Kajukenbo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:10, 1 maig 2015

El kajukenbo (després kajukembo) és un art marcial híbrid, que combina el karate, el judo, el jujitsu, el kenpo i el wushu (kung-fu). Va ser desenvolupat durant la dècada del 1940 a Oahu (Hawaii) com a mètode de defensa personal davant criminals i soldats de la marina nord-americana que atacaven els vilatans. Com que és fonamentalment un mètode de defensa i els atacs van canviant, és un sistema que està sempre en evolució, i utilitza tot allò que funciona.

Història

Estils fundadors de kajukenbo

El nom del sistema ha derivat dels principis dels noms dels estils que havien arribat a ser components de kajukenbo:

karate coreà estil tangsudo (tang soo do).
judo i jujitsu d'origen japonès.
kenpo o ken d'origen xinès i japonès.
boxa xinesa (wushu) i americà.

Fundadors del kajukenbo

Cinc mestres de diferents arts marcials que es trobaven vivint en les Illes Hawaii es reuneixen per a portar a terme aquesta idea:

Peter Young Yil Choo - Campió hawaiano de boxa i mestre de tangsudo (tang soo do)
Joseph Holck - Mestre de Judo Kodokan i Danzan Ryu Ju-jitsu
Frank F. Ordoñez - Maestro de Judo Kodokan i Sekeino Ju-Jitsu
Adriano Emperado (cridat sijo - "fundador") - Mestre de Kara-ho kenpo i eskrima
George "Clarence" Chang - Mestre de boxa xinesa Sil Lum "kung-fu" Shaolin del nord i sud

1945-1959

Durant dos anys (1945-1947), els fundadors posen en pràctica els seus coneixements, assajant dia a dia les possibles situacions d'agressió en la vida real. Més tard, decideixen anomenar a aquest sistema Kajukenbo (fent referència a les inicials de les Arts Marciales que ho componen) i crear la Societat de Cinturons Negres (Black Belt Society), fundant després l'Institut de Defensa Personal Kajukenbo. Amb el temps els ensenyaments passen a la Costa del Pacifico dels Estats Units, concretament a la Base Aèria de Travis a Califòrnia, on el Mestre Aleju Reyes obrí la primera escola fora de les Illes Hawaii en 1958, impartint els ensenyaments de forma molt especial als membres de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica. Un d'aquests membres és el professor Richard Peralta, qui s'inicia en el kajukenbo en 1959.

L'any 1959, "sijo" Emperado va agregar les tècniques de wushu en el kajukenbo, canviant el seu art en una combinació fluida de tècniques dures i suaus.

Després de 1959

Charles Gaylord, Tony Ramos, i Aleju Reyes, que havia rebut els seus cinturons negres d'Emperadors, van transmetre el kajukenbo sobre continent Americà. Cadascun d'ells va obrir la seva pròpia escola del kajukenbo a Califòrnia. L'any 1969, Tony Ramos va entrenar i va intercanviar al seu mètode i idees amb Bruce Lee. Aleju Reyes va morir l'any 1977, i Tony Ramos va morir en Hawaii l'any 1999. Des d'aleshores, Charles Gaylord ha estat treballant en el sistema i va elaborar així l'anomenat mètode de Gaylordç; és el President de l'Associació del Kajukenbo d'Amèrica (Kajukenbo Association of America) i va heretar la continuació de l'art del seu sijo.

El kajukenbo actualment

Actualment, el kajukenbo té més agarris que altres escoles de kenpo. Inclou leverages en articulacions, els cops baixos i els atacs amb ajuda de combinacions. Encara que té certs aspectes de la competició, es concentra principalment en combat real i en sentit pràctic. En general, els practicants del kajukenbo pensen que fins i tot "accions fastigoses", com els cops en ulls o en els òrgans genitals, poden ser permeses si ells ajuden amb la defensa contra l'agressor en el carrer. La majoria d'escoles del kajukenbo eviten trucs i moviments no pràctics i espectaculars. Els plans d'estudis inclouen contraatacs contra cops de puny, contra el ganivet, contra el bastó, contra les armes de foc i contra l'agarro.

Encara que les varietats del kajukenbo tenen els fonaments comuns, les variacions són possibles. El kajukenbo es basa en quatre estils que són diferents. És impossible incorporar-los totalment i per tant, la certa especialització és inevitable. L'obert conduïx a animar a les escoles a incorporar altres arts en la seva pràctica. Els exemples són la esgrima filipí i l'aikido japonès.

Certes escoles del kajukenbo accentuen la importància de 26 formes ("kata"). Ells són dividits en 13 "els pinyanes" (de vegades anomenats "els conjunts de Palama" - Palama sets) i 13 "concentracions". Cada "concentració" té el seu propi nom, de manera que la primera es diu "cop de la grua/arpa del tigre". El nom de cada "concentració" descriu el seu moviment característic. Per exemple, la primera concentració inclou un cop de la grua i una arpa del tigre. Aquests conjunts s'incorporen en el kajukenbo per a ajudar a estudiants amb millorar en les seves habilitats. Cada moviment en aquests conjunts té el seu significat. Per exemple, el primer moviment en "el pinyan 1" és cop exterior dret durant el moviment en la postura d'inflexió endarrerida. Aquest moviment es pot aplicar per a bloquejar un cop de puny. Aquests conjunts també es concentren en combat amb uns adversaris.

En algunes escoles del kajukebo, l'així anomenada Oració de Kajukenbo (escrit per Frank Ordonez) juga a un paper important, però la majoria d'escoles és desproveïda de tal misticisme. La classe s'acaba amb l'apel·lació els tres elements del kajukenbo: l'esperit, la ment i el cos (cadascun té el seu propi signe de la mà). Després, els estudiants i l'instructor idènticament obren les mans per a representar la pau; llavors fan una reverència per a expressar el respecte. La salutació estilitzada del kajukenbo és una part del costum en moltes escoles: els estudiants saluden la bandera dels Estats Units i saluden els seus instructors per a expressar el respecte. Idènticament, els estudiants i els seus instructors saluden als amos de cinturons negres quan entren en el gimnàs.

Desenvolupament del kajukenbo a Espanya

1973-1991

En 1973, Edward C. Sheppard (un militar alumne del Professor Richard Peralta) és enviat a la Base Aèria de Torrejón de Ardoz, on comença a impartir els ensenyaments d'aquest sistema en la zona americana. Passant més tard (1978) de la mà del professor René R. Rodríguez a la localitat d'Alcalá d'Henares; any en el qual el Professor Agustín López Campos s'inicia en el Kajukenbo. Una vegada traslladat el professor Rene R. Rodríguez a altra base, el professor Agustín López continua el seu aprenentatge amb el Professor Ángel García Soldat, fins que en 1990 coneix al Professor Richard Peralta (el qual va morir en l'any 2005) i funda la primera Associació Espanyola de Kajukenbo en 1991.

D'aquí des d'ara

Al voltant dels anys 1991-2000 el professor Agustín López és el representant per a Europa del Professor Richard Peralta i ha estat nomenat pel propi Richard Peralta com el seu successor, ostentant el grau de 7º DAN (el 7º grau de mestre).

Programa

Programa
Cinturó	Katas	Defensa Puny-Agarri	Combinacions Rajo-Puntada	Pal	Ganivet	2 atacants	Abecedari	Temps aproximat
Blanc	0 i 1	1 i 2	1 i 2	1 i 2	-	-	-	4 mesos
Groc	2 y 3	3	3	3	-	-	-	5 mesos
Taronja	4 y 5	4	4	4	-	-	-	6 mesos
Morat	6	5	5	5	-	-	-	7 mesos
Blau	Nian-Chi	6	6	6	-	-	-	8 mesos
Verd	7	7	7	7	1 i 2	1 i 2	A,B	9 mesos
Marró III	8	8	8	8	3	3	C,D	6 mesos
Marró II	9	9	9	9	4	4	E,F	6 mesos
Marró I	10	10	10	10	5	5	G,H	6 mesos
Negre	11	11	11	-	-	-	I,J,K,L	12 mesos

Els graus i els títols són diferents depenent d'escola. Els títols donats als amos de cinturons negres tenen orígens xinesos:

Sijo (en xinès: "el mestre, el fundador") que és el grau més alt, significa al fundador de l'escola. Aquest títol és utilitzat per Adriano Emperado.
Sigung ("el pare gran") significa al professor dels professors - sisè grau de mestre o dalt.
Sifu ("el pare") significa al professor - des de tercer fins a cinquè grau de mestre.
Sibak ("el més vell germà") significa a l'assistent del professor - la persona que ajuda en l'ensenyament - sota tercer grau de mestre.

Els posseïdors de cinturons negres de vuitè grau són titulats "els professors", el novè grau de mestre és "el gran mestre" (grandmaster).

Vegeu també

Kajukembo

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kajukenbo

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+El '''kajukenbo''' (després kajukembo) és un [[art marcial]] híbrid, que combina el [[karate]], el [[judo]], el [[jujitsu]], el [[kenpo]] i el [[wushu]] (kung-fu). Va ser desenvolupat durant la dècada del 1940 a [[Oahu]] ([[Hawaii]]) com a mètode de defensa personal davant criminals i soldats de la marina nord-americana que atacaven els vilatans. Com que és fonamentalment un mètode de defensa i els atacs van canviant, és un sistema que està sempre en evolució, i utilitza tot allò que funciona.
-{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
-El '''kajukenbo''' (després kajukembo) és un [[art marcial]] híbrid, que combina el [[karate]], el [[judo]], el [[jujitsu]], el [[kenpo]] i el [[wushu]] (kung-fu). Va Ser desenvolupat durant la dècada de 1940 a [[Oahu]] ([[Hawaii]]) com a mètode de defensa personal davant criminals i soldats de la marina nord-americana que atacaven els vilatans. Com que és fonamentalment un mètode de defensa i els atacs van canviant, és un sistema que està sempre en evolució, i utilitza tot allò que funciona.
 == Història ==
@@ Línia 12: / Línia 11: @@
 == Fundadors del kajukenbo ==
-Cinc mestres de diferents arts marciales que es trobaven vivint en les Illes [[Hawaii]] es reuneixen per a portar a terme aquesta idea.
+Cinc mestres de diferents arts marcials que es trobaven vivint en les Illes [[Hawaii]] es reuneixen per a portar a terme aquesta idea:
 * Peter Young Yil Choo - Campió hawaiano de [[boxa]] i mestre de [[tangsudo]] (tang soo do)
 * Joseph Holck - Mestre de Judo Kodokan i Danzan Ryu Ju-jitsu
@@ Línia 20: / Línia 19: @@
 == 1945-1959 ==
-Durant dos anys (1945-1947) els fundadors posen en pràctica els seus coneixements, assajant dia a dia les possibles situacions d'agressió en la vida real. Més tard decideixen cridar a aquest sistema Kajukenbo (fent referència a les inicials de les Arts Marciales que ho componen) i crear la Societat de Cinturons Negres (Black Belt Society), fundant després l'Institut de Defensa Personal Kajukenbo. Amb el temps els ensenyaments passen a la Costa del Pacifico dels Estats Units, concretament a la Base Aèria de Travis a Califòrnia, on el Mestre Aleju Reyes obri la primera escola fora de les Illes Hawaii en 1958, impartint els ensenyaments de forma molt especial als membres de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica. Un d'aquests membres és el Professor Richard Peralta que s'inicia en el kajukenbo en 1959.
+Durant dos anys (1945-1947), els fundadors posen en pràctica els seus coneixements, assajant dia a dia les possibles situacions d'agressió en la vida real. Més tard, decideixen anomenar a aquest sistema Kajukenbo (fent referència a les inicials de les Arts Marciales que ho componen) i crear la Societat de Cinturons Negres (Black Belt Society), fundant després l'Institut de Defensa Personal Kajukenbo. Amb el temps els ensenyaments passen a la Costa del Pacifico dels Estats Units, concretament a la Base Aèria de Travis a Califòrnia, on el Mestre Aleju Reyes obrí la primera escola fora de les Illes Hawaii en 1958, impartint els ensenyaments de forma molt especial als membres de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica. Un d'aquests membres és el professor Richard Peralta, qui s'inicia en el kajukenbo en 1959.
-En l'any 1959, "sijo" Emperado va agregar les tècniques de wushu en el [[kajukenbo]], canviant el seu art en una combinació fluida de tècniques dures i suaus.
+L'any 1959, "sijo" Emperado va agregar les tècniques de wushu en el [[kajukenbo]], canviant el seu art en una combinació fluida de tècniques dures i suaus.
 == Després de 1959 ==
-Charles Gaylord, Tony Ramos, i Aleju Reyes, que havia rebut els seus cinturons negres de Emperado, van transmetre el kajukenbo sobre continent Americà. Cadascun d'ells va obrir la seva pròpia escola del kajukenbo a Califòrnia. En l'any 1969, Tony Ramos va entrenar i va intercanviar al seu mètode i idees amb [[Bruce Le]]e. Aleju Reyes va morir en l'any 1977, i Tony Ramos va morir en Hawaii en l'any 1999. Des de llavors, Charles Gaylord ha estat treballant en el sistema i va elaborar així el cridat mètode de Gaylord. És el President de l'Associació del Kajukenbo d'Amèrica (Kajukenbo Association of America) i va heretar la continuació de l'art del seu ''sijo''.
+Charles Gaylord, Tony Ramos, i Aleju Reyes, que havia rebut els seus cinturons negres d'Emperadors, van transmetre el kajukenbo sobre continent Americà. Cadascun d'ells va obrir la seva pròpia escola del kajukenbo a Califòrnia. L'any 1969, Tony Ramos va entrenar i va intercanviar al seu mètode i idees amb [[Bruce Le]]e. Aleju Reyes va morir l'any 1977, i Tony Ramos va morir en Hawaii l'any 1999. Des d'aleshores, Charles Gaylord ha estat treballant en el sistema i va elaborar així l'anomenat mètode de Gaylordç; és el President de l'Associació del Kajukenbo d'Amèrica (Kajukenbo Association of America) i va heretar la continuació de l'art del seu ''sijo''.
 == El kajukenbo actualment ==
-Actualment, el kajukenbo té més agarris que altres escoles de kenpo tenen. Inclou leverages en articulacions, els cops baixos i els atacs amb ajuda de combinacions. Encara que té certs aspectes de la competició, es concentra principalment en combat real i en sentit pràctic. En general, els prácticantes del kajukenbo pensen que fins i tot "accions fastigoses", com els cops en ulls o en els òrgans genitals, pot ser permesos, si ells ajuden amb la defensa contra agressor en el carrer. La majoria d'escoles del kajukenbo evita trucs i moviments inprácticos i espectaculars. Els plans d'estudis inclouen contraataques contra cop de puny, contra el ganivet, contra el bastó, contra els armes de foc i contra l'agarro.
+Actualment, el kajukenbo té més agarris que altres escoles de kenpo. Inclou leverages en articulacions, els cops baixos i els atacs amb ajuda de combinacions. Encara que té certs aspectes de la competició, es concentra principalment en combat real i en sentit pràctic. En general, els practicants del kajukenbo pensen que fins i tot "accions fastigoses", com els cops en ulls o en els òrgans genitals, poden ser permeses si ells ajuden amb la defensa contra l'agressor en el carrer. La majoria d'escoles del kajukenbo eviten trucs i moviments no pràctics i espectaculars. Els plans d'estudis inclouen contraatacs contra cops de puny, contra el ganivet, contra el bastó, contra les armes de foc i contra l'agarro.
-Encara que les varietats del kajukenbo tenen els fonaments comuns, les variacions són possibles. El kajukenbo es basa en quatre estils que són diferents. És impossible incorporar-los enterament; la certa especialització és inevitable. L'obert conduïx a animar a les escoles a incorporar altres arts en la seva pràctica. Els exemples són la escrima filipí i el aikido japonès.
+Encara que les varietats del kajukenbo tenen els fonaments comuns, les variacions són possibles. El kajukenbo es basa en quatre estils que són diferents. És impossible incorporar-los totalment i per tant, la certa especialització és inevitable. L'obert conduïx a animar a les escoles a incorporar altres arts en la seva pràctica. Els exemples són la esgrima filipí i l'aikido japonès.
-Certes escoles del kajukenbo accentuen la importància de 26 formes ("kata"). Ells són dividits en 13 "els pinyanes" (de vegades cridats "els conjunts de Palama" - Palama sets) i 13 "concentracions". Cada "concentració" té el seu propi nom, de manera que la primera es diu "cop de la grua/arpa del tigre". El nom de cada "concentració" descriu el seu moviment característic. Per exemple, la primera concentració inclou un cop de la grua i una arpa del tigre. Aquests conjunts s'incorporen en el kajukenbo per a ajudar a estudiants amb millorar en les seves habilitats. Cada moviment en aquests conjunts té el seu significat. Per exemple, el primer moviment en "el pinyan 1" és cop exterior dret durant el moviment en la postura d'inflexió endarrerida. Aquest moviment es pot aplicar per a bloquejar un cop de puny. Aquests conjunts també es concentren en combat amb uns adversaris.
+Certes escoles del kajukenbo accentuen la importància de 26 formes ("kata"). Ells són dividits en 13 "els pinyanes" (de vegades anomenats "els conjunts de Palama" - Palama sets) i 13 "concentracions". Cada "concentració" té el seu propi nom, de manera que la primera es diu "cop de la grua/arpa del tigre". El nom de cada "concentració" descriu el seu moviment característic. Per exemple, la primera concentració inclou un cop de la grua i una arpa del tigre. Aquests conjunts s'incorporen en el kajukenbo per a ajudar a estudiants amb millorar en les seves habilitats. Cada moviment en aquests conjunts té el seu significat. Per exemple, el primer moviment en "el pinyan 1" és cop exterior dret durant el moviment en la postura d'inflexió endarrerida. Aquest moviment es pot aplicar per a bloquejar un cop de puny. Aquests conjunts també es concentren en combat amb uns adversaris.
-En algunes escoles del kajukebo, l'així anomenada Oració de Kajukenbo (escrit per Frank Ordonez) juga a un paper important, però la majoria d'escoles és desproveïda de tal misticisme. La classe s'acaba amb l'apel·lació als tres elements del kajukenbo: l'esperit, la ment, i el cos (cadascun té el seu propi signe de la mà). Després, els estudiants i l'instructor idènticament obren les mans per a representar la pau; llavors fan una reverència per a expressar el respecte. La salutació estilitzada del kajukenbo és una part del costum en moltes escoles: Els estudiants saluden la bandera dels Estats Units i saluden els seus instructors per a expressar el respecte. Idènticament, els estudiants i els seus instructors saluden a amos de cinturons negres, quan entren en el gimnàs.
+En algunes escoles del kajukebo, l'així anomenada Oració de Kajukenbo (escrit per Frank Ordonez) juga a un paper important, però la majoria d'escoles és desproveïda de tal misticisme. La classe s'acaba amb l'apel·lació els tres elements del kajukenbo: l'esperit, la ment i el cos (cadascun té el seu propi signe de la mà). Després, els estudiants i l'instructor idènticament obren les mans per a representar la pau; llavors fan una reverència per a expressar el respecte. La salutació estilitzada del kajukenbo és una part del costum en moltes escoles: els estudiants saluden la bandera dels Estats Units i saluden els seus instructors per a expressar el respecte. Idènticament, els estudiants i els seus instructors saluden als amos de cinturons negres quan entren en el gimnàs.
 == Desenvolupament del kajukenbo a Espanya ==
 === 1973-1991 ===
-En 1973 Edward C. Sheppard (un militar alumne del Professor Richard Peralta) és enviat a la Base Aèria de Torrejón de Ardoz, on comença a impartir els ensenyaments d'aquest sistema en la zona americana. Passant més tard (1978) de la mà del professor René R. Rodríguez a la localitat d'Alcalá d'Henares. Any en el qual el Professor Agustín López Campos s'inicia en el Kajukenbo. Una vegada traslladat el professor Rene R. Rodríguez a altra base, el professor Agustín López continua el seu aprenentatge amb el Professor Ángel García Soldat, fins que en 1990 coneix al Professor Richard Peralta (el qual va morir en l'any 2005) i funda la primera Associació Espanyola de Kajukenbo en 1991.
+En 1973, Edward C. Sheppard (un militar alumne del Professor Richard Peralta) és enviat a la Base Aèria de Torrejón de Ardoz, on comença a impartir els ensenyaments d'aquest sistema en la zona americana. Passant més tard (1978) de la mà del professor René R. Rodríguez a la localitat d'Alcalá d'Henares; any en el qual el Professor Agustín López Campos s'inicia en el Kajukenbo. Una vegada traslladat el professor Rene R. Rodríguez a altra base, el professor Agustín López continua el seu aprenentatge amb el Professor Ángel García Soldat, fins que en 1990 coneix al Professor Richard Peralta (el qual va morir en l'any 2005) i funda la primera Associació Espanyola de Kajukenbo en 1991.
 === D'aquí des d'ara ===
-A partir dels voltants de l'any 1991-2000 el professor Agustín López és el representant per a Europa del Professor Richard Peralta i ha estat nomenat pel propi Richard Peralta com el seu successor, ostentant el grau de 7º DAN (el 7º grau de mestre).
+Al voltant dels anys 1991-2000 el professor Agustín López és el representant per a Europa del Professor Richard Peralta i ha estat nomenat pel propi Richard Peralta com el seu successor, ostentant el grau de 7º DAN (el 7º grau de mestre).
 == Programa ==