Vés al contingut

Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions

m
NBSP
m (Robot insereix {{Autoritat}})
m (NBSP)
'''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') fou un militar romà d'origen fosc (Ciceró diu que "era fill d'Aulus" expressió que vol dir "persona de la que ningú sap res").
 
Fou partidari de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] i el [[77  aC]] fou un dels llegats d'aquest en la [[guerra de Sertori]], i més tard oficial de Pompeu a la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]]. En tornar Pompeu a Roma va voler obtenir el consolat per Afrani, i ho va aconseguir tot i fer front a una gran oposició. Afrani fou cònsol probablement el [[60  aC]], però no va poder fer res per Pompeu i el seu consolat fou ineficaç, ja que no estava dotat per les coses polítiques tot i que tenia una bona predisposició pels afers militars; el [[59  aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del triomf.
 
Quan Pompeu va rebre la [[Hispània Citerior]] i la [[Hispània Ulterior]] durant el seu segon consolat ([[55  aC]]) va enviar com a governadors a ''Afranius'' i ''Petreius'' (Afrani i [[Petreu]]) en nom seu com a llegats, mentre ell va restar a Roma.
 
En esclatar la guerra civil el [[49  aC]] Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petreu per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si bé al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai més contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a [[Dirraquium]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la [[batalla de Dyrrhacium]] Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però el seu consell no fou seguit.
 
A la [[batalla de Farsàlia]] Afrani va tenir el comandament d'un sector del camp. Després de la derrota, en no poder esperar perdó, va fugir a [[província romana d'Àfrica|Àfrica]], on es va unir a l'exèrcit pompeià dirigit per [[Marc Porci Cató Uticense|Cató]] i [[Quint Cecili Metel Escipió]], i després de la derrota final de [[Batalla de Thapsus |Thapsus]] ([[46  aC]]) va intentar fugir a [[Província romana de Mauritània|Mauritània]] amb [[Faust Sul·la]] i mil cinc-cents cavallers, però fou fet presoner per [[Publi Sitti]] i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar i segons altres durant un motí.
 
El seu fill '''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') va negociar amb Cèsar a Hispània a través de Sulpici, per salvar la vida pròpia i la del seu pare. Després fou ostatge de Cèsar. La seva sort final és desconeguda.
 
[[Categoria:Llegats republicans]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 50  aC]]
[[Categoria:Governadors romans de la Gàl·lia Cisalpina]]
[[Categoria:Governadors romans de la Hispània Ulterior]]
223.351

modificacions