Fakhr-ad-Dawla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:47, 2 gen 2015

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com Fakhr-ad-Dawla (952-997) (en àrab: فخر الدولة) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla. La seva mare era una filla d'Al-Hàssan ibn Fayuran, cosí de Makan ben Kaki.

Malalt el seu pare, va convocar als seus fills Adud-ad-Dawla, Muàyyad-ad-Dawla i Fakhr-ad-Dawla i els va comunicar la successió: la sobirania suprema seria per al fill gran Adud-ad-Dawla i els altres dos fills rebrien territoris al Jibal. El feu de Fakhr-ad-Dawla seria Hamadan i Dinawar que estava dominat en part pels kurds hasanwàyhides, mentre Muàyyad rebria Isfahan i Rayy. Rukn-ad-Dawla va morir el 977.

Fakhr, que aspirava a més, es va aliar amb el seu cosí Izz al-Dawla Bakhtiyar, fill de Muizz al-Dawla (germà de Rukn al-Dawla), amb Hasanwayh i amb Kabus ibn Washmagir dels ziyàrides de Gurgan. Adud al-Dawla va derrotar a Bakhtiyar i als hamdànides de Mossul, i Hansanwayh va morir, i Fakhr fou expulsat del seu feu el 979 i va fugir al Khurasan (junt amb Kabus ibn Washmagir) sota la protecció del governador samànida de la regió Husam al-Dawla Tash; Muayyid al-Dawla va rebre els seus territoris i els dels ziyàrides.

Fakhr al-Dawla, amb suport samànida, va provar de recuperar els seus dominis, però fou derrotat altre cop el 981 i posteriors intents no van tenir tampoc èxit. Adud al al-Dawla va morir el 983. Muayyid va provar un acostament al seu germà, que no va reeixir i va morir poc després (984). El seu visir Ibn Abbad va cridar llavors a Fakhr que va anar a Rayy i Isfahan; el fill de Muayyid es va haver de sotmetre. Fakhr no va retornar el Gurgan (que havia passat a Muayyid) al seu antic aliat Kabus. Va donar suport a Tash contra el seu successor Ibn Simmdjur al Khurasan.

Fakhr era ara un príncep independent i cap de la família buwàyhida com a príncep de més edat. Va intentar eliminar als senyors locals kurds i daylamites i va ocupar algunes de les seves fortaleses com Shamiran; es va enfrontar als hasanwàyhides revoltats a Kumm, a la revolta de Tabaristan i Qazwin (987) i al intent del seu cosí matern Nasr ibn al-Hasan ibn Faruyan a Damghan (988); el cap militar Ali ibn Kama, general de Muayyid, fou desposeit dels seus feus i va morir. Va mantenir bones relacions amb el seu nebot Samsan al-Dawla d'Iraq fins que va pujar al tron el seu germà Baha al-Dawla (989); llavors es va aliar als hasanwàyhides (Badr ibn Hasanwayh) i va atacar Khuzestan que depenia d'Iraq, però algunes disputes amb els caps militars i unes inundacions van desorganitzar el seu exèrcit i es va haver de retirar (989) i el 994 va fer un acostament a Baha al-Dawla en contra del seu antic aliat Samsan al-Dawla que ara dominava Fars (vers 990 a 998). El visir Ibn Abbad, amb el que les relacions havien empitjorat, va morir (995), els seus béns foren confiscats, i el seu càrrec repartit entre dos titulars.

Va morir l'agost del 997. El va succeir el seu fill Madjid al-Dawla, mentre Kabus ibn Wushmagir recuperava Gurgan.

Referències

Bowen, The last Buwwayhids, 1929

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 Malalt el seu pare, va convocar als seus fills [[Adud-ad-Dawla]], [[Muàyyad-ad-Dawla]] i Fakhr-ad-Dawla i els va comunicar la successió: la sobirania suprema seria per al fill gran Adud-ad-Dawla i els altres dos fills rebrien territoris al Jibal. El feu de Fakhr-ad-Dawla seria [[Hamadan]] i [[Dinawar]] que estava dominat en part pels kurds [[hasanwàyhides]], mentre Muàyyad rebria [[Isfahan]] i [[Rayy]]. Rukn-ad-Dawla va morir el [[977]].
-Fakhr, que aspirava a més, es va aliar amb el seu cosí Izz al-Dawla Bakhtiyar, fill de [[Muizz al-Dawla]] (germà de Rukn al-Dawla), amb Hasanwayh i amb Kabus ibn Washmagir dels [[ziyàrides]] de [[Gurgan]]. Adud al-Dawla va derrotar a Bakhtiyar i als [[hamdànides]] de Mossul, i Hansanwayh va morir, i Fakhr fou expulsat del seu feu el [[979]] i va fugir al [[Khurasan]] (junt amb Kabus ibn Washmagir) sota la protecció del governador [[samànida]] de la regió Husam al-Dawla Tash; Muayyid al-Dawla va rebre els seus territoris i els dels ziyàrides.
+Fakhr, que aspirava a més, es va aliar amb el seu cosí Izz al-Dawla Bakhtiyar, fill de [[Muizz al-Dawla]] (germà de Rukn al-Dawla), amb Hasanwayh i amb Kabus ibn Washmagir dels [[ziyàrides]] de [[Gurgan]]. Adud al-Dawla va derrotar a Bakhtiyar i als [[hamdànides]] de Mossul, i Hansanwayh va morir, i Fakhr fou expulsat del seu feu el [[979]] i va fugir al [[Gran Khorasan |Khurasan]] (junt amb Kabus ibn Washmagir) sota la protecció del governador [[samànida]] de la regió Husam al-Dawla Tash; Muayyid al-Dawla va rebre els seus territoris i els dels ziyàrides.
 Fakhr al-Dawla, amb suport [[samànida]], va provar de recuperar els seus dominis, però fou derrotat altre cop el [[981]] i posteriors intents no van tenir tampoc èxit. Adud al al-Dawla va morir el [[983]]. Muayyid va provar un acostament al seu germà, que no va reeixir i va morir poc després ([[984]]). El seu visir Ibn Abbad va cridar llavors a Fakhr que va anar a [[Rayy]] i [[Isfahan]]; el fill de Muayyid es va haver de sotmetre. Fakhr no va retornar el Gurgan (que havia passat a Muayyid) al seu antic aliat Kabus. Va donar suport a Tash contra el seu successor Ibn Simmdjur al Khurasan.