Pepe Beúnza: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
| Línia 53: | Línia 53: | ||
Pepe Beúnza va treballar durant 18 anys a la granja escola Torre Marimon de [[Caldes de Montbui]] –propietat de la [[Diputació de Barcelona]]–. I després com a tècnic tècnic al [[Parc Natural del Montnegre i el Corredor]] fins que es jubilà. |
Pepe Beúnza va treballar durant 18 anys a la granja escola Torre Marimon de [[Caldes de Montbui]] –propietat de la [[Diputació de Barcelona]]–. I després com a tècnic tècnic al [[Parc Natural del Montnegre i el Corredor]] fins que es jubilà. |
||
Se li concedí el Memorial Joan XIII per la Pau (1970).<ref>{{ |
Se li concedí el Memorial Joan XIII per la Pau (1970).<ref>{{ref-web|url=http://llla207-a.servidoresdns.net/pipermail/stcugat.net.forum/attachments/4e1e21cb/Poster.pdf |títol=Memorials Joan XIII per la Pau |editor=Institut Víctor Seix de Polemologia }}</ref> El 29 de febrer de [[2012]], Pepe va rebre el Premi de l'[[Institut Català Internacional per la Pau|Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)]] de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.<ref>{{ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=YWlSXzDxQ30#! |títol=Pepe Beúnza rep el Premi ICIP Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori |editor=Institut Català Internacional per la Pau |data=08/05/2012 }}</ref> |
||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
*{{Ref-llibre |cognom=Lederach |nom=John Paul |títol=Els anomenats pacifistes: La no-violència a l'estat espanyol |editor=La Magrana |data=1983 |pàgines=64-72}} |
*{{Ref-llibre |cognom=Lederach |nom=John Paul |títol=Els anomenats pacifistes: La no-violència a l'estat espanyol |editor=La Magrana |data=1983 |pàgines=64-72}} |
||
*{{ |
*{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/LInstitut/Sala%20de%20Premsa/Documents/2012/Abril-Juny/El%20periodico%2018-3-12.pdf |títol=Pepe Beúnza |nom=Núria |cognom=Navarro |editor=el Periòdico |data=18/3/2012 }} |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 09:00, 17 jul 2015
 L'any 1970 a Utrech durant la preparació de la campanya de suport a la seva declaració d'objecció de consciència | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1945  (78/79 anys)Beas de Segura (Província de Jaén) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Primer objector per motius polítics de l'Estat Espanyol. |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer tècnic, objecció de consciència, pacifista |
Premis
| |
| Lloc web | http://pepebeunza.wordpress.com |
| Notes Membre de Nova-CIS i del Col·lectiu Pau i Treva | |
Pepe Beúnza (Beas de Segura, Jaén, 1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol de caràcter polític (és a dir, reivindicatiu d'un canvi social), i no solament religiós (tot i que ell es declarà catòlic), com havien dut a terme els testimonis de Jehovà abans d'ell.
Biografia
Aviat es traslladà a València, a causa de l'ofici del seu pare –notari–, on féu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola. Viatjà per Europa i el 1963 visità la Comunitat de l'Arca, on entrà en contacte amb Lanza del Vasto. Així es va introduir en la no-violència.
El gener de 1971, ja preparat, es presentà a la caserna i es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà. El 23 d’abril, en un Consell de guerra, se'l jutjà per desobediència i se l'envià durant gairebé dos anys a la presó de Jaén, que era de presos polítics, a complir la condemna. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la qual participà Gonzalo Arias. Acabada la condemna, Pepe Beúnza i diversos companys, muntaren un servei civil al barri d'Orriols de València. Llavors, per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar, fou jutjat en un nou per consell de guerra per deserció, se l'empresonà de nou durant dos mesos i a continuació se l'envià durant 18 mesos a un batalló disciplinari de la legió al Sàhara.
El 1975 es traslladà a Catalunya, formant part del grup d'objectors de Can Serra, que foren detinguts i empresonats al Castell de Figueres. Llavors, amb la mort de Franco, es precipitaren ja els canvis, que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'antimilitarisme en què Pepe Beunza participà.
Pepe Beúnza va treballar durant 18 anys a la granja escola Torre Marimon de Caldes de Montbui –propietat de la Diputació de Barcelona–. I després com a tècnic tècnic al Parc Natural del Montnegre i el Corredor fins que es jubilà.
Se li concedí el Memorial Joan XIII per la Pau (1970).[1] El 29 de febrer de 2012, Pepe va rebre el Premi de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.[2]
Bibliografia
- Lederach, John Paul. La Magrana. Els anomenats pacifistes: La no-violència a l'estat espanyol, 1983, p. 64-72.
Referències
- ↑ «Memorials Joan XIII per la Pau». Institut Víctor Seix de Polemologia.
- ↑ «Pepe Beúnza rep el Premi ICIP Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori». Institut Català Internacional per la Pau, 08-05-2012.
Enllaços externs
- El blog oficial de Pepe Beunza
- Catalunya independent i no violenta segons Terricabras i Beúnza (VilaWeb TV 31-1-2013)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pepe Beúnza |