Força Aèria Israeliana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Força Aèria Israeliana
Bandera de la Força Aèria Israeliana
País: Israel Israel
Branca: Forces de Defensa d'Israel
Tipus: Forces aèries
Mida: 1000 Aeronaus.

La Força Aèria Israeliana, anomenada oficialment Arma de l'Aire i de l'Espai (en hebreu: זרוע האוויר והחלל), coneguda també per les sigles en anglès IAF (Israeli Air Force), és la força aèria de les Forces de Defensa d'Israel, encarregada de preservar la sobirania aèria de l'Estat d'Israel. El seu actual comandant en cap és el General de Divisió Amir Eshel. Compta aproximadament amb un total de 1.000 aeronaus.

Insignia[modifica | modifica el codi]

La insígnia de la Força Aèria Israeliana és un Estel de David blau sobre un cercle blanc. Està normalment pintada en sis posicions: una a la part superior i inferior de cada ala, i a cada costat del fuselatge. És el component aeri de les FDI. Té a prop de 710 avions i 181 helicòpters, també té drons, satèl·lits i míssils balístics.

Guerra del 1948[modifica | modifica el codi]

Dos F-15I Ra'am

Després de la creació de l'Estat d'Israel, l'Exercit de l'Aire Israelià, aleshores anomenat Força Aèria israeliana o Heyl HaAvir, va possar en servei diferents avions provinents de diferents països que van participar a la Segona Guerra Mundial Aquesta flota d'avions va haver d'esser reemplaçada per raons de costos i de logística.

A començaments de 1948, els caçes P-51 Mustang van començar a ser introduïts a Israel de contraband, a causa de l'embargament imposat en aquella època per els britànics. Aquestos aparells van dur a terme més de tretze sortides durant la primera setmana de la guerra a Palestina al 1948. De 1948 fins a 1961, l'Exercit de l'Aire israelià va fer servir més de trenta cuatre P-51 Mustang, sobretot durant la crisi del Canal de Suez al 1956.

Els primers avions de combat israelians, comprats oficialment, van ser els S199, versió txecoslovaca frabicada per l' empresa Avia, del Messerschmitt Bf 109, era dificil pilotar-lo en el moment de l'enlairament i complicat al aterratge, a causa del seu tren d'aterratge massa estret. Calia una gran concentració per part del pilot, en particular en raó de la vibració tant gran generada pel seu motor Jumo 211 i la seva enorme hèlix de tres pales. El seu habitacle va donar poblemes als pilots massa alts o massa grassos, ademés aquestos aparells, van ser entregats gairebé nous per les fàbriques de l'empresa Avia, i presentaven nombrosos defectes de fabricació; la sincronització de les metralladores davanteres era força precària, els frens es bloquejaven amb molta facilitat, etc. El futur President israelià, Ezer Weizman, va volar en aquest aparell.

Els avions varen ser reagrupats a l'Esquadró 101. Un gran nombre de membres del Haganà havien servit a l'Exèrcit britànic al Pròxim Orient durant la Segona Guerra Mundial, és per això que la Heyl Ha-Avir va adoptar l'organització en Esquadrons de la Royal Air Force (RAF).

El 29 de maig de 1948, els primers S.199 van entrar en servei a la base d'Ekron, ràpidament abandonada, i després van anar a la base de Herzliya, a prop de Tel Aviv. Al migdia els pilots duen a terme la seva primera missió de combat, ataquen a una columna egipcia a 30 kilometres al Sud de Tel Aviv. Un avió és abatut i un altre es danyat, però els egipcis es retiren.

El 3 de juny de 1948, el pilot Moddi Allon aconsegeix la primera victoria de la força aèria israeliana. Intercepta a les afores de Tel Aviv dos avions de transport C-47 Dakota transformats en bombarders per els egipcis. Fà fugir l'escorta de Supermarine Spitfire i abat els dos C-47, el primer a sobre de Holon, i el segon a prop de Rixon le-Tsiyyon. Eren dos bombarders bimotors de fabricació anglesa Bristol Beaufighter.

El transport logistic ha estat asegurat per alguns bimotors de transport Curtiss C46 Commando comprats als Estats Units introduits després a Israel,sota la identitat d'una companyia d'aviació panamenya (LAPSA). Els avions que van arribar després de Txecoslovàquia van ser els caçes Avia S199.

Quatre B-17 Flying Fortress van ser igualment comprats durant el mateix període (a principis de 1948), a la USAF, però també eren de contraban. Aquestos avions sortiren d'Estats Units, van passar per Puerto Rico, varen anar després cap a Txecoslovàquia al juny de 1948.

Tres avions van arribar a Israel, i van bombardejar El Caire, el cuart avió va esser retingut per els agents federals americans (FBI).

La major part dels avions introduits de contraban, van ser comprats per les diferents companyies creades amb aquesta finalitat per Al Schwimmer. Els Supermarine Spitfire van ser també usats per la Heyl Ha-Avir. Els dos primers exemplars van ser reconstruïts a partir de un Spitfire abandonat per la RAF. Aquestos aparells van participar també a la Guerra de 1948 juntament amb els tres Spitfires adquirits a Txecoslovàquia. Uns altres 47 Spitfires van ser igualment rebuts abans de la fí de la Guerra i van reemplaçar els Avia S199. Uns altres 39 Spitfires van ser igualment comprats al 1949 provinents d'Italia i de Txecoslovàquia. Dos exemplars són exposats al Museu de la Força Aèria Israelià, un d'ells és encara en condicions òptimes de vol.

Durant el curs de la Guerra, molts estrangers van servir a l'Exercit israelià i notablement a l'Exèrcit de l'Aire, en el marc del programa Mahal: voluntaris americans, britanics canadencs, sud-africans, la major part d'ells veterans de la Segona Guerra Mundial.

Després de la Guerra del 1948[modifica | modifica el codi]

Amb l'armistici signat el 1949, la Heyl Ha Avir es va consagrar a la formació de pilots i a l'adquisició d'aparells més moderns.

Al 1951 França i l'Estat d'Israel van signar un contracte per a l'adquisició de 67 Mosquitos, de diferents versions, des de aleshores França va esdevenir el primer proveïdor d'avions militars de la Heyl Ha'Avir.

L'era dels reactors[modifica | modifica el codi]

A començaments de l'any 1950, la Heyl Ha Avir va passar a fer servir reactors (jets). Els primers avions a reacció van ser 12 Gloster Meteor. Després de la signatura del contracte, la primera escuadrilla d'avions de caça va ser formada el 7 de juny de 1953 a Ramat David. Un d'aquestos aparells va abatre dos caçes Vampire egipcis a sobre del desert del Nègueb l'1 de setembre de 1955. L'Exèrcit de l'Aire israelià va buscar sempre nous avions, la seva elecció va ser la versió canadenca del caça F-86 Sabre, i el Mystère IIC.

A l'agost de 1956, la força aèria israeliana va rebre els primers caçes Mystère IV que van rebre el seu bateig de foc, durant la crisi del Canal de Suez a on van abatre un MiG-15 i més tard 4 De Havilland Vampire.

Tots els Mystère IV van participar igualment a la Guerra dels Sis Dies però només com aparells de suport i atac a terra.

L'any 1957, Israel va fer una comanda l'empresa SNCASO de 32 SO-4050 Vautour, 19 aparells d'atac a terra (Vautour II A), 4 Caçes tot-temps (Vautour II N) i 8 bombarders (Vautour II B). Alguns d'aquestos aparells van ser modificats amb la finalitat de poder dur a terme missions de reconeixement.

Tots els aparells van participar a la Guerra dels Sis Dies (1967). Els Vautours van ser retirats del servei a l'any 1971.

Al 1958, L'Estat d'Israel va fer una comanda de 24 Super-Mystère B-2. Aquests aparells van participar a les Guerra dels Sis Dies de (1967) i a la Guerra del Yom Kippur (1973).

A començaments de la decada dels seixanta, la Heyl Ha Avir va fer plans per construir aparells de combat capaços d'arribar a Mach 2, i que fossin capaços de enfrontar-se amb el caça soviètic MiG-21 el govern israelià va iniciar aleshores un projecte per a construir un nou caça a reacció, i es va prendre com a model el Mirage III francès, així es com van començar els projectes Raam A i Raam B, que donarien lloc al caça IAI Kfir.

L'Exèrcit de l'aire israelià va buscar incrementar la cooperació amb els Estats Units d'Amèrica, i va adquirir aleshores els caçes A-4 Skyhawk, McDonnell Douglas F-4 Phantom II, i més endavant el McDonnell Douglas F-15 Eagle. Els Estats Units van reemplaçar França com a proveidors d'avions de combat de l'Exèrcit de l'Aire israelià.

Israel té plans per a comprar als Estats Units 20 caçes Lockheed Martin F-35 Lightning II.[1]

Aeronaus[modifica | modifica el codi]

Entre les aeronaus que estan actualment en servei amb la Força Aèria Israeliana hi ha avions, helicòpters i naus no tripulades (drons). Cadascuna d'aquestes aeronaus duu a terme diferents missions com poden ser: combat, reconeixement, entrenament, transport, suport, etc.

Combat[modifica | modifica el codi]

Israel
McDonnel Douglas F-15E Strike Eagle

F-15I Ra'am
Designació interna:
Raam
Entrada en servei: 1996
Missió:
Versions:
Aeronaus rebudes:
25
Bases y unitats:

Base Aèria Hatzerim

Israel
General Dynamics F-16 Fighting Falcon

F-16 Fighting Falcon Netz

F-16 Sufa
Designació interna:
Netz, Barak i Sufa
Entrada en servei: 1980
Missió:
Versions:
F-16I
Aeronaus rebudes:
360
Aeronaus en servei:
309
Bases y unitats:
  • Base Aérea Ramat David: 109è Esquadró, 110è Esquadró i 117è Esquadró
  • Base Aérea Hatzor: 101è Esquadró i 105è Esquadró
  • Base Aérea Hatzerim: 107è Esquadró
  • Base Aérea Uvda: 115è Esquadró
  • Base Aérea Ramon: 119è Esquadró, 201è Esquadró i 253è Esquadró
  • Base Aérea Nevatim: 116è Esquadró i 140è Esquadró
Israel
Mc Donnell Douglas F-15 Eagle

F-15 Eagle
Designació interna:
Baz
Entrada en servei: 1977
Missió:
Versions:
F-15 A / B / C / D
total: 62
Bases y unitats:

Base Aèria Tel Nof:

  • 106è Esquadró
  • 133è Esquadró

Entrenament[modifica | modifica el codi]

Israel
Douglas A-4 Skyhawk

A-4 Skyhawk
Designació interna:
Ayit
Missió:
Entrenament
Versions:
TA-4H
Aeronaus en servei:
26
Les versions d'atac del A-4 jà van ser retirades, només queden en servei entrenadors TA-4.
Israel
Beechcraft T-6 Texan II

Beechcraft T-6 Texan II
Designació interna:
Efroni
Entrada en servei: 2009
Missió:
Entrenament
Versions:
T-6A
Aeronaus rebudes:
20
Aeronaus en servei:
20
Israel
Grob G-120

Grob G-120
Designació interna:
Snunit
Missió:
Entrenament
Versions:
G-120A
Aeronaus en servei:
17

Transport[modifica | modifica el codi]

Israel
Beechcraft Bonanza

Beechcraft Bonanza
Designació interna:
Khofit
Missió:
Transport
Versions:
A36
Aeronaus en servei:
22
Israel
Beechcraft Super King Air

Beechcraft Super King Air
Designació interna:
Tzofit
Missió:
Transport
Versions:
Model 200/T/CT
Aeronaus en servei:
22
Israel
Lockheed C-130 Hercules

C-130 Hercules
Designació interna:
Qarnaf
Missió:
Transport
Versions:
C-130E/H
Aeronaus en servei:
7
Israel
Boeing 707

Boeing 707
Designació interna:
Reem
Missió:
Transport
Versions:
707-320
Aeronaus en servei:
9
Israel
Lockheed KC-130 Hercules

Lockheed KC-130 Hercules
Designació interna:
Qarnaf
Missió:
Transport
Versions:
KC-130H
Aeronaus en servei:
5

Repostatge en vol[modifica | modifica el codi]

Israel
Boeing 707

Boeing 707
Designació interna:
Saknai
Missió:
Repostatge en vol
Versions:
KC-707
Aeronaus en servei:
4

Guerra Electrònica[modifica | modifica el codi]

Israel
Gulfstream G550

Gulfstream G550
Designació interna:
Nahshon-Shavit.
Missió:
Guerra electrònica
Versions:
G500 SEMA (guerra electrónica)
total: 6
Israel
Beechcraft C-12 Huron

Beechcraft C-12 Huron
Designació interna:
Kookiya
Missió:
Guerra electrònica
Versions:
RC-12D/K
Aeronaus en servei:
7

Patrulla maritima[modifica | modifica el codi]

Israel
IAI Sea Scan

IAI Sea Scan
Designació interna:
Shahaf
Missió:
Patrulla maritima
Versions:
1124N
Aeronaus en servei:
3
L'IAI 1124N Sea Scan és una versió de vigilància marítima de l'avió civil IAI Westwind.

Helicòpters[modifica | modifica el codi]

Israel
Eurocopter AS 565 Panther

Eurocopter AS 565 Panther
Designació interna:
Atalef
Missió:
Patrulla marítima
Versions:
AS.565.SA
Aeronaus en servei:
7
Israel
Bell AH-1 Cobra

Bell AH-1 Cobra
Designació interna:
Tzefa
Missió:
Helicòpter d'atac
Versions:
AH-1G / S / E / F
Aeronaus en servei:
33
Israel
Boeing AH-64 Apache

Boeing AH-64 Apache
Designació interna:
Peten, Saraph
Entrada en servei: 1990
Missió:
Helicòpter d'atac
Versions:
AH-64A i AH-64D
Aeronaus en servei:
30 AH-64A i 18 AH-64D
total: 48
Israel
Sikorsky CH-53 Sea Stallion

Sikorsky CH-53 Sea Stallion
Designació interna:
Yasur
Missió:
Transport
Versions:
CH-53A / D
Aeronaus en servei:
38
Israel
Sikorsky UH-60 Black Hawk

Sikorsky UH-60 Black Hawk
Designació interna:
“Yanshuf”
Missió:
Transport
Versions:
S-70A-50/55 / UH-60A/L
Aeronaus en servei:
49
Israel
Bell 206

Bell 206
Designació interna:
“Saifan”
Missió:
Transport/Entrenament
Versions:
206B
Aeronaus en servei:
34

Aeronaus no tripulades[modifica | modifica el codi]

Israel
Elbit Hermes 450

Elbit Hermes 450
Designació interna:
Zik
Missió:
UAV d'Atac.
Versions:
Hermes 450
Bases y unitats:
Base Aèria de Palmachim
Pot portar dos míssils de tipus AGM-114 Hellfire.
Israel
IAI Heron

IAI Heron
Designació interna:
Shoval
Missió:
Versions:
Heron-1
Israel
IAI Eitan

IAI Eitan
Designació interna:
Eitan
Missió:
Versions:
Heron-TP “Eitan”

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.upi.com/Business_News/Security-Industry/2010/09/21/Israel-seals-deal-for-20-Lockheed-F-35s/UPI-70311285091129/?st_rec=30461286554068 www.upi.com

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Força Aèria Israeliana