Guerres Carlines: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Quinzena de la Qualitat
Amplio
Línia 4: Línia 4:
Durant el [[Trienni Liberal]] ([[1820]]-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de [[Catalunya]]. La insurrecció va reprendre amb la [[Guerra dels Malcontents]] ([[1827]]).
Durant el [[Trienni Liberal]] ([[1820]]-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de [[Catalunya]]. La insurrecció va reprendre amb la [[Guerra dels Malcontents]] ([[1827]]).


* La '''[[Primera Guerra Carlina]]''' ([[1833]]-[[1839]]) es va iniciar a la mort de [[Ferran VII]]. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles Maria Isidre]], germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], com a resultat de la proclamació de la [[Pragmàtica Sanció]] ([[1830]]), que havia abolit la [[llei sàlica]] dels [[Dinastia Borbó|Borbons]], segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.
* La '''[[Primera Guerra Carlina]]''' ([[1833]]-[[1840]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Vives |nom=Conxa |títol=Ramon Cabrera, a l'exili |url=https://books.google.es/books?id=gmAqZ8IYn0EC&pg=PA43&dq=primera+guerra+carlina+1840&hl=ca&sa=X&ei=5TQoVbOqKcyQ7AaXm4H4BQ&ved=0CDsQ6AEwBTgK#v=onepage&q=primera%20guerra%20carlina%201840&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=43 |isbn=8478260293}}</ref> ) es va iniciar a la mort de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]]. Aquest conflicte va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles Maria Isidre]], germà del monarca difunt, i els isabelins o cristins, defensors dels drets de la seva filla [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], com a resultat de la proclamació de la [[Pragmàtica Sanció]] ([[1830]]), que havia abolit la [[llei sàlica]] dels [[Dinastia Borbó|Borbons]], segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.
* La '''[[Segona Guerra Carlina]]''' ([[1846]]-[[1849]]), va tenir lloc a Catalunya, on es va anomenar també ''Guerra dels Matiners''.
* La '''[[Segona Guerra Carlina]]''' ([[1846]]-[[1849]]), va tenir lloc a Catalunya, on es va anomenar també ''Guerra dels Matiners''.<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>La guerra dels Matiners». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 34-37. ISSN 1695-2014</ref>
* El [[Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita]] o ''Ortegada'', l'intent de cop d'estat protagonitzat per Jaime Ortega el 1860.
* El [[Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita]] o ''Ortegada'', l'intent de cop d'estat protagonitzat per Jaime Ortega el 1860.
* Durant la '''[[Tercera Guerra Carlina]]''' ([[1872]]-[[1876]]), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. [[Isabel II d'Espanya]] era a l'exili i el rei [[Amadeu I]], monarca des del [[1871]], no era gaire popular. [[Carles de Borbó i Àustria-Este]], nét de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], va prometre a [[catalans]], [[valencians]] i [[aragonesos]] el retorn dels [[furs]] i les [[Constitucions catalanes|constitucions]] que havia abolit [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
* Durant la '''[[Tercera Guerra Carlina]]''' ([[1872]]-[[1876]]), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. [[Isabel II d'Espanya]] era a l'exili i el rei [[Amadeu I]], monarca des del [[1871]], no era gaire popular. [[Carles de Borbó i Àustria-Este]], nét de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], va prometre a [[catalans]], [[valencians]] i [[aragonesos]] el retorn dels [[furs]] i les [[Constitucions catalanes|constitucions]] que havia abolit [[Felip V d'Espanya|Felip V]].
Línia 15: Línia 15:
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron169130530.htm Històries de Catalunya: Les guerres carlines]
* [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron169130530.htm Històries de Catalunya: Les guerres carlines]

{{esborrany de guerra}}


[[Categoria:Guerres carlines| ]]
[[Categoria:Guerres carlines| ]]

Revisió del 22:50, 10 abr 2015

Constitucions de Catalunya de 1585.

Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX. Foren l'origen del moviment polític carlí. L'expressió Guerres Carlines és emprada per referir-se a les tres guerres civils espanyoles del segle XIX entre els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.[1][2]

Durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. La insurrecció va reprendre amb la Guerra dels Malcontents (1827).

Referències

  1. ↑ Vallverdú, Josep «Les Guerres carlines». Sàpiens [Barcelona], núm. 110, novembre 2011, p. 26-48. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ «Les guerrers carlistes». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  3. ↑ Rodríguez Vives, Conxa. Ramon Cabrera, a l'exili. L'Abadia de Montserrat, 1989, p. 43. ISBN 8478260293. 
  4. ↑ MATA, Jordi. «La guerra dels Matiners». Sàpiens [Barcelona], núm. 110 (novembre 2011), p. 34-37. ISSN 1695-2014
  5. ↑ Canal i Morell, Jordi. El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració. Eumo, 1998, p. 301. ISBN 8476022433. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerres_Carlines&oldid=15128826»