Dionís d'Alexandria (bisbe): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 34: Línia 34:
[[Categoria:Sants patriarques d'Alexandria]]
[[Categoria:Sants patriarques d'Alexandria]]
[[Categoria:Escriptors cristians]]
[[Categoria:Escriptors cristians]]
[[Categoria:Teòlegs del segle III]]

Revisió del 12:45, 24 des 2016

Infotaula de personaSant Dionís d'Alexandria, o
Dionís el Gran

Icona eslava
Nom original(grc) Διονύσιος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΔιoνυσιoς (Dyonisos)
ca. 190
Alexandria (Província romana d'Egipte)
Mort265
Alexandria (Egipte)
SepulturaAlexandria Modifica el valor a Wikidata
14è Patriarca d'Alexandria
248 – 264
← Hèracles d'AlexandriaMàxim d'Alexandria → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCatechetical School of Alexandria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsOrígenes i Hèracles d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Bisbe, confessor, Pare de l'Església
CelebracióEsglésia Ortodoxa, Església Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
Festivitat17 de novembre i, per error, també el 3 d'octubre, juntament amb altres màrtirs
Esdeveniment significatiuBisbe i patriarca d'Alexandria, teòleg i filòsof
IconografiaRobes de bisbe grec, llibre
Obra
Obres destacables

Project Gutenberg: 38337

Dionisi d'Alexandria fou bisbe d'Alexandria (247 -265) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans però persones influents. Va estudiar filosofia i finalment va abraçar el cristianisme. Orígenes fou un dels seus mestres. Fou prevere i el 232 va succeir a Heraclas al front de l'escola teològica d'Alexandria; Heraclas fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort també el va succeir en aquest càrrec (247). Durant l'anomenada persecució de Deci fou detingut i portat a Taposiris (entre Alexandria i Canop) on probablement havia de ser executat, però es va poder escapar. El 257, a l'anomenada persecució de Valerià I, va fer una confessió de fe davant el prefecte Emilià i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (Cephro) a Líbia on va estar molt malalt. Al cap de tres anys un edicte de Gal·liè a favor dels cristians el va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra Sabel·li i els sabel·lians, i es va sobrepassar en el seu zel. El 265 va ser convidat a participar en un sínode a Antioquia de l'Orontes, però no hi va voler anar per la seva edat i per no enfrontar-se a Pau de Samosata. Va morir uns mesos després encara el 265. Va escriure diverses obres (tractats i cartes) però només uns fragments s'han conservat. Els principals escrits són:

  • Sobre les promeses dirigit contra Nepos.
  • Una obra dirigida al Papa Dionís I, bisbe de Roma, en 4 llibres o cartes, en què parla contra els sabel·lians.
  • Una obra dirigida a Timotheus, "Sobre la Naturalesa".
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dionís d'Alexandria