Partitocràcia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m actu i refs
Línia 1: Línia 1:
La '''partitocràcia''' és la influència excessiva dels partits polítics en la vida política d'un estat.<ref>{{GEC|0518391}}</ref>
La '''partitocràcia''' és la influència excessiva dels partits polítics en la vida política d'un estat.<ref>{{GEC|0518391}}</ref>


És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a [[democràcia|democràtic]], el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa de partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels [[ciutadans]] importa. La partitocràcia porta el risc que es defenen més els interessos particulars d'un partit que l'[[interès general]].
Segons el filòsof [[Gustavo Bueno]] «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre». Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és aquella forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va anunciar el ministre [[Franquisme|franquista]] [[Gonzalo Fernández de la Mora]].<ref>Calero, 1982, p.54 </ref> El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els [[Democràcia parlamentària|sistemes parlamentaris]].


Segons el filòsof [[Gustavo Bueno]] «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre».<ref>{{ref-publicació|nom = Gustavo |cognom = Bueno |enllaçautor = Gustavo Bueno|article = «España es una partitocracia», asegura Gustavo Bueno. El filósofo publica 'Panfleto contra la democracia realmente existente'|publicació =El Mundo| data = 24 de gener del 2004|pàgina = 47|url =http://www.fgbueno.es/hem/2004a24.htm|llengua = castellà }}</ref> Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és la forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va explicar l'exministre [[Franquisme|franquista]] [[Gonzalo Fernández de la Mora]].<ref>{{ref-llibre|títol = La partitocracia|llengua = castellà|
És un terme que s'utilitza per designar el sistema de govern en el qual, encara que teòricament es visqui en una [[democràcia]], les decisions polítiques es prenen als gremis interns dels partits i que ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels [[ciutadans]] importa.
col·lecció = col·l. ''Pensamiento Político'' |nom = Gonzalo|cognom = Fernández de la Mora|enllaçautor =Gonzalo Fernández de la Mora|editorial = Instituto de Estudios Políticos|data = 1977 (reedició 1982|pàgina = 54}}</ref> El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els [[Democràcia parlamentària|sistemes parlamentaris]].


{{VT|Sistema bipartidista|Democràcia parlamentària}}
{{VT}}

== Vegeu també ==
*[[Sistema bipartidista]]
*[[Democràcia parlamentària]]


== Referències ==
== Referències ==
{{referències|2}}
<references/>


{{esborrany de política}}
{{esborrany de política}}


{{ORDENA:Partitocracia}}

{{ORDENA:Partitocracia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Política]]

Revisió del 13:34, 2 set 2015

La partitocràcia és la influència excessiva dels partits polítics en la vida política d'un estat.[1]

És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a democràtic, el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa de partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels ciutadans importa. La partitocràcia porta el risc que es defenen més els interessos particulars d'un partit que l'interès general.

Segons el filòsof Gustavo Bueno «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre».[2] Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és la forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va explicar l'exministre franquista Gonzalo Fernández de la Mora.[3] El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els sistemes parlamentaris.

Referències

  1. «Partitocràcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bueno, Gustavo ««España es una partitocracia», asegura Gustavo Bueno. El filósofo publica 'Panfleto contra la democracia realmente existente'» (en castellà). El Mundo, 24-01-2004, pàg. 47.
  3. Fernández de la Mora, Gonzalo. La partitocracia (en castellà). Instituto de Estudios Políticos, 1977 (reedició 1982, p. 54 (col·l. Pensamiento Político).