Aloc: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Aloc
Vitex agnus-castus
	;
Dades
Font de	chaste berry (en)
Planta
Tipus de fruit	drupa
Estat de conservació
	Dades insuficients
UICN	203350
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Lamiaceae
Gènere	Vitex
Espècie	Vitex agnus-castus ; L., 1753

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 13:05, 7 gen 2016

L'aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust caducifoli^[1] de la família de les lamiàcies. També rep el nom de agnocast, alís, pebre bord, pebre de frare o ximbla.^[2]

Descripció

Té una alçària compresa entre els 1 i 3 m i de formar arbòria. Es caracteritza per tenir les fulles oposades, d'entre 4 i 12 cm, llargament peciolades i palmades.

La floració té lloc entre els mesos de juliol i setembre. Les flors, d'un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l'estiu. El fruit és petit, esfèric i de color negre.

Distribució i hàbitat

L'aloc és natiu de la costa mediterrània. A Catalunya viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l'òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al Maresme on es troba més ben representat. Normalment creix entre els 0 i els 200 metres d'altitud.^[3] Cada cop, però, és més difícil trobar-hi alocs.

Les causes poden estar relacionades amb l'ús del sòl amb la implantació d'indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d'aquesta comunitat i afavorit l'expansió d'espècies, com ara la canya. En determinades zones, com a les illes Balears està amenaçada i és considerada una espècie d'especial interès.

Etimologia

Vitex prové del llatí i significa "agnocast", i del grec ágnos, que és el nom d'aquesta planta. Per confusió amb hagnós que vol dir cast, va néixer la superstició que la llavor de l'agnocast servia per a guardar la castedat; d'aquí ve que se li afegís el nom llatí de castus.

Usos

Dels múltiples usos i virtuts medicinals que se li han trobat, cal destacar el seu ús per tractar disfuncions hormonals femenines (estimula la producció i sortida de la llet materna i produeix una millora en la majoria de dones amb síndrome premenstrual (SPM)), infertilitat i en la malaltia de Parkinson. Popularment s'ha usat per les seves propietats anafrodisíaques, com indica el seu nom en llatí. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.

Referències

↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 193-194. ISBN 84-7306-407-0.
↑ «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 7 gener 2016].
↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 7 gener 2016].

Enllaços externs

Projecte Alocs

[1] Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans (en català). Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 193-194. ISBN 84-7306-407-0.

[2] «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 7 gener 2016].

[3] «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 7 gener 2016].

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 14: / Línia 14: @@
 | binomial = Vitex agnus-castus
 }}
+L''''aloc''' (''Vitex agnus-castus'') és un [[arbust]] [[caducifoli]]<ref>{{Ref-llibre|cognom = Pascual|nom = Ramon|títol = Guia dels arbustos dels Països Catalans|url = |edició = |llengua = Català|data = 1990|editorial = Pòrtic|lloc = Barcelona|pàgines = 193-194|isbn = 84-7306-407-0}}</ref> de la família de les [[Lamiàcia|lamiàcies]]. També rep el nom de '''agnocast''', '''alís''', '''pebre bord''', '''pebre de frare''' o '''ximbla'''.<ref>{{Ref-web|url = http://www.floracatalana.net/vitex-agnus-castus-l-|títol = FloraCatalana.net|consulta = 7-1-2016|llengua = Català|editor = |data = }}</ref>
-L''''aloc''' o '''ximbla''' (''Vitex agnus-castus'') és un arbust caducifoli d'alçària compresa entre els 1 i 3 m que es caracteritza per tenir les fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors, d'un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l'estiu; el fruit és petit, esfèric i de color negre.
+== Descripció ==
+Té una alçària compresa entre els 1 i 3 m i de formar arbòria. Es caracteritza per tenir les fulles oposades, d'entre 4 i 12 cm, llargament peciolades i palmades.
+La floració té lloc entre els mesos de juliol i setembre. Les flors, d'un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l'estiu. El fruit és petit, esfèric i de color negre.
+== Distribució i hàbitat ==
+L'aloc és natiu de la costa mediterrània. A [[Catalunya]] viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l'òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al [[Maresme]] on es troba més ben representat. Normalment creix entre els 0 i els 200 metres d'altitud.<ref>{{Ref-web|url = http://biodiver.bio.ub.es/bdbc/Citation?action=map&taxon=+Vitex+agnus-castus|títol = Banc de dades de biodiversitat de Catalunya|consulta = 7-1-2016|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> Cada cop, però, és més difícil trobar-hi alocs.
+Les causes poden estar relacionades amb l'ús del sòl amb la implantació d'indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d'aquesta comunitat i afavorit l'expansió d'espècies, com ara la [[canya (planta)|canya]]. En determinades zones, com a les illes [[Balears]] està amenaçada i és considerada una espècie d'especial interès.
+== Etimologia ==
+''Vitex'' prové del llatí i significa "agnocast", i del grec ''ágnos'', que és el nom d'aquesta planta. Per confusió amb ''hagnós'' que vol dir cast, va néixer la superstició que la llavor de l'agnocast servia per a guardar la castedat; d'aquí ve que se li afegís el nom llatí de ''castus''.
+== Usos ==
 Dels múltiples usos i virtuts medicinals que se li han trobat, cal destacar el seu ús per tractar disfuncions hormonals femenines (estimula la producció i sortida de la llet materna i produeix una millora en la majoria de dones amb [[síndrome premenstrual]] (SPM)), infertilitat i en la [[malaltia de Parkinson]]. Popularment s'ha usat per les seves propietats [[anafrodisíac|anafrodisíaques]], com indica el seu nom en llatí. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.
+== Referències ==
-L'aloc és natiu de la costa mediterrània. A [[Catalunya]] viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l'òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al [[Maresme]] on es troba més ben representat. Cada cop, però, és més difícil trobar-hi alocs. Les causes poden estar relacionades amb l'ús del sòl amb la implantació d'indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d'aquesta comunitat i afavorit l'expansió d'espècies, com ara la [[canya (planta)|canya]]. En determinades zones, com a les illes [[Balears]] està amenaçada i és considerada una espècie d'especial interès.
+{{referencies}}
 == Enllaços externs ==