Corts de Barcelona (1493): diferència entre les revisions
nova |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia|Corts de Barcelona}} |
{{polisèmia|Corts de Barcelona}} |
||
Les '''Corts de Barcelona de [[1493]]''' |
Les '''Corts de Barcelona de [[1493]]''' són convocades per [[Ferran II]], sent [[Joan de Peralta]] el [[President de la Generalitat de Catalunya]]. Es celebraren al monestir de Santa Anna de Barcelona. |
||
En aquestes corts es decideix fer les eleccions a diputats i oïdors pel sistema d'insaculació i no per assignació directa com havia estat els darrers dos triennis. |
En aquestes corts es decideix fer les eleccions a diputats i oïdors pel sistema d'insaculació i no per assignació directa com havia estat els darrers dos triennis. |
||
Cada estament de la institució |
Cada estament de la institució constituïa una delegació per a determinar el nom de les persones que proposava per ocupar els càrrecs. Aquests noms, s'introduien en unes bosses de les quals s'extreien, a l'atzar, els noms dels nominats. Aquest sistema afavoria la proposició de noms de determinats oficis o famílies, a més de no garantir que l'elegit fos el més capacitat per al càrrec. Ferran II proposà aquesta fórmula ja que podia influir a través de les Corts en els noms a incloure i evitava el dret de vet constitucional que existia en el sistema anterior. |
||
=== Bibliografia === |
=== Bibliografia === |
Revisió del 20:13, 23 set 2007
Les Corts de Barcelona de 1493 són convocades per Ferran II, sent Joan de Peralta el President de la Generalitat de Catalunya. Es celebraren al monestir de Santa Anna de Barcelona.
En aquestes corts es decideix fer les eleccions a diputats i oïdors pel sistema d'insaculació i no per assignació directa com havia estat els darrers dos triennis. Cada estament de la institució constituïa una delegació per a determinar el nom de les persones que proposava per ocupar els càrrecs. Aquests noms, s'introduien en unes bosses de les quals s'extreien, a l'atzar, els noms dels nominats. Aquest sistema afavoria la proposició de noms de determinats oficis o famílies, a més de no garantir que l'elegit fos el més capacitat per al càrrec. Ferran II proposà aquesta fórmula ja que podia influir a través de les Corts en els noms a incloure i evitava el dret de vet constitucional que existia en el sistema anterior.
Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0