Llengua mossi: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La llengua '''mos'''si, '''mòoré''' (també '''mõõre''', '''moré,''' '''moshi''' o '''mos''') és una de les dues llengües oficials regionals de [[Burkina Faso |
La llengua '''mos'''si, '''mòoré''' (també '''mõõre''', '''moré,''' '''moshi''' o '''mos''') és una de les dues llengües oficials regionals de [[Burkina Faso]]. El mòoré forma part de la branca Oti-Volta de les llengües gur, i en particular està estretament emparentat amb el frafra (farefare) parlat al sud de Burkina Faso i amb l'el dagbani parlat als voltants de [[Bolgatanga]] al nord de [[Ghana]]. |
||
El mòoré és parlat pel poble [[Mossis|mossi]], que està format per aproximadament uns 5 milions de persones a Burkina Faso, a més d'altres 60.000 més a [[Mali]] i [[Togo]]. |
El mòoré és parlat pel poble [[Mossis|mossi]], que està format per aproximadament uns 5 milions de persones a Burkina Faso, a més d'altres 60.000 més a [[Mali]] i [[Togo]]. |
||
Revisió del 18:41, 7 maig 2016
La llengua mossi, mòoré (també mõõre, moré, moshi o mos) és una de les dues llengües oficials regionals de Burkina Faso. El mòoré forma part de la branca Oti-Volta de les llengües gur, i en particular està estretament emparentat amb el frafra (farefare) parlat al sud de Burkina Faso i amb l'el dagbani parlat als voltants de Bolgatanga al nord de Ghana.
El mòoré és parlat pel poble mossi, que està format per aproximadament uns 5 milions de persones a Burkina Faso, a més d'altres 60.000 més a Mali i Togo.
Alfabet
L'alfabet de l'idioma mossi utilitzat a Burkina Faso és una variació de l'alfabet llatí. Conté les següents lletres:
- Majúscules
A ʼ B D I Ɛ F G H I Ɩ K L M N O P R S T O Ʋ V W I Z
- Minúscules
a ʼ b d i ɛ f g h i ɩ k l m n o p r s t o ʋ v w i z
- Valors fonètics
a ʔ b d i ɛ f g h i ɪ k l m n o p r s t o ʊ v w j z
Referències
Bibliografia
- Manessy, Gabriel (1968/71)'Langues voltaïques sans classes' in Actes du huitième congres international de linguistique africaine. [Congress was 1968, proceedings published 1971] Abidjan, Université d'Abidjan, 335–346.