Marina Arismendi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Marina Arismendi''' (Montevideo, 30 de maig de 1949), és una política uruguaiana, mestra de primària, i membre del [[Partit Comunista de l...».
 
Cap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:
Va ser senadora pel seu partit (el PCU) en diverses ocasions i el [[1992]], després de la renúncia de Jaime Pérez, va assumir com a Secretària General del PCU. Va ocupar aquest lloc fins a l'any [[2006]].
Va ser senadora pel seu partit (el PCU) en diverses ocasions i el [[1992]], després de la renúncia de Jaime Pérez, va assumir com a Secretària General del PCU. Va ocupar aquest lloc fins a l'any [[2006]].


En assumir l'any [[2005]] [[Tabaré Vázquez]] com [[President de l'Uruguai]], la nomena titular del nou Ministeri de Desenvolupament Social (MIDES). Els seus objectius bàsics són en cas d'eradicar la pobresa, augmentar el nivell estudiantil i crear igualtat en la societat.
En assumir l'any [[2005]] [[Tabaré Vázquez]] com [[President de l'Uruguai]], la nomena titular del nou Ministeri de Desenvolupament Social (MIDES). Els seus objectius bàsics són en cas d'eradicar la [[pobresa]], augmentar el nivell estudiantil i crear igualtat en la societat.


Les primeres accions d'Arismendi com a ministra van ser l'aplicació de l'anomenat Pla d'Emergència Social. El mateix inclou un estudi sobre les persones en situació d'extrema [[pobresa]], partint de la qual es lliura a les mateixes per un període limitat una suma de diners. Com a contrapartida els beneficiats estan obligats a controlar la seva salut i a rebre educació. A més, integra el projecte de l'assignació de llocs de treball temporals per als seus beneficiaris.
Les primeres accions d'Arismendi com a ministra van ser l'aplicació de l'anomenat Pla d'Emergència Social. El mateix inclou un estudi sobre les persones en situació d'extrema pobresa, partint de la qual es lliura a les mateixes per un període limitat una suma de diners. Com a contrapartida els beneficiats estan obligats a controlar la seva salut i a rebre educació. A més, integra el projecte de l'assignació de llocs de treball temporals per als seus beneficiaris.


A mitjan l'any [[2006]], l'oposició va presentar una sèrie de denúncies contra Arismendi, acusant-la de nepotisme. La ministra va contestar a les mateixes, i no s'han produït conseqüències del fet.
A mitjan l'any [[2006]], l'oposició va presentar una sèrie de denúncies contra Arismendi, acusant-la de nepotisme. La ministra va contestar a les mateixes, i no s'han produït conseqüències del fet.

Revisió del 02:03, 27 gen 2008

Marina Arismendi (Montevideo, 30 de maig de 1949), és una política uruguaiana, mestra de primària, i membre del Partit Comunista de l'Uruguai, que forma parteix del Front Ampli, que actualment que governa el país. Exerceix el càrrec de Ministra de Desenvolupament Social.

Marina és filla de Rodney Arismendi (1913-1989), històric dirigent del Partit Comunista de l'Uruguai (PCU). També va anar un dels fundadors del Front Ampli com a partit.

Va ser senadora pel seu partit (el PCU) en diverses ocasions i el 1992, després de la renúncia de Jaime Pérez, va assumir com a Secretària General del PCU. Va ocupar aquest lloc fins a l'any 2006.

En assumir l'any 2005 Tabaré Vázquez com President de l'Uruguai, la nomena titular del nou Ministeri de Desenvolupament Social (MIDES). Els seus objectius bàsics són en cas d'eradicar la pobresa, augmentar el nivell estudiantil i crear igualtat en la societat.

Les primeres accions d'Arismendi com a ministra van ser l'aplicació de l'anomenat Pla d'Emergència Social. El mateix inclou un estudi sobre les persones en situació d'extrema pobresa, partint de la qual es lliura a les mateixes per un període limitat una suma de diners. Com a contrapartida els beneficiats estan obligats a controlar la seva salut i a rebre educació. A més, integra el projecte de l'assignació de llocs de treball temporals per als seus beneficiaris.

A mitjan l'any 2006, l'oposició va presentar una sèrie de denúncies contra Arismendi, acusant-la de nepotisme. La ministra va contestar a les mateixes, i no s'han produït conseqüències del fet.