Doce tonadillas en estilo antiguo: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| ⚫ | Les '''''Doce tonadillas en estilo antiguo''''' conformen una col·lecció de dotze cançons per a veu i piano amb música d'[[Enric Granados]] i text de Ferran Periquet.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aviñoa|nom=Xosé|títol=Guia interpretativa - Tonadillas en estilo antiguo|url=https://www.boileau-music.com/uploads/viewobra/11565_B3537_tonadillas_en_estilo_antiguo_granados_mclure_sample.pdf|edició=|llengua=Castellà|data=|editorial=Boileau|lloc=|pàgines=7|isbn=}}</ref> |
||
| ⚫ | Les ''Doce tonadillas en estilo antiguo'' conformen una col·lecció de dotze cançons per a veu i piano amb música d'Enric Granados i text de Ferran Periquet.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aviñoa|nom=Xosé|títol=Guia interpretativa - Tonadillas en estilo antiguo|url=https://www.boileau-music.com/uploads/viewobra/11565_B3537_tonadillas_en_estilo_antiguo_granados_mclure_sample.pdf|edició=|llengua=Castellà|data=|editorial=Boileau|lloc=|pàgines=7|isbn=}}</ref> |
||
Es considera, juntament amb les ''Canciones amatorias'', el cicle de cançons més important de Granados i una de les obres vocals més representatives i més interpretades del repertori espanyol.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Larrad|nom=Mark|article=Granados, Enrique|publicació=Grove Music Online|url=http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/11603?q=granados&search=quick&pos=1&_start=1#firsthit|data=15 de juny del 2017|pàgines=}}</ref> |
Es considera, juntament amb les ''Canciones amatorias'', el cicle de cançons més important de Granados i una de les obres vocals més representatives i més interpretades del repertori espanyol.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Larrad|nom=Mark|article=Granados, Enrique|publicació=Grove Music Online|url=http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/11603?q=granados&search=quick&pos=1&_start=1#firsthit|data=15 de juny del 2017|pàgines=}}</ref> |
||
Revisió del 18:11, 15 juny 2017
Les Doce tonadillas en estilo antiguo conformen una col·lecció de dotze cançons per a veu i piano amb música d'Enric Granados i text de Ferran Periquet.[1]
Es considera, juntament amb les Canciones amatorias, el cicle de cançons més important de Granados i una de les obres vocals més representatives i més interpretades del repertori espanyol.[2]
Estil i contingut
Aquesta obra demostra l'interès pel folklore espanyol de Granados, així com pel patrimoni històric i cultural del país, en aquest cas centrant-se en la figura de Francisco de Goya i més concretament en les seves pintures reials de Madrid.
El llenguatge musical és una imitació del llenguatge clàssic que anticipa el neoclassicisme de la dècada de 1920. N'és un exemple la cançó El majo discreto o El mirar de la maja, que contenen un baix obstinat i imiten el llenguatge guitarrístic espanyol.[3]
Contingut textual
Els textos que conformen el cicle de cançons de Granados són de Ferran Periquet, que també va fer el llibret de les Goyescas del mateix compositor. Cadascuna de les cançons descriu una breu història d'amor.
1. Amor y odio
Pensé que yo sabría
ocultar la pena mía,
que por estar en lo profundo
no alcanzara a ver el mundo
este amor callado
que un majo malvado
en mi alma encendió.
Y no fue así
porque él vislumbró
el pesar oculto en mí.
Pero fue en vano que vislumbrara,
pues el villano mostró se
ajeno de que le amara.
Y ésta es la pena que sufro ahora:
sentir mi alma llena
de amor por quien me olvida
sin que una luz alentadora
surja en las sombras de mi vida.[4]
2. Callejeo
Dos horas ha que callejeo
pero no veo,
nerviosa ya, sin calma,
al que le di confiada
el alma.
No vi hombre jamás
que mintiera más que el majo
que hoy me engaña;
mas no le ha de valer
pues siempre fui mujer de maña
y, si es menester,
correré sin parar,
tras él, entera España.[5]
3. El majo discreto
Dicen que mi majo es feo.
Es posible que sí que lo sea,
que amor es deseo
que ciega y marea.
Ha tiempo que sé
que quien ama no ve.
Mas si no es mi majo un hombre
que por lindo descuelle y asombre,
en cambio es discreto
y guarda un secreto
que yo posé en él
sabiendo que es fiel.
¿Cuál es el secreto
que el majo guardó?
Sería indiscreto contarlo yo.
No poco trabajo costara saber
secretos de un majo con una mujer.
Nació en Lavapiés.
¡Eh, ¡eh! ¡Es
un majo, un majo es![6]
4. El majo olvidado
Cuando recuerdes los días pasados,
piensa en mí, en mí.
Cuando de flores se llene tu reja,
piensa en mí, piensa en mí.
Cuando en las noches serenas,
cante el ruiseñor,
piensa en el majo olvidado
que muere de amor.
¡Pobre del majo olvidado!
¡Qué duro sufrir, sufrir, sufrir!
Pues que la ingrata le dejó,
no quiere vivir.
5. El mirar de la maja
¿Por qué es en mis ojos
tan hondo el mirar
que a fin de cortar
desdenes y enojos
los suelo entornar?
¿Qué fuego dentro llevarán
que si acaso con calor
los clavo en mi amor
sonrojo me dan?
Por eso el chispero
a quien mi alma dí
al verse ante mí
me tira el sombrero
y díceme así:
"Mi Maja, no me mires más
que tus ojos rayos son
y ardiendo en pasión
la muerte me dan."
6. El majo tímido
Referències
- ↑ Aviñoa, Xosé. Guia interpretativa - Tonadillas en estilo antiguo (en castellà). Boileau, p. 7.
- ↑ Larrad, Mark «Granados, Enrique». Grove Music Online, 15-06-2017.
- ↑ Perandones, Míriam «Cuando Granados habla a través de la música». Codalario, 24-03-2016.
- ↑ «Amor y odio (Periquet, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ «Callejeo (Periquet, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ «El majo discreto (Periquet, set by Enrique Granados y Campiña) (The LiederNet Archive: Texts and Translations to Lieder, mélodies, canzoni, and other classical vocal music)» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2017].