Luci Afrani (cònsol 60 aC)

Luci Afrani (Lucius Afranius) fou un militar romà d'origen fosc (Ciceró diu que "era fill d'Aulus" expressió que vol dir "persona de la que ningú sap res").

Fou partidari de Gneu Pompeu i el 77 aC fou un dels llegats d'aquest en la guerra de Sertori, i més tard oficial de Pompeu a la guerra contra Mitridates VI Eupator. En tornar Pompeu a Roma va voler obtenir el consolat per Afrani, i ho va aconseguir tot i fer front a una gran oposició. Afrani fou cònsol probablement el 60 aC, però no va poder fer res per Pompeu i el seu consolat fou ineficaç, ja que no estava dotat per les coses polítiques tot i que tenia una bona predisposició pels afers militars; el 59 aC va rebre la província de la Gàl·lia Cisalpina i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del triomf.

Quan Pompeu va rebre la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior durant el seu segon consolat (55 aC) va enviar com a governadors a Afranius i Petreius (Afrani i Petreu) en nom seu com a llegats, mentre ell va restar a Roma.

En esclatar la guerra civil el 49 aC Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petreu per oposar-se a Juli Cèsar que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si bé al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai més contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a Dirraquium (Dyrrhachium), on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la batalla de Dyrrhacium Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però el seu consell no fou seguit.

A la batalla de Farsàlia Afrani va tenir el comandament d'un sector del camp. Després de la derrota, en no poder esperar perdó, va fugir a Àfrica, on es va unir a l'exèrcit pompeià dirigit per Cató i Quint Cecili Metel Escipió, i després de la derrota final de Thapsus (46 aC) va intentar fugir a Mauritània amb Faust Sul·la i mil cinc-cents cavallers, però fou fet presoner per Publi Sitti i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar i segons altres durant un motí.

El seu fill Luci Afrani (Lucius Afranius) va negociar amb Cèsar a Hispània a través de Sulpici, per salvar la vida pròpia i la del seu pare. Després fou ostatge de Cèsar. La seva sort final és desconeguda.