McDonnell Douglas F-15 Eagle: diferència entre les revisions
m Corregit: caçabombarder > caça bombarder |
m Removing Link FA template (handled by wikidata) |
||
Línia 96: | Línia 96: | ||
{{Enllaç AB|es}} |
{{Enllaç AB|es}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{Enllaç AD|he}} |
|||
[[Categoria:Avions militars dels Estats Units]] |
[[Categoria:Avions militars dels Estats Units]] |
Revisió del 05:43, 8 abr 2015
USAF F-15C sobrevolant Washington, D.C. | |
Tipus | caça de superioritat aèria, caça bombarder. |
---|---|
Fabricant | McDonnell Douglas / Boeing |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Primer vol | 27 de juliol 1972 |
Dimensions | 5,6 () × 19,44 () m |
Armament habitual | |
En servei | 9 de gener de 1976 - |
Operador/s | |
Propulsor | Pratt & Whitney F100 |
Construïts | F-15A/B/C/D/J/DJ: 1.198[1] |
El McDonnell Douglas (actualment Boeing) F-15 Eagle és un avió de reacció de combat. Va ser dissenyat per McDonnell Douglas com a caça de superioritat aèria. Va jugar un rol important en la segona meitat de la guerra freda i encara és àmpliament utilitzat per la Força Aèria dels Estats Units.
Es creia que el dogfight era obsolet en l'edat de míssils i els experts se sorprengueren quan en la guerra del Vietnam els avançats F-105 Thunderchief foren abatuts pels més antics però maniobrables Mig-17 perquè els pilots necessitaven maniobrabilitat. El Phantom fou assignat per protegir contra els MiGs, però els mancava una arma integrada quan els míssils no eren adients.[2] Les escoles de combat Aèries milloraren les estadístiques[2] però l'experiència de combat va dur a caces de superioritat aèria àgils amb armes com el F-15 Eagle en la dècada de 1970.[3]
És considerat un dels caces moderns més reeixits amb més de 100 victòries aèries i cap derrota.[4][5]
Variants
Models bàsics
- F-15A
- Caça de superioritat aèria monoplaça amb capacitat d'operació amb clima advers i de nit. 384 construïts entre 1972 i 1979.[6]
- F-15B
- Versió d'entrenament biplaça, antigament anomenada TF-15A, 61 construïts entre 1972 i 1979.[6]
- F-15C
- Versió monoplaça millorada, 483 construïts entre 1979 i 1985.[6] Els últims 43 actualitzats amb el radar AN/APG-70 radar.
- F-15D
- Versió biplaça d'entrenament actualitzada. 92 construïts entre 1979 i 1985.[6]
- Mitsubishi F-15 (F-15J)
- Versió del caça monoplaça construïda per a la Força Aèria d'Autodefensa del Japó per Mitsubishi. 139 construïts sota llicència al Japó entre 1981 i 1997.[6]
- F-15E Strike Eagle
- Versió biplaça modernitzada optimitzada com a caçabombader i utilitzada per atacs a objectius terrestres.
Especificacions ((F-15C Eagle)
Dades obtingudes de USAF fact sheet,[7] Jane's All the World's Aircraft,[8] Combat Legend, F-15 Eagle and Strike Eagle[9]
Característiques generals:
- Tripulació: 1 pilot
- Llargària: 19,43 m
- Envergadura: 13,05 m
- Altura: 5,63 m
- Superfície alar: 56,5 m²
- Pes buit: 12.700 kg
- Pes carregat: 20.200 kg
- Pes màxim a l'enlairament: 30.845 kg
- Planta motriu: 2× turbofan Pratt & Whitney F100
- Embranzida normal: 77,62 kN
- Embranzida amb postcremador: 111.2 kN d'embranzida.
Rendiment:
- Velocitat màxima operativa: Mach 2.5 ( 2.660 km/h) a gran altitud, Mach 1.2 (1.450 km/h) al nivell del mar.
- Radi de combat: 1.967 km (1.061 milles nàutiques) en una de patrulla aire-aire.
- Abast en creuer: 5.550 km (3.000 mn) amb tancs de combustible suplementaris.
- Sostre de servei: 20.000 m (65.000 peus)
- Grimpada: 254 m/s (50.000 peus/min)
- Càrrega alar: 358 kg/m²
- Empenta/pes: 1,12
Aviònica:
- Radar Raytheon APG-63 o APG-70
- Sistema de navegació inercial
- Dos ordinadors de missió
- Head-up display
- Pantalles multifunció
Armament:
- Armes de projectils: 1× canó automàtic tipus Gatling M61A1 Vulcan de 20 mm amb 940 projectils.
- 11 punts d'ancoratge amb una capacitat total de 7.300 kg.
- 2 rails alars (dobles, poder portar 2 míssils aire-aire)
- 4 punts forts als laterals del fusellatge
- 1 punt fort central sota el fusellatge
- Pot portar una gran gamma d'armament convencional (bombe i coets) i guiat (míssils aire-aire o aire-terra, bombes guiades per làser, etc.). A més pot portar contenidors per amb contramesures (de radar i infraroigs) o il·luminadors/designadors làser per marcar objectius.
Vegeu també
Referències
- ↑ Davies and Dildy 2007, p. 249.
- ↑ 2,0 2,1 Gross, 2002, p. 213.
- ↑ Gross, 2002, p. 225.
- ↑ Davies and Dildy 2007, inside cover.
- ↑ Spick 2000, p. 127.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Davies 2002.
- ↑ "F-15 Eagle fact sheet." US Air Force, March 2008. Retrieved: 1 de setembre de 2011.
- ↑ Lambert 1993, p. 522.
- ↑ Davies 2002, Appendix 1.
Bibliografia
- Gross, Charles J. American Military Aviation: The Indispensable Arm (en anglès). Texas A&M University Press, 2002. ISBN 1-58544-215-1.
- Davies, Steve. Combat Legend, F-15 Eagle and Strike Eagle. London: Airlife Publishing, Ltd., 2002. ISBN 1-84037-377-6.
- Davies, Steve and Doug Dildy. F-15 Eagle Engaged, The World's Most Successful Jet Fighter. Oxford, UK: Osprey Publishing, 2007. ISBN 978-1-84603-169-4.
- Lambert, Mark, ed. Jane's All the World's Aircraft 1993–94. Alexandria, Virginia: Jane's Information Group Inc., 1993. ISBN
- Spick, Mike, ed. The Great Book of Modern Warplanes. St. Paul, Minnesota: MBI, 2000. ISBN 0-7603-0893-4.