Vés al contingut

Font de mercuri: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:1937 usant HotCat
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +')
Línia 3: Línia 3:


== Història ==
== Història ==
Amb motiu de l’Exposició Universal de París de l’any 1937, Alexander Calder va crear la Font de mercuri per al Pavelló de la República Espanyola. Els arquitectes [[Josep Lluís Sert]] i [[Luis Lacasa]] van ser els responsables de la construcció d’aquest pavelló, que havia de mostrar els aspectes més destacats de la cultura espanyola. S’hi exposaren, entre més obres, el Guernica, de Picasso, [[El segador (Pagès català en revolta)]], de Joan Miró, i [[La Montserrat]], de [[Julio González]]. Calder va ser l’únic artista estranger convidat.
Amb motiu de l'Exposició Universal de París de l'any 1937, Alexander Calder va crear la Font de mercuri per al Pavelló de la República Espanyola. Els arquitectes [[Josep Lluís Sert]] i [[Luis Lacasa]] van ser els responsables de la construcció d'aquest pavelló, que havia de mostrar els aspectes més destacats de la cultura espanyola. S'hi exposaren, entre més obres, el Guernica, de Picasso, [[El segador (Pagès català en revolta)]], de Joan Miró, i [[La Montserrat]], de [[Julio González]]. Calder va ser l'únic artista estranger convidat.
La Font de mercuri significava un pas endavant en la recerca del moviment en escultura. Amb aquesta obra, Calder va voler retre homenatge al poble d’[[Almadén]], d’on aleshores s’extreia el seixanta per cent del [[Mercuri (element)|mercuri]] mundial, i fortament castigat per les tropes franquistes durant la [[guerra civil espanyola]]. Alexander Calder, en testimoni de l’amistat que l’unia amb Joan Miró, va donar l’obra a la Fundació Joan Miró.<ref>{{Ref-web|url = http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SID/Documents/Documents%20VJ/Arxiu%20documents%202010/fundacio_miro.pdf|títol = Apropa't a Joan Miró|consulta = 26/10/2014|llengua = |editor = Generalitat de Catalunya|data = }}</ref>
La Font de mercuri significava un pas endavant en la recerca del moviment en escultura. Amb aquesta obra, Calder va voler retre homenatge al poble d'[[Almadén]], d'on aleshores s'extreia el seixanta per cent del [[Mercuri (element)|mercuri]] mundial, i fortament castigat per les tropes franquistes durant la [[guerra civil espanyola]]. Alexander Calder, en testimoni de l'amistat que l'unia amb Joan Miró, va donar l'obra a la Fundació Joan Miró.<ref>{{Ref-web|url = http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SID/Documents/Documents%20VJ/Arxiu%20documents%202010/fundacio_miro.pdf|títol = Apropa't a Joan Miró|consulta = 26/10/2014|llengua = |editor = Generalitat de Catalunya|data = }}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 10:47, 4 abr 2015

Font de Mercuri d'Alexander Calder

La Font de mercuri és una escultura d'Alexander Calder feta pel Pavelló Espanyol de l'Exposició Internacional de 1937, on va ser exposada junt amb El Guernica de Picasso, una obra de Joan Miró actualment desapareguda i altres obres destacades. Actualment es conserva a la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Història

Amb motiu de l'Exposició Universal de París de l'any 1937, Alexander Calder va crear la Font de mercuri per al Pavelló de la República Espanyola. Els arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa van ser els responsables de la construcció d'aquest pavelló, que havia de mostrar els aspectes més destacats de la cultura espanyola. S'hi exposaren, entre més obres, el Guernica, de Picasso, El segador (Pagès català en revolta), de Joan Miró, i La Montserrat, de Julio González. Calder va ser l'únic artista estranger convidat. La Font de mercuri significava un pas endavant en la recerca del moviment en escultura. Amb aquesta obra, Calder va voler retre homenatge al poble d'Almadén, d'on aleshores s'extreia el seixanta per cent del mercuri mundial, i fortament castigat per les tropes franquistes durant la guerra civil espanyola. Alexander Calder, en testimoni de l'amistat que l'unia amb Joan Miró, va donar l'obra a la Fundació Joan Miró.[1]

Referències

  1. «Apropa't a Joan Miró». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 octubre 2014].