Força Aèria Israeliana

Força Aèria Israeliana

Tipus	força aèria
Seu	HaKirya
Fundació	1948
País	Israel
Branca	Forces aèries
Part de	Forces de Defensa d'Israel
Unitats subordinades	Shaldag
Mida	34,000 homes 750 Aeronaus
Quarter general	Tel Aviv
Comandants
Comandant	Amir Eshel
Guerres i batalles
Guerra araboisraeliana de 1948 Guerra del Sinaí Guerra dels Sis Dies Guerra de desgast Guerra del Yom Kippur Operació Entebbe Operació Litani Guerra del Líban de 1982 Guerra del Líban de 2006 Operació Plom Fos Operació Columna de Núvol Operació Marge Protector
Cultura militar
Divisa	Escarapel·la aeronàutica
Bandera	Bandera
Himne	Ha-Tiqvà
Lloc web	Pàgina web

La Força Aèria Israeliana,(IAF; hebreu: זְרוֹעַ הָאֲוִיר וְהֶחָלָל‎, Zroa HaAvir VeHahalal, "Arma de l'Aire i de l'Espai", conegut com a חֵיל הָאֲוִיר, Kheil HaAvir, "Cos de l'Aire") anomenada oficialment Arma de l'Aire i de l'Espai (en hebreu: זרוע האוויר והחלל), coneguda també per les sigles en anglès IAF (Israeli Air Force), és la força aèria de les Forces de Defensa d'Israel, encarregada de preservar la sobirania aèria de l'Estat d'Israel. El seu actual comandant en cap és el General de Divisió Amir Eshel. Compta aproximadament amb un total de 750 aeronaus. La insígnia de la Força Aèria Israeliana és un Estel de David blau sobre un cercle blanc. Està normalment pintada en sis posicions: una a la part superior i inferior de cada ala, i a cada costat del fuselatge. És el component aeri de les FDI. Té a prop de 710 avions i 181 helicòpters, també té drons, satèl·lits i míssils balístics.

Història

Guerra del 1948

Avia S-199.

Després de la creació de l'Estat d'Israel, l'Exercit de l'Aire Israelià, aleshores anomenat Força Aèria israeliana o Heyl HaAvir, va posar en servei diferents avions provinents de diferents països que van participar en la Segona Guerra Mundial. Aquesta flota d'avions va haver de ser reemplaçada per raons de costos i de logística.

A començaments de 1948, els caces P-51 Mustang van començar a ser introduïts a Israel de contraban, a causa de l'embargament imposat en aquella època pels britànics. Aquests aparells van dur a terme més de tretze sortides durant la primera setmana de la guerra a Palestina el 1948. De 1948 fins a 1961, l'Exèrcit de l'Aire israelià va fer servir més de trenta quatre P-51 Mustang, sobretot durant la crisi del Canal de Suez el 1956.

Els primers avions de combat israelians, comprats oficialment, van ser els S199, versió txecoslovaca fabricada per l'empresa Avia, del Messerschmitt Bf 109, era difícil pilotar-lo en el moment de l'enlairament i complicat a l'aterratge, a causa del seu tren d'aterratge massa estret. Calia una gran concentració per part del pilot, en particular per raó de la vibració tan gran generada pel seu motor Jumo 211 i la seva enorme hèlix de tres pales. El seu habitacle va donar problemes als pilots massa alts o massa grassos, a més aquests aparells, van ser entregats gairebé nous per les fàbriques de l'empresa Avia, i presentaven nombrosos defectes de fabricació; la sincronització de les metralladores davanteres era força precària, els frens es bloquejaven amb molta facilitat, etc. El futur President israelià, Ezer Weizman, va volar en aquest aparell.

Els avions varen ser reagrupats a l'Esquadró 101. Un gran nombre de membres del Haganà havien servit a l'Exèrcit britànic al Pròxim Orient durant la Segona Guerra Mundial, és per això que la Heyl Ha-Avir va adoptar l'organització en Esquadrons de la Royal Air Force (RAF).

El 29 de maig de 1948, els primers S.199 van entrar en servei a la base d'Ekron, ràpidament abandonada, i després van anar a la base de Herzliya, a prop de Tel Aviv. Al migdia els pilots duen a terme la seva primera missió de combat, ataquen a una columna egípcia a 30 kilòmetres al Sud de Tel Aviv. Un avió és abatut i un altre és danyat, però els egipcis es retiren.

El 3 de juny de 1948, el pilot Moddi Allon aconsegueix la primera victòria de la força aèria israeliana. Intercepta als afores de Tel Aviv dos avions de transport C-47 Dakota transformats en bombarders pels egipcis. Fà fugir l'escorta de Supermarine Spitfire i abat els dos C-47, el primer a sobre de Holon, i el segon a prop de Rixon le-Tsiyyon. Eren dos bombarders bimotors de fabricació anglesa Bristol Beaufighter.

El transport logístic ha estat assegurat per alguns bimotors de transport Curtiss C46 Commando comprats als Estats Units introduïts després a Israel, sota la identitat d'una companyia d'aviació panamenya (LAPSA). Els avions que van arribar després de Txecoslovàquia van ser els caces Avia S199.

Quatre B-17 Flying Fortress van ser igualment comprats durant el mateix període (a principis de 1948), a la USAF, però també eren de contraban. Aquestos avions sortiren dels Estats Units, van passar per Puerto Rico, varen anar després cap a Txecoslovàquia al juny de 1948.

Tres avions van arribar a Israel, i van bombardejar el Caire, el quart avió va ser retingut pels agents federals americans (FBI).

La major part dels avions introduïts de contraban, van ser comprats per les diferents companyies creades amb aquesta finalitat per Al Schwimmer. Els Supermarine Spitfire van ser també usats per la Heyl Ha-Avir. Els dos primers exemplars van ser reconstruïts a partir d'un Spitfire abandonat per la RAF. Aquestos aparells van participar també a la Guerra de 1948 juntament amb els tres Spitfires adquirits a Txecoslovàquia. Uns altres 47 Spitfires van ser igualment rebuts abans de la fí de la Guerra i van reemplaçar els Avia S199. Uns altres 39 Spitfires van ser igualment comprats el 1949 provinents d'Itàlia i de Txecoslovàquia. Dos exemplars són exposats al Museu de la Força Aèria Israeliana, un d'ells és encara en condicions òptimes de vol.

Durant el curs de la Guerra, molts estrangers van servir a l'Exèrcit israelià i notablement a l'Exèrcit de l'Aire, en el marc del programa Mahal: voluntaris americans, britànics canadencs, sud-africans, la major part d'ells veterans de la Segona Guerra Mundial. Amb l'armistici signat el 1949, la Heyl Ha Avir es va consagrar a la formació de pilots i a l'adquisició d'aparells més moderns. El 1951 França i l'Estat d'Israel van signar un contracte per a l'adquisició de 67 Mosquitos, de diferents versions, des d'aleshores França va esdevenir el primer proveïdor d'avions militars de la Heyl Ha'Avir.

L'era dels reactors

F-16 israelià.

A començaments de l'any 1950, la Heyl Ha Avir va passar a fer servir reactors (jets). Els primers avions de reacció van ser 12 Gloster Meteor. Després de la signatura del contracte, el primer esquadró d'avions de caça va ser formada el 7 de juny de 1953 a Ramat David. Un d'aquests aparells va abatre dos caces Vampire egipcis a sobre del desert del Nègueb l'1 de setembre de 1955. L'Exèrcit de l'Aire israelià va buscar sempre nous avions, la seva elecció va ser la versió canadenca del caça F-86 Sabre, i el Mystère IIC.

L'agost de 1956, la força aèria israeliana va rebre els primers caces Mystère IV que van rebre el seu bateig de foc, durant la crisi del Canal de Suez a on van abatre un MiG-15 i més tard 4 De Havilland Vampire.

Tots els Mystère IV van participar igualment a la Guerra dels Sis Dies però només com aparells de suport i atac a terra.

L'any 1957, Israel va fer una comanda l'empresa SNCASO de 32 SO-4050 Vautour, 19 aparells d'atac a terra (Vautour II A), 4 Caces tot-temps (Vautour II N) i 8 bombarders (Vautour II B). Alguns d'aquests aparells van ser modificats amb la finalitat de poder dur a terme missions de reconeixement.

Tots els aparells van participar en la Guerra dels Sis Dies (1967). Els Vautours van ser retirats del servei l'any 1971.

El 1958, L'Estat d'Israel va fer una comanda de 24 Super-Mystère B-2. Aquests aparells van participar en les Guerra dels Sis Dies de (1967) i a la Guerra del Yom Kippur (1973).

A començaments de la dècada dels seixanta, la Heyl Ha Avir va fer plans per construir aparells de combat capaços d'arribar a Mach 2, i que fossin capaços d'enfrontar-se amb el caça soviètic MiG-21 el govern israelià va iniciar aleshores un projecte per a construir un nou caça de reacció, i es va prendre com a model el Mirage III francès, així és com van començar els projectes Raam A i Raam B, que donarien lloc al caça IAI Kfir.

L'Exèrcit de l'aire israelià va buscar incrementar la cooperació amb els Estats Units d'Amèrica, i va adquirir aleshores els caces A-4 Skyhawk, McDonnell Douglas F-4 Phantom II, i més endavant el McDonnell Douglas F-15 Eagle. Els Estats Units van reemplaçar França com a proveïdors d'avions de combat de l'Exèrcit de l'Aire israelià.

Israel té plans per a comprar als Estats Units 20 caces Lockheed Martin F-35 Lightning II.

Aeronaus

Entre les aeronaus que estan actualment en servei amb la Força Aèria Israeliana hi ha avions, helicòpters i naus no tripulades (drons). Cadascuna d'aquestes aeronaus duu a terme diferents missions com poden ser: combat, reconeixement, entrenament, transport, suport, etc.

Combat

Lockheed Martin F-35 Lightning II
	Entrada en servei: 2017 Missió: Caça polivalent Versions: F-35 Adir Aeronaus en servei: 9

McDonnel Douglas F-15 Eagle
	Designació interna: Raam, Baz, i Akef Entrada en servei: 1977 Missió: Caça, Bombarder Versions: F-15 A / B / C / D / I Aeronaus en servei: Versions A i C: 42 unitats Versions B i D: 16 unitats Versió I: 25 unitats Bases y unitats: Base aèria de Hatzerim 69è Esquadró Base Aèria Tel Nof: 106è Esquadró 133è Esquadró

General Dynamics F-16 Fighting Falcon

Designació interna: Netz, Barak, Brakeet, i Sufa Entrada en servei: 1980 Missió: Caça Versions: F-16A / F-16B / F-16C / F-16D / F-16I Aeronaus en servei: Versións A i B: 63 unitats Versió C: 77 unitats Versió D: 48 unitats Versió I : 99 unitats Bases y unitats: Base Aèria Ramat David: 109è Esquadró 110è Esquadró 117è Esquadró Base Aèria Hatzor: 101è Esquadró 105è Esquadró Base aèria de Hatzerim: 107è Esquadró Base Aèria Uvda: 115è Esquadró Base Aèria Ramon: 119è Esquadró 201è Esquadró 253è Esquadró Base aèria de Nevatim: 116è Esquadró 140è Esquadró

Entrenament

Alenia Aermacchi M-346 Master
	Missió: Entrenament Aeronaus en servei: 30 Bases y unitats: Base aèria de Hatzerim

Beechcraft T-6 Texan II
	Designació interna: Efroni Entrada en servei: 2009 Missió: Entrenament Versions: T-6A Aeronaus rebudes: 20 Aeronaus en servei: 20

Grob G-120
	Designació interna: Snunit Missió: Entrenament Versions: G-120A Aeronaus en servei: 17

Transport

Beechcraft Bonanza
	Designació interna: Khofit Missió: Transport Versions: A36 Aeronaus en servei: 22

Beechcraft Super King Air
	Designació interna: Tzofit Missió: Transport Versions: Model 200/T/CT Aeronaus en servei: 22

Lockheed C-130 Hercules
	Designació interna: Qarnaf Missió: Transport Versions: C-130E / C-130H Aeronaus en servei: 12

Lockheed Martin C-130J Super Hercules
	Designació interna: Shimson Missió: Transport Versions: C-130J Aeronaus en servei: 6 Bases y unitats: Base aèria de Hatzerim

Boeing 707
	Designació interna: Reem Missió: Transport Versions: 707-320 Aeronaus en servei: 1

Abastament en vol

Boeing 707
	Designació interna: Saknai Missió: Abastament en vol Versions: KC-707 Aeronaus en servei: 9

Lockheed KC-130 Hercules
	Designació interna: Qarnaf Missió: Abastament en vol Versions: KC-130J / K-130H Aeronaus en servei: 4

Guerra Electrònica

Gulfstream G550
	Designació interna: Shavit Missió: Guerra electrònica Versions: G500 SEMA Aeronaus en servei: 3

Beechcraft C-12 Huron
	Designació interna: Kookiya Missió: Guerra electrònica Versions: RC-12D/FW Aeronaus en servei: 6

Lockheed EC-130H
	Designació interna: Aya Missió: Guerra electrònica Versions: EC-130H Aeronaus en servei: 2

Reconeixement

Gulfstream G550
	Designació interna: Eitam Missió: Reconeixement Versions: G-550 Aeronaus en servei: 2

Patrulla marítima

IAI SeaScan
	Designació interna: Shahaf Missió: Patrulla marítima Versions: 1124N Aeronaus en servei: 3

Extinció d'incendis

Air Tractor AT-802
	Missió: Patrulla marítima Versions: AT-802F Aeronaus en servei: 14

Helicòpters

Bell AH-1 Cobra
	Designació interna: Tzefa Missió: Helicòpter d'atac Versions: AH-1G / S / E / F Aeronaus en servei: 33

Boeing AH-64 Apache
	Designació interna: Peten, Saraph Entrada en servei: 1990 Missió: Helicòpter d'atac Versions: AH-64A i AH-64D Aeronaus en servei: AH-64A: 26 unitats AH-64D: 22 unitats

Sikorsky CH-53 Sea Stallion
	Designació interna: Yasur Missió: Transport Versions: CH-53A / D Aeronaus en servei: 23

Sikorsky UH-60 Black Hawk
	Designació interna: “Yanshuf” Missió: Transport Versions: S-70A-50/55 / UH-60A/L Aeronaus en servei: 48

Eurocopter AS 565 Panther
	Designació interna: Panther Missió: Patrulla marítima Aeronaus en servei: 5

Eurocopter HH-65
	Designació interna: Dolphin Missió: Recerca i rescat Aeronaus en servei: 2

Bell 206
	Designació interna: “Saifan” Missió: Transport/Entrenament Versions: 206B Aeronaus en servei: 1

Aeronaus no tripulades

Elbit Skylark
	Missió: UAV de reconeixement Versions: Skylark I / Skylark II

Elbit Hermes 450
	Designació interna: Zik Missió: UAV de reconeixement Versions: Hermes 450

Elbit Hermes 900
	Designació interna: Kochav Missió: UAV de reconeixement Versions: Hermes 900

IAI Heron
	Designació interna: Shoval Missió: UAV de reconeixement. Versions: Heron-1

IAI Eitan
	Designació interna: Eitan Missió: UAV de reconeixement. Versions: Heron-TP

IAI Harpy
	Designació interna: Harpy Missió: UAV de reconeixement.

IAI Harop
	Designació interna: Harop Missió: UAV de reconeixement.

Armament

Article principal: Llista de municions de la Força Aèria Israeliana

Aquesta llista de municions inclou els míssils, les bombes, i l'equipament bèl·lic utilitzat actualment per la Força Aèria Israeliana.

Míssils aire-aire

• AIM-7 Sparrow : Míssil aire-aire d'abast mitjà
• AIM-9 Sidewinder : Míssil aire-aire de curt abast
• AIM-120 Amraam : Míssil aire-aire d'abast mitjà
• Derby : Míssil aire-aire d'abast mitjà
• Python 3 : Míssil aire-aire de curt abast
• Python 4 : Míssil aire-aire de curt abast
• Python 5 : Míssil aire-aire de curt abast

Python 3

Míssil Delilah

Bomba Spice

Míssils aire-terra

• AGM-65 Maverick : Míssil aire-terra
• AGM-142 Have Nap : Míssil aire-terra

Míssil anti-tanc

• AGM-114 Hellfire: Míssil anti-tanc
• Míssil LAHAT : Míssil anti- tanc
• Míssil Nimrod : Míssil anti-tanc

Míssils anti-radar

• AGM-88 Harm : Míssil anti-radar

Míssils anti-vaixell

• AGM-84 Harpoon: Míssil anti-vaixell
• Míssil Gabriel: Míssil anti-vaixell

Bombes guiades

• GBU-27 Paveway III
• GBU-28
• GBU-31 JDAM
• GBU-39
• BLU-109
• Rafael Spice

Míssils terra-aire

Llançament de míssil Arrow

• Arrow: Míssil anti-míssil
• David's Sling : Míssil anti-míssil
• FIM-92 Stinger : Míssil terra-aire
• MIM-23 Hawk : Míssil terra-aire
• MIM-104 Patriot : Míssil terra-aire
• Spyder SR: Míssil terra-aire
• Cúpula de Ferro: Sistema de defensa anti-míssil

Míssils de creuer

• Delilah: Míssil de creuer de curt abast (250 km)

Míssils balístics

• Lora: Míssil balístic de curt abast (300 km)
• Jericho I: Míssil balístic de curt abast (500 km)
• Jericho II: Míssil balístic d'abast mitjà (2,800 km)
• Jericho III: ICBM (11,000 km)

Sistemes espacials

• Amos (1, 2, 3) – Satèl·lits de comunicacions
• EROS (A, B) – Satèl·lits d'observació de la Terra
• Ofeq (3, 5, 7, 9) – Sátelites de reconeixement
• TecSAR – Satèl·lit de reconeixement
• Shavit – Vehicle de llançament espacial

Graduació militar

Categoria	Nom del rang, rang equivalent i codi de l'OTAN	Insignia
		Exèrcit	Força Aèria	Armada
קציני מטה Generals	(רב-אלוף (רא"ל Rav aluf (Ra'al) (Cap de l'estat major) (Tinent General, equivalent al grau OF-8 de l'OTAN)			-
	אלוף Aluf (General que té el comandament d'una Divisió militar de les Forces Armades) (General de Divisió, equivalent al grau OF-7 de l'OTAN)
	(תת-אלוף (תא"ל Tat aluf (Ta'al) (General que té el comandament d'una Brigada) (General de Brigada, equivalent al grau OF-6 de l'OTAN)
קצינים בכירים Oficials en cap	(אלוף משנה (אל"מ Aluf mishne (Alam) (Oficial en cap que té el comandament d'un Regiment) (Coronel, equivalent al grau d'OF-5 de l'OTAN)
	(סגן-אלוף (סא"ל Sgan aluf (Sa'al) (Oficial en cap que té el comandament d'un Batalló) (Tinent Coronel, equivalent al grau de l'OTAN OF-4)
	(רב סרן (רס"ן Rav seren (Rasan) (Oficial en cap que té el comandament d'un Batalló) (Comandant, equivalent al grau de l'OTAN OF-3)
קצינים זוטרים Oficials	סרן Seren (Oficial que té el comandament d'una Companyia militar (Capità, equivalent al grau de l'OTAN OF-2)
	סגן Segen (Oficial que té el comandament d'una Secció militar) (Tinent, equivalent al grau de l'OTAN OF-1)
	(סגן-משנה (סג"מ Segen mishne (Sagam) (Oficial que té el comandament d'una Secció militar) (Alferes, equivalent al grau de l'OTAN OF-1)

Vegeu també

• Forces de Defensa d'Israel

Bibliografia

• Aloni, Shlomo. Arab-Israeli Air Wars. UK: Osprey, 2001 (Combat Aircraft). ISBN 978-1-84176-294-4. 
• Aloni, Shlomo. Israeli Phantom II Aces. UK: Osprey, 2004. ISBN 1-84176-783-2. 
• Aloni, Shlomo. Israeli A-4 Skyhawk Units in Combat. UK: Osprey, 2009 (Combat Aircraft). ISBN 978-1-84603-430-5. 
• Aloni, Shlomo; Avidror, Zvi. Hammers – Israel's Long-Range Heavy Bomber Arm: The Story of 69 Squadron. Atglen, PA: Schiffer Publishing, 2010. ISBN 978-0-7643-3655-3. 
• Dunstan, Simon. The Yom Kippur War 1973 (1): The Golan Heights. 118. Osprey Publishing, 2003 (Campaign). ISBN 978-1-84176-220-3. 
• Franken, Johan; Van Der Avoort, Frank «Blue-Starred Defenders». Air Forces Monthly, 295, octubre 2012, pàg. 72–83.
• Gordon, Shmuel. Thirty hours in October (en hebrew). Ma'ariv Book Guild, 2008. 
• Nordeen, Lon. Fighters Over Israel. New York: Orion Books, 1990. ISBN 0-517-56603-6. 
• Norton, William ‘Bill'. Air War on the Edge – A History of the Israel Air Force and its Aircraft since 1947. Midland Publishing, 2004. ISBN 1-85780-088-5. 

Enllaços externs

• Força Aèria Israeliana (anglès) (hebreu)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Força Aèria Israeliana