Religió elamita

La religió elamita es refereix a les creences de la població d'Elam.

Religió

Es coneixen més de dues-centes deïtats elamites adorades a Susiana, gràcies a les inscripcions cuneïformes, sobretots trobades a Susa i a alguns llocs de Mesopotàmia. Algunes tenien origen mesopotàmic com Inanna, Ea, Sin, Belet-ali, Im, Sala, Adad, Enlil, Erra, Samash). Samash estava associada amb Inshushinak o Ishnikarab que era la deïtat tutelar de Susa (el seu nom vol dir segurament "senyor de Susa"). Altres déus eren Ishmekarab, Lagamal o Lagamar i Manzat.

Pinikir, Nakhunte, Hutran, Humban i Kirmashir eren divinitats d'Awan.

Hishmitik i Ruhurater de Simashki.

Napirisha, Kiririsha, Simut, Kilahshupir, Silirqatru i Upurkupak d'Anshan.

Algunes deïtats foren adorades només temporalment com Ea i Enzag (el gran déu de Dilmun), que foren adorats al període dels sukkalmah, sobretot amb Temti-Agun. Anunitum fou adorada solament en temps del rei Attahushu.

La meitat dels déus elamites esmentats als texts sumeris o acadians són desconeguts al texts elamites. Però alguns déus importants com Enlil, mai van tenir culte oficial a Elam i en canvi déus com el desconegut Sak-ammar-hanishta, va tenir un temple a Susa.

Com que els déus tenien un origen local a les diferents parts que finalment van formar el regne, hi havia més d'un déu per cada finalitat o tenien les mateixes atribucions: gran déus (en sentit de suprems) era un títol que portaven Inshushinak, Napirisha, Humban, Nahhunte, Kiririsha, Manzat, i algun altra; alguns déus foren protectors de déus com Mashti i Napir o de reis com Inshushinak, Kiririsha o Napir, o protectors d'Elam com Silir-katru. Kirirsha i Mashti foren mares dels déus; molts déus estaven associats a la paraula lahakra (mort) com Inshushinak, Kiririsha, Upurkupak, i segurament Ruhuratir i Tepti.

Principals déus

Déus esmentats en el període elamita antic:

• Pinigir
• Huban
• Nahiti (o Nakhunte)
• Inshushinak
• Simut
• Hutran
• Siashum
• Manzat
• Narida (o Narundi)
• Narzina
• Kirmashir
• Belat Terraban
• Samash
• Enlil
• Engi
• Ishtar
• Sin
• Nin-hursag
• Nergal

Sota dominació d'Ur (III)

• Inshushinak
• Nin-hursag
• Ningal o Nungal

Dinastia de Simashki

• Inshushinak
• Samash
• Ishtar
• Sin
• Nanna
• Ninegal
• Annunitum
• Narundi
• Ea
• Ishnikarab

Període mitjà

• Inshushinak
• Kirmashir
• Ruhurater
• Samash
• Napirisha
• Upurkuppak
• Mashti
• Tepti
• Ishnikarab
• Lagamal
• Nannar

Període neoelamita

• Inshushinak
• Simut
• Lagamal
• Pinigir
• Hutran
• Kirmashir
• Nakhunte
• Mashti
• Tepti
• Sashum
• Sati
• Lali
• Humban
• Huban
• Hutran

Principals lloc de culte

Hi havia santuaris a cel obert i edificis. A la primera categoria els principals foren Kurangun (segle XVII aC), Malamir (segle VI aC) i Naqsh-e-Rostam (segona meitat del mil·lenni III) Temples en edificis queden algunes restes essent el principal Dur Untash (vegeu Untash-Napirisha).

La majoria dels temples eren associats a la mort que era una preocupació constant dels elamites. Els enterraments eren dels més simples als més elaborats; es feien per inhumació acompanyats d'alguns objectes, bàsicament poteria. De la família reial s'han descobert molt poques tombes i algunes que ho podrien ser no tenen elements que permetin identificar-les.

A Elam el déu Nakhunte era considerat déu del sol però a Mesopotàmia era considerat de la lluna. Lagamal era una deïtat infernal; Napirisha és identificat amb el seu tron que era una figura humana amb cap de serp i era el déu de les aigües. No es coneix cap déu de la guerra

Bibliografia

• Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter, Los imperios del antiguo oriente, Madrid 1971