Col·legiata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció posició plantilla:commonscat |
|||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{ |
{{commonscat}} |
||
{{referències|2}} |
|||
{{Commonscat}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 11:43, 20 març 2017
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.[1]
Col·legiates dels Països Catalans
Històricament hi destaquen les col·legiates següents als Països Catalans:
- Col·legiata d'Àger.[2]
- Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, al bisbat de Vic.[3]
- Col·legiata de Calaf.[4]
- Col·legiata de Cardona.[5]
- Santa Maria de Castellbò.[6]
- Col·legiata d'Eivissa.[7]
- Col·legiata de Mur.[8]
- Col·legiata de l'Estany.[7]
- Col·legiata de Roda d'Isàvena, al bisbat de Lleida.[7]
- Col·legiata de Sant Bonaventura de Barcelona.[9]
- Col·legiata de Sant Feliu de Girona, al bisbat de Girona.[10]
- Col·legiata de Guissona.[11]
- Col·legiata de Sant Joan de les Abadesses.[7]
- Col·legiata de Sant Nicolau d'Alacant, al bisbat d’Oriola.[7]
- Col·legiata de Santa Anna de Barcelona.[7][12]
- Col·legiata de Santa Maria de Gandia, restaurada el 1907.[13]
- Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva.[14]
- Col·legiata de Sanaüja.[15]
- Santa Maria de Valldeflors de Tremp.[16]
- Col·legiata de Vilabertran.[7]
- Monestir de Sant Pau de Fenollet.[17]
- Monestir d'Ullà.[18]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legiata |
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.121. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014].
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Col·legiata». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.