Lawrence Gonzi: diferència entre les revisions

4t President de torn de la Commonwealth
	25 novembre 2005 – 23 novembre 2007 ; ← Olusegun Obasanjo – Yoweri Museveni →
12è Primer ministre de Malta
	23 març 2004 – 11 març 2013 ; ← Edward Fenech-Adami – Joseph Muscat →
11è Finance Minister of Malta (en)
	23 març 2004 – 12 març 2008 ; ← John Dalli (en) – Tonio Fenech (en) →
Deputy Prime Minister of Malta (en)
	1999 – 2004 ; ← Guido de Marco – Tonio Borg →
President del Parlament de Malta

Lawrence Gonzi
Biografia
Naixement	1 de juliol de 1953 (70 anys); Pietà, Malta
Primer Ministre de Malta
	23 de març de 2004 – 11 de març de 2013
	← Eddie Fenech Adami Joseph Muscat →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Malta
Activitat
Ocupació	advocat i polític
Partit	Partit Nazzjonalista
Família
Cònjuge	Catherine Gonzi
	Premis (2009) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica ;
	Signatura
4t President de torn de la Commonwealth
	25 novembre 2005 – 23 novembre 2007 ; ← Olusegun Obasanjo – Yoweri Museveni →
12è Primer ministre de Malta
	23 març 2004 – 11 març 2013 ; ← Edward Fenech-Adami – Joseph Muscat →
11è Finance Minister of Malta (en)
	23 març 2004 – 12 març 2008 ; ← John Dalli (en) – Tonio Fenech (en) →
Deputy Prime Minister of Malta (en)
	1999 – 2004 ; ← Guido de Marco – Tonio Borg →
President del Parlament de Malta

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 07:39, 17 nov 2016

Lawrence Gonzi (n. 1 de juliol de 1953) advocat i polític, fou primer ministre de Malta des del 23 de març de 2004 fins a l'11 de març de 2013.

Carrera política

El 1987 Gonzi va presentar-se sense èxit les eleccions generals amb el partit Nacionalista. Va ser nomenat líder del parlament el 1988, i confirmat en el càrrec el 1992 per unanimitat. Gonzi va presentar-se novament les eleccions el 1996 i aquesta vegada va ser escollit. Com a membre de l'oposició en el parlament va actuar com "ministre paral·lel" sobre política social, com secretari del bloc nacionalista del parlament, líder del bloc i després secretari-general del partit. En 1998 va va ser nomenat com Ministre de Política Social. En maig de 1999 va ser nomenat com primer ministre i líder del Parlament.

Va ser novament escollit el 2003, i després de la renúncia de Edward Fenech Adami com a primer ministre i líder del partit, va guanyar a disputa del lideratge en març de 2004 i va ser nomenat primer ministre immediatament. Després del 2004 Gonzi es va fer també Ministre de les Finances, i com tal, va seguir els criteris del Tractat de Maastricht, conduint Malta per a l'Eurozona.

En les eleccions generals del 8 de març de 2008 va ser novament triat primer ministre, dirigint el país amb plans en relació a Europa i també per a temes locals, planificació i medi ambient, afers militars, desenvolupament sostenible i turisme. Per a ajudar-lo, com a secretaris parlamentaris estan Mario de Marco com Secretari Parlamentari de Turisme, i Chris Said com Secretari Parlamentari per al Diàleg Públic i Informació. Va ser també confirmat com a líder del Partit Nacionalista per segona vegada l'11 de maig del 2008. Deixà el càrrec en perdre les eleccions del 9 de març de 2013 davant el Partit Laborista.

Precedit per:
Eddie Fenech Adami

Primer Ministre de Malta
2004-2013

Succeït per:
Joseph Muscat

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lawrence Gonzi

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{millorar traducció|data=novembre de 2014}}
 {{Infotaula de polític
 |tipus_infotaula =president
@@ Línia 34: / Línia 33: @@
 == Carrera política ==
-El [[1987]] Gonzi va contestar{{què}} sense èxit les eleccions generals, juntament amb el seu partit, el Nacionalista. Va ser indicat líder del parlament el [[1988]], i el [[1992]] va ser novament indicat per unanimitat. Gonzi va contestar novament les eleccions el [[1996]] i aquesta vegada va ser ben succeït.{{què}} Com a membre de l'oposició en el parlament ell va actuar com "ministre paral·lel" sobre política social, com secretari del bloc nacionalista del parlament, líder del bloc i després secretari-general del partit. En 1998 ell va retornar i va ser apuntat com Ministre de Política Social. En maig de [[1999]] ell va ser indicat com primer ministre i líder de la casa.
+El [[1987]] Gonzi va presentar-se sense èxit les eleccions generals amb el partit Nacionalista. Va ser nomenat líder del parlament el [[1988]], i confirmat en el càrrec el [[1992]] per unanimitat. Gonzi va presentar-se novament les eleccions el [[1996]] i aquesta vegada va ser escollit. Com a membre de l'oposició en el parlament va actuar com "ministre paral·lel" sobre política social, com secretari del bloc nacionalista del parlament, líder del bloc i després secretari-general del partit. En 1998 va va ser nomenat com Ministre de Política Social. En maig de [[1999]] va ser nomenat com primer ministre i líder del Parlament.
-Va ser novament ben succeït{{què}} el [[2003]], i després de la renúncia de [[Edward Fenech Adami]] com a primer ministre i líder del partit, va guanyar a disputa del lideratge en març de [[2004]]. Va ser indicat primer-ministre immediatament de seguida. Després del [[2004]] Gonzi es va fer també Ministre de les Finances, i com tal, va seguir els criteris del [[Tractat de Maastricht]], conduint Malta per a [[Eurozona]].
+Va ser novament escollit el [[2003]], i després de la renúncia de [[Edward Fenech Adami]] com a primer ministre i líder del partit, va guanyar a disputa del lideratge en març de [[2004]] i va ser nomenat primer ministre immediatament. Després del [[2004]] Gonzi es va fer també Ministre de les Finances, i com tal, va seguir els criteris del [[Tractat de Maastricht]], conduint Malta per a l'[[Eurozona]].
-En les eleccions generals de [[2008]] que van ocórrer a [[8 de març]], va ser novament triat primer ministre. Ell condueix el país amb plans en relació a [[Europa]] i també per a temes locals, planificació i medi ambient, afers militars, [[desenvolupament sostenible]] i [[turisme]]. Per a ajudar-lo, com a secretaris parlamentaris estan Mario de Marco com Secretari Parlamentari de Turisme, i Chris Said com Secretari Parlamentari per al Diàleg Públic i Informació. Va ser també confirmat com a líder del Partit Nacionalista per segona vegada l'[[11 de maig]] del [[2008]]. Deixà el càrrec en perdre les eleccions del [[9 de març]] de [[2013]] davant el Partit Laborista.
+En les eleccions generals del [[8 de març]] de [[2008]] va ser novament triat primer ministre, dirigint el país amb plans en relació a [[Europa]] i també per a temes locals, planificació i medi ambient, afers militars, [[desenvolupament sostenible]] i [[turisme]]. Per a ajudar-lo, com a secretaris parlamentaris estan Mario de Marco com Secretari Parlamentari de Turisme, i Chris Said com Secretari Parlamentari per al Diàleg Públic i Informació. Va ser també confirmat com a líder del Partit Nacionalista per segona vegada l'[[11 de maig]] del [[2008]]. Deixà el càrrec en perdre les eleccions del [[9 de març]] de [[2013]] davant el Partit Laborista.
 {{inicia taula}}