Teresa Font Guiteras: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
→‎Referències: {{Referències|2}}
Línia 126: Línia 126:


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències|2}}
<references />


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 21:14, 2 abr 2016

Infotaula de personaTeresa Font Guiteras

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Gallifa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Ocupaciómuntadora Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0284765 Allmovie: p90095 TMDB.org: 59881
LinkedIn: teresa-font-guiteras-95285945 Modifica el valor a Wikidata

Teresa Font Guiteras (Gallifa) és una de les muntadores més rellevants del cinema espanyol. Ha treballat en títols com Juana La Loca, Libertarias, Celos, El día de la bestia, Jamón, jamón, Días contados, El rey pasmado, Muertos de risa o la sèrie de televisió Los jinetes del alba.

Va estudiar a la Universitat de Barcelona, tot i que volia treballar al cinema, per la qual cosa es va traslladar a Londres per conèixer escoles de cinema, bé que no va arribar a estudiar-hi mai. En tornar a Barcelona va buscar feina com a meritòria en diverses productores. En ser dona li van proposar treballar com script o muntadora i es va decidir pel muntatge de cinema. També ha treballat com a muntadora de so en pel·lícules com El día de la bestia, Jamón, jamón i d'altres, encara que no hi surt acreditada en aquesta tasca.[cal citació] La seva formació com a muntadora és autodidacta, procedeix de veure pel·lícules, tant en la seva estada a Londres com de tornada a Barcelona en la filmoteca.[cal citació]

Va estar casada amb Vicente Aranda, a qui va conèixer quan treballava amb ell en Asesinato en el comité central en 1982 i va seguir treballant com a muntadora de totes les seves pel·lícules posteriors, fins a l'última Luna caliente.[1] Va començar a treballar al cinema el 1976, com a ajudant de muntatge. Els anys 1977 i 1978 treballa en curtmetratges de l'ICC (Institut de Cinema Català). La seva primera feina com a muntadora data de 1979 a Nemo, de Jesús Garay. El seu primer llargmetratge és el documental de 1980 Numax presenta... de Joaquim Jordà. El 1982 realitza el muntatge de Asesinato en el comité central, de Vicente Aranda[2]. D'ençà d'aquesta data treballa en totes les pel·lícules de Vicente Aranda. Són títols com Fanny Pelopaja. Tiempo de silencio, El Lute, camina o revienta, Amantes, La pasión turca, Tirant lo Blanc o Luna caliente. També treballa de forma habitual amb realitzadors com Imanol Uribe per a qui realitza el muntatge de El rey pasmado, Días contados, Bwana, Plenilunio, El viaje de Carol o La carta esférica[3].

Des del seu punt de vista els muntadors han de tenir una sensibilitat especial per captar el sentit del que s'està explicant i triar els plans més adequats per a cada moment de la narració cinematogràfica. En aquest sentit creu que cal eliminar tot el material que no sigui fonamental, deixant el necessari perquè les escenes siguin fàcilment comprensibles per a l'espectador.[4]

De la mateixa forma i en la seva opinió la feina de muntatge exigeix posar-se en el lloc del públic per acabar proporcionant-li exactament el que necessita veure[5]. La seva feina com a muntadora de so li va fer entendre la importància que té en el muntatge cinematogràfic, tant per ajudar en el propi muntatge de les imatges com per manipular el temps i el ritme[6].

Producció de l'artista

  • 2016: The Peaches
  • 2016: Las Furias
  • 2016: The Healer
  • 2015: El acantilado
  • 2015: La adopción
  • 2015: El destierro
  • 2015: Juegos de familia
  • 2013: La mula
  • 2012: Historias robadas (Minisèrie de TV)
  • 2011: Maktub
  • 2011: O Cônsul de Bordéus
  • 2011: Lo contrario al amor
  • 2010: Vidas pequeñas
  • 2010: Mr. Nice
  • 2009: Luna caliente
  • 2009: Mal día para pescar
  • 2008: La casa de mi padre
  • 2008: La conjura de El Escorial
  • 2007: Canciones de amor en Lolita's Club
  • 2007: Quiéreme
  • 2007: La carta esférica
  • 2006: El ciclo Dreyer
  • 2006: Tirant lo Blanc
  • 2005: 20 centímetres
  • 2005: Condón Express
  • 2003: Carmen
  • 2002: El viaje de Carol
  • 2002: Piedras
  • 2002: António, Um Rapaz de Lisboa
  • 2001: Juana la Loca
  • 1999: Celos
  • 1999: Plenilunio
  • 1999: Extraños
  • 1999: Muertos de risa
  • 1998: La mirada del otro
  • 1997: Perdita Durango
  • 1996: Bwana
  • 1996: Libertarias
  • 1995: El día de la bestia
  • 1994: La pasión turca
  • 1994: Días contados
  • 1993: Intruso
  • 1993: El amante bilingüe
  • 1992: Jamón Jamón
  • 1991: El rey pasmado
  • 1991: Amantes
  • 1991: El ángel caído (Sèrie de TV)
  • 1990: Los jinetes del alba (Sèrie de TV)
  • 1989: La luna negra
  • 1989: Si te dicen que caí
  • 1988: Berlín Blues
  • 1988: El Lute II: mañana seré libre
  • 1987: Caín
  • 1987: El Lute (camina o revienta)
  • 1987: Luna de lobos
  • 1986: Pepe Carvalho (Sèrie de TV)
  • 1986: Tiempo de silencio
  • 1984: Fanny Pelopaja
  • 1982: Asesinato en el Comité Central
  • 1980: Numax presenta... (Documental)

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. «Las mujeres de Vicente Aranda, El Mundo 27.5.2015». [Consulta: 31 març 2016].
  2. «Internet Movie Database» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2016].
  3. «Internet Movie Database» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2016].
  4. Vera, Cecilia. Cómo hacer cine: 2, El día de la Bestia, de Álex de la Iglesia. Madrid: Editorial Fundamentos, 2002, p. 179-191. ISBN 84-295-0922-6 [Consulta: 30 març 2016]. 
  5. Marimon, Joan. El montaje cinematográfico. Del guión a la pantalla. (en castellà). Barcelona: Edicions UB, 2014, p. 600. ISBN 978-84-475-3806-5. 
  6. Marimon, Joan. El montaje cinematográfico. Del guión a la pantalla. (en castellà). Barcelona: Edicions UB, 2014, p. 600. ISBN 978-84-475-3806-5. 
  7. «Premiados en los IX Premios Goya». [Consulta: 30 març 2016].

Enllaços externs