Subjecte (sintaxi): diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} El '''subjecte''' és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüístic...». |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{inacabat}} |
{{inacabat}} |
||
El '''subjecte''' és un dels components fonamentals d'una oració i una [[funció sintàctica]] present en la majoria d'escoles de lingüística. |
El '''subjecte''' és un dels components fonamentals d'una [[oració]] i una [[funció sintàctica]] present en la majoria d'escoles de lingüística. Té una relació de [[concordança]] amb el verb. |
||
==Definició== |
|||
El concepte de subjecte varia en funció de la perspectiva sintàctica adoptada i els criteris que cada escola adopta per definir tant l'oració com les relacions que es produeixen al seu interior. |
|||
===El subjecte en la gramàtica tradicional=== |
|||
La sintaxi anomenada tradicional, d'arrels grecollatines, considera que el subjecte és allò que s'oposa al [[predicat]], distinció que neix de la lògica, la qual considera que un subjecte és una entitat de la qual es predica (afirma o nega) quelcom. Per tant segons la gramàtica tradicional qualsevol oració es divideix en dues parts fonamentals: el subjecte i el predicat, essent el predicat allò que es diu del subjecte. L'excepció radica en les frases que presenten [[impersonalitat sintàctica]], aquelles oracions que no tenen subjecte sinó únicament predicat. |
|||
===El subjecte en la gramàtica de valències=== |
|||
La gramàtica de valències considera que el [[verb]] és el nucli de l'oració i que, segons els seus requeriments semàntics i sintàctics, exigeix obligatòriament la presència d'un o més arguments o complements. El subjecte és aleshores l'element que acompanya als verbs de valència 1, monovalents o verbs intransitius. Per exemple el verb "dormir" és de valència 1, ja que només requereix un subjecte per formar una frase correcta ("X dorm"). Aquest subjecte és obligatori a nivell gramatical encara que no es manifesti fonèticament en les llengües que ho permeten (el que es coneix com a [[subjecte elidit]]), per exemple en català es pot dir "En Joan dorm" o simplement "dorm" si el referent o la persona que dorm es dedueix del context, mentre que en anglès cal especificar sempre "He sleeps". |
|||
==Característiques== |
|||
El subjecte correspon al [[cas nominatiu]] en aquelles llengües que permeten la declinació i a categories equivalents al [[sintagma nominal]] en aquelles llengües no flexives. Així, en català una oració subordinada substantiva (com a "M'agrada que llegeixis aquest article") o un pronom tònic ("Ells van anar d'excursió") poden fer la funció de subjecte. |
|||
==Referències== |
|||
<references /> |
|||
Revisió del 20:52, 9 jul 2014
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística. Té una relació de concordança amb el verb.
Definició
El concepte de subjecte varia en funció de la perspectiva sintàctica adoptada i els criteris que cada escola adopta per definir tant l'oració com les relacions que es produeixen al seu interior.
El subjecte en la gramàtica tradicional
La sintaxi anomenada tradicional, d'arrels grecollatines, considera que el subjecte és allò que s'oposa al predicat, distinció que neix de la lògica, la qual considera que un subjecte és una entitat de la qual es predica (afirma o nega) quelcom. Per tant segons la gramàtica tradicional qualsevol oració es divideix en dues parts fonamentals: el subjecte i el predicat, essent el predicat allò que es diu del subjecte. L'excepció radica en les frases que presenten impersonalitat sintàctica, aquelles oracions que no tenen subjecte sinó únicament predicat.
El subjecte en la gramàtica de valències
La gramàtica de valències considera que el verb és el nucli de l'oració i que, segons els seus requeriments semàntics i sintàctics, exigeix obligatòriament la presència d'un o més arguments o complements. El subjecte és aleshores l'element que acompanya als verbs de valència 1, monovalents o verbs intransitius. Per exemple el verb "dormir" és de valència 1, ja que només requereix un subjecte per formar una frase correcta ("X dorm"). Aquest subjecte és obligatori a nivell gramatical encara que no es manifesti fonèticament en les llengües que ho permeten (el que es coneix com a subjecte elidit), per exemple en català es pot dir "En Joan dorm" o simplement "dorm" si el referent o la persona que dorm es dedueix del context, mentre que en anglès cal especificar sempre "He sleeps".
Característiques
El subjecte correspon al cas nominatiu en aquelles llengües que permeten la declinació i a categories equivalents al sintagma nominal en aquelles llengües no flexives. Així, en català una oració subordinada substantiva (com a "M'agrada que llegeixis aquest article") o un pronom tònic ("Ells van anar d'excursió") poden fer la funció de subjecte.
Referències
| Funcions sintàctiques |
|---|
| Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
| Complement del nom (CN) |
| Complements del verb (CV): |
|
Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
| Complement adverbial (CAdv) |
| Altres: |
|
Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
