Rodonita: diferència entre les revisions
m Suprimida Categoria:Piroxens; Afegida Categoria:Inosilicats usant HotCat |
m Traducció i estructura de la infotaula de minerals |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula de mineral |
{{infotaula de mineral |
||
| nom = Rodonita |
| nom = Rodonita |
||
| |
| imatge = Rodonit, 2Madagaskar.jpg |
||
| fórmula = (Mn,Fe,Mg,Ca)<sub>5</sub>(SiO<sub>3</sub>)<sub>5</sub> |
| fórmula = (Mn,Fe,Mg,Ca)<sub>5</sub>(SiO<sub>3</sub>)<sub>5</sub> |
||
| color = rosa o vermell-carn |
| color = rosa o vermell-carn |
||
| ratlla = blanca |
| ratlla = blanca |
||
| |
| lluissor = vítria, mat |
||
| refracció = transparent a translúcida |
| refracció = transparent a translúcida |
||
| |
| sistema = [[Sistema triclínic|triclínic]] |
||
| |
| hàbit = massiu granular |
||
| fractura = irregular a concoïdal |
| fractura = irregular a concoïdal |
||
| duresa = 5,5 a 6,5 |
| duresa = 5,5 a 6,5 |
||
Revisió del 18:02, 22 des 2015
 Rodonita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Mn²⁺SiO₃  |
| Epònim | rosa |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.27 |
| Dana | 65.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Color | rosa o vermell-carn |
| Fractura | irregular a concoïdal |
| Duresa | 5,5 a 6,5 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 3,4 a 3,7 g/cm3 |
| Altres característiques | Hsihutsunita molt rica en calci, color roig-púrpura. Fowlerita varietat con cinc i calci. Keatingina varietat amb poc manganeso. No se solubilitzen en àcids. |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1980 s.p. |
| Símbol | Rdn |
La rodonita o pajsbergita és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, i dins d'aquests pertany als piroxès. Químicament és un silicat de manganès, en el qual aquest últim pot estar substituït per ferro, magnesi o calci.[1] En la varietat fowlerita el manganès és substituït per zinc. Descoberta en 1819, el seu nom ve del grec rodon, que significa «color rosa-colorit». Es presenta en masses espàtiques granulades o en grans disseminats, molt rarament en cristalls tabulessis. Color rosa vermellós característic, però que pot canviar a marró-negre quan queda exposat a la intempèrie.
Ambient de formació
Es forma com un producte primari d'alteració en dipòsits hidrotermalés i de metamorfisme de contacte o regional, associat amb bustamita.
Es presenta també en gneisés, pissarres i roques sedimentàries. En estrats, lentejones i jaços sedimentaris de vegades de gran extensió.
Sol tenir com associats a minerals negres del manganès i pirita, i de vegades també amb calcita, microclina i piromanganita.
Localització, extracció i ús
S'extrau en jaciments importants de monts Urals (Rússia), Broken Hill (Austràlia), Langban (Suècia), Brasil i diversos llocs dels Estats Units. A l'Estat Espanyol es localitzen jaciments en Valverde del camino i Calañas (Huelva) i en diverses localitats de Badajoz.
S'empra en grans masses com pedra ornamental, fins i tot alguns exemplars són tallats i usats com joia semipreciosa. També s'ha usat com mena de manganès comercialment rendible.
Referències
- ↑ Acta Crystallographica:: 12: 182-187.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodonita |
- Siti sobre mineralogia de la Universidad a Distancia (castellà)
- Dades sobre localització de rodonita (castellà)
- Siti web con dades de rodonita (castellà)
- Galeria de minerals amb informació de rodonita (castellà)
- Galeria d'imatges d'albita en Internet: