifícia Universitat de Mèxic, actualment Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.[1]
Carrera eclesiàstica
Va ser superior local i provincial de l'Ordre dels franciscans a Espanya, repressor de bruixes al país Basc.
Al juny de 1534 va tornar a la Nova Espanya. A ell se li deu la primera impremta que va haver-hi a Mèxic i en tota Amèrica. A més, va fundar els col·legis de Santa Cruz de Tlatelolco i San Juan de Letrán. Així mateix, va crear el primer hospital, al que va nomenar hospital d'Amor de Déu i va iniciar gestions per a la creació de la universitat.
De 1536 a 1543 va exercir el càrrec d'inquisidor apostòlic i va portar 183 causes contra els sospitosos de no ser creients. El cas més notable, pel qual es va guanyar la censura de la Cort, va anar l'empostissat contra don Carlos Ometochtzin, cacic de Texcoco, qui suposadament seguia practicant sacrificis humans però que, en realitat, fomentava l'alçament general dels naturals en contra del govern virreinal. La condemna i posterior execució en la foguera de don Carlos va portar a plantejar amb claredat els abastos de la jurisdicció inquisitorial, determinant-se deixar fora de la mateixa als indígenes, en considerar-los neòfits abans que heretges.
En 1547 el papa Pau III el va nomenar primer arquebisbe de Mèxic.
Referències
- ↑ Carmona, Doralicia. «Zumárraga Juan de». Memoria política de México. [Consulta: 24 gener 2014].
- Iraburu, José María. «Juan de Zumárraga, el fraile arzobispo». A: Hechos de los apóstoles de América. Pamplona: Fundación Gratis Date, 1992. ISBN 9788487903007.