Dragó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 11:09, 3 feb 2015

Aquest article tracta sobre el rèptil. Vegeu-ne altres significats a «Dragó (desambiguació)».

Els dragons^[1] (també anomenats ragolins,^{[cal citació]} menja-robes^{[cal citació]} o trinxa-robes^{[cal citació]}) són rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre espècies a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises.

Espècies autòctones dels Països Catalans

Als Països Catalans hi trobem dues espècies de dragons: el dragó comú (Tarentola mauritanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Es poden diferenciar fàcilment per la mida i la coloració, ja que el dragó comú és més gros i més fosc, a part de ser més fàcil de veure pel fet de ser el més abundant dels dos. Una altra manera de diferenciar-los és mirar el nombre d'urpes que presenten. El dragó comú només presenta urpes al tercer i quart dits de cada peu, mentre que el dragó rosat en presenta a tots els dits.

Llista de gèneres

Afroedura Loveridge, 1944
Afrogecko Bauer, Good & Branch, 1997
Agamura Blanford, 1874
Ailuronyx Fitzinger, 1843
Alsophylax Fitzinger, 1843
Altiphylax Yeriomtschenko & Shcherbak, 1984
Blaesodactylus Boettger, 1893
Bunopus Blanford, 1874
Calodactylodes Strand, 1926
Chondrodactylus Peters, 1870
Christinus Wells & Wellington, 1984
Cnemaspis Strauch, 1887
Colopus Peters, 1869
Crossobamon Boettger, 1888
Cryptactites Bauer, Good & Branch, 1997
Cyrtodactylus Gray, 1827
Cyrtopodion Fitzinger, 1843
Dixonius Bauer, Good & Branch, 1997
Ebenavia Boettger, 1877
Elasmodactylus Boulenger, 1895
Geckolepis Grandidier, 1867
Gehyra Gray, 1834
Gekko Laurenti, 1768
Goggia Bauer, Good & Branch, 1997
Hemidactylus Gray, 1825
Hemiphyllodactylus Bleeker, 1860
Heteronotia Wermuth, 1965
Homopholis Boulenger, 1885
Kolekanos Heinicke, Daza, Greenbaum, Jackman & Bauer, 2014
Lepidodactylus Fitzinger, 1843
Luperosaurus Gray, 1845
Lygodactylus Gray, 1864
Matoatoa Nussbaum, Raxworthy & Pronk, 1998
Mediodactylus Szczerbak & Golubev, 1977
Microgecko Nikolski, 1907
Nactus Kluge, 1983
Narudasia Methuen & Hewitt, 1914
Pachydactylus Wiegmann, 1834
Paragehyra Angel, 1929
Paroedura Günther, 1879
Perochirus Boulenger, 1885
Phelsuma Gray, 1825
Pseudoceramodactylus Haas, 1957
Pseudogekko Taylor, 1922
Ptenopus Gray, 1866
Ptychozoon Kuhl & van Hasselt, 1822
Ramigekko Heinicke, Daza, Greenbaum, Jackman & Bauer, 2014
Rhinogecko de Witte 1973
Rhoptropella Hewitt, 1937
Rhoptropus Peters, 1869
Stenodactylus Fitzinger, 1826
Tenuidactylus Shcherbak & Golubev, 1984
Tropiocolotes Peters, 1880
Urocotyledon Kluge, 1983
Uroplatus Dumeril, 1806

Articles relacionats

Hemidactylus

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dragó

↑ «dragó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[1] «dragó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[1]

@@ Línia 16: / Línia 16: @@
 | subdivision = ''Veure el text.''
 }}
-Els '''dragons''' (també anomenats '''dragolí''', '''ragolí''', '''menja-robes''', '''talla-robes''' o '''trinxa-robes''') són [[rèptils]] de la [[Família (biologia)|família]] dels gecònids (''Gekkonidae''). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre [[espècies]] a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises.
+Els '''dragons'''<ref>{{diec|dragó|text=dragó}}</ref> (també anomenats '''ragolins''',{{CN}} '''menja-robes'''{{CN}} o '''trinxa-robes'''{{CN}}) són [[rèptils]] de la [[Família (biologia)|família]] dels gecònids (''Gekkonidae''). N'existeixen unes 650 espècies, distribuïdes per zones tropicals i subtropicals de tot el món incloent la conca mediterrània al límit nord de distribució. Només se'n troben quatre [[espècies]] a Europa. Són principalment nocturns, tot i que a les regions temperades es poden veure actius durant el dia. Gairebé tots els dragons són capaços d'emetre sons que poden anar des d'un petit xiscle, en les espècies més petites, a un lladruc estrident. Són grans escaladors, ja que presenten uns coixinets adherents als dits. Aquests coixinets estan recoberts per unes estructures microscòpiques semblants a pèls, anomenats setes, que els permeten enfilar-se per superfícies llises.
 ==Espècies autòctones dels Països Catalans==