Guerrilla: diferència entre les revisions
Robot estandarditza plantilles de referències |
m Corregit: garantit per el bàndol > garantit pel bàndol |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Les accions de la guerra de guerrilles es caracteritzen per no seguir els fronts de combat delimitats sinó per un tipus d'accions més assimilables al [[sabotatge]]: escaramusses, ràtzies, falses alarmes...<ref name="recerca">{{ref-web |url=http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/081014-tambors-de-guerr.jsp |títol= Tambors de guerra |consulta=26/07/2013 | editor= recerca en acció / Xavier Renedo | llengua=català}}</ref> |
Les accions de la guerra de guerrilles es caracteritzen per no seguir els fronts de combat delimitats sinó per un tipus d'accions més assimilables al [[sabotatge]]: escaramusses, ràtzies, falses alarmes...<ref name="recerca">{{ref-web |url=http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/081014-tambors-de-guerr.jsp |títol= Tambors de guerra |consulta=26/07/2013 | editor= recerca en acció / Xavier Renedo | llengua=català}}</ref> |
||
La guerra de guerrilles es practica en situacions en les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontació armada tria aquesta forma de confrontació en situacions en què el control del territori està garantit |
La guerra de guerrilles es practica en situacions en les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontació armada tria aquesta forma de confrontació en situacions en què el control del territori està garantit pel bàndol dominant. |
||
La guerra de guerrilles cerca desestabilitzar al bàndol més fort. |
La guerra de guerrilles cerca desestabilitzar al bàndol més fort. |
Revisió del 11:13, 18 maig 2014
La guerra de guerrilles o, en català antic, guerra guerrejada[1] és un tipus de confrontació en què uns irregulars dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents. Aquestes accions poden ser independents o part d'una estratègia militar més gran.[2]
Les accions de la guerra de guerrilles es caracteritzen per no seguir els fronts de combat delimitats sinó per un tipus d'accions més assimilables al sabotatge: escaramusses, ràtzies, falses alarmes...[1]
La guerra de guerrilles es practica en situacions en les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontació armada tria aquesta forma de confrontació en situacions en què el control del territori està garantit pel bàndol dominant.
La guerra de guerrilles cerca desestabilitzar al bàndol més fort.
Les guerrilles actuen preferentment en zones poc poblades. Selves, boscos, deserts, muntanyes.
El segle XX va veure el naixement de l'anomenada guerrilla urbana.
Al llarg de la història als guerrillers se'ls ha anomenat de moltes maneres: rebels, irregulars, insurgents, maquis, partisans, mercenaris...[2] Alguns casos en concret de guerrillers són els fedayin (d'Algèria), els muyahidin (dels països àrabs) o els macheteros (d'Uruguai).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Tambors de guerra». recerca en acció / Xavier Renedo. [Consulta: 26 juliol 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «guerrilla warfare» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 juliol 2013].
Vegeu també
Enllaços Externs
- Spanish Anthem of the traditional Guerrilleros unit
- Tribute to Mexican Women Guerrilleras. On the Freedom Country
- abcNEWS: The Secret War - Pakistani militants conduct raids in Iran
- abcNEWS Exclusive: The Secret War - Deadly guerrilla raids in Iran
- Insurgency Research Group - Multi-expert blog dedicated to the study of insurgency and the development of counter-insurgency policy.
- Guerrilla warfare on Spartacus Schoolnet
- Encyclopaedia Britannica, Guerrilla warfare
- Mao on Guerrilla warfare
- Relearning Counterinsurgency Warfare
- Guerrilla Warfare
- Counter Insurgency Jungle Warfare School (CIJWS)India