Vés al contingut

Aloc: diferència entre les revisions

1.330 bytes afegits ,  fa 6 anys
Estructuració de l'article. Afegida informació i referències
mCap resum de modificació
(Estructuració de l'article. Afegida informació i referències)
| binomial = Vitex agnus-castus
}}
L''''aloc''' (''Vitex agnus-castus'') és un [[arbust]] [[caducifoli]]<ref>{{Ref-llibre|cognom = Pascual|nom = Ramon|títol = Guia dels arbustos dels Països Catalans|url = |edició = |llengua = Català|data = 1990|editorial = Pòrtic|lloc = Barcelona|pàgines = 193-194|isbn = 84-7306-407-0}}</ref> de la família de les [[Lamiàcia|lamiàcies]]. També rep el nom de '''agnocast''', '''alís''', '''pebre bord''', '''pebre de frare''' o '''ximbla'''.<ref>{{Ref-web|url = http://www.floracatalana.net/vitex-agnus-castus-l-|títol = FloraCatalana.net|consulta = 7-1-2016|llengua = Català|editor = |data = }}</ref>
L''''aloc''' o '''ximbla''' (''Vitex agnus-castus'') és un arbust caducifoli d'alçària compresa entre els 1 i 3 m que es caracteritza per tenir les fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors, d'un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l'estiu; el fruit és petit, esfèric i de color negre.
 
== Descripció ==
Té una alçària compresa entre els 1 i 3 m i de formar arbòria. Es caracteritza per tenir les fulles oposades, d'entre 4 i 12 cm, llargament peciolades i palmades.
 
L''''aloc'''La ofloració '''ximbla''' (''Vitex agnus-castus'') és un arbust caducifoli d'alçària compresalloc entre els 1 i 3 m que es caracteritza per tenir les fulles oposades,mesos llargamentde pecioladesjuliol i palmades;setembre. lesLes flors, d'un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l'estiu;. elEl fruit és petit, esfèric i de color negre.
 
== Distribució i hàbitat ==
L'aloc és natiu de la costa mediterrània. A [[Catalunya]] viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l'òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al [[Maresme]] on es troba més ben representat. Normalment creix entre els 0 i els 200 metres d'altitud.<ref>{{Ref-web|url = http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Vitex+agnus-castus|títol = Banc de dades de biodiversitat de Catalunya|consulta = 7-1-2016|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> Cada cop, però, és més difícil trobar-hi alocs.
 
L'aloc és natiu de la costa mediterrània. A [[Catalunya]] viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l'òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al [[Maresme]] on es troba més ben representat. Cada cop, però, és més difícil trobar-hi alocs. Les causes poden estar relacionades amb l'ús del sòl amb la implantació d'indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d'aquesta comunitat i afavorit l'expansió d'espècies, com ara la [[canya (planta)|canya]]. En determinades zones, com a les illes [[Balears]] està amenaçada i és considerada una espècie d'especial interès.
 
== Etimologia ==
''Vitex'' prové del llatí i significa "agnocast", i del grec ''ágnos'', que és el nom d'aquesta planta. Per confusió amb ''hagnós'' que vol dir cast, va néixer la superstició que la llavor de l'agnocast servia per a guardar la castedat; d'aquí ve que se li afegís el nom llatí de ''castus''.
 
== Usos ==
Dels múltiples usos i virtuts medicinals que se li han trobat, cal destacar el seu ús per tractar disfuncions hormonals femenines (estimula la producció i sortida de la llet materna i produeix una millora en la majoria de dones amb [[síndrome premenstrual]] (SPM)), infertilitat i en la [[malaltia de Parkinson]]. Popularment s'ha usat per les seves propietats [[anafrodisíac|anafrodisíaques]], com indica el seu nom en llatí. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.
 
== Referències ==
L'aloc és natiu de la costa mediterrània. A [[Catalunya]] viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l'òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al [[Maresme]] on es troba més ben representat. Cada cop, però, és més difícil trobar-hi alocs. Les causes poden estar relacionades amb l'ús del sòl amb la implantació d'indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d'aquesta comunitat i afavorit l'expansió d'espècies, com ara la [[canya (planta)|canya]]. En determinades zones, com a les illes [[Balears]] està amenaçada i és considerada una espècie d'especial interès.
{{referencies}}
 
== Enllaços externs ==
3.419

modificacions