Gai Terenci Varró: diferència entre les revisions
m NBSP |
m Afegint la {{infotaula persona}} |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula persona}} |
|||
'''Gai Terenci Varró''' ({{lang-la|Caius Terentius Varro}}) fou un [[magistrat romà]]. D'origen humil, hauria treballat en oficis senzills en la seva joventut. Va agafar renom com a defensor de les classes populars, i va arribar a ser un dels principals dirigents del [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular]]. |
'''Gai Terenci Varró''' ({{lang-la|Caius Terentius Varro}}) fou un [[magistrat romà]]. D'origen humil, hauria treballat en oficis senzills en la seva joventut. Va agafar renom com a defensor de les classes populars, i va arribar a ser un dels principals dirigents del [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular]]. |
||
Revisió del 20:07, 16 juny 2017
Biografia | |
---|---|
Naixement | Abans de 251 aC antiga Roma |
Mort | segle II aC valor desconegut |
Pretor | |
218 aC – 218 aC | |
Cònsol romà | |
216 aC – 216 aC Juntament amb: Luci Emili Paulus | |
Procònsol | |
215 aC – 213 aC | |
Propretor | |
208 aC – 207 aC | |
Senador romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República Romana mitjana |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit romà |
Conflicte | Segona Guerra Púnica i batalla de Cannes |
Família | |
Família | Terenci Varró |
Cònjuge | valor desconegut |
Fills | Aulus Terenci Varró |
Pares | valor desconegut i valor desconegut |
Gai Terenci Varró (llatí: Caius Terentius Varro) fou un magistrat romà. D'origen humil, hauria treballat en oficis senzills en la seva joventut. Va agafar renom com a defensor de les classes populars, i va arribar a ser un dels principals dirigents del partit popular.
Fou qüestor i edil curul en anys desconeguts. El 218 aC fou pretor. El 217 aC va donar suport a la llei que donava el mateix poder al magister equitum Marc Minuci Ruf i al dictador Quint Fabi Màxim Berrugós.
Fou cònsol el 216 aC junt amb Luci Emili Paule (del partit aristocràtic) tot i l'oposició del senat, mercès al fet que tenia el suport popular. La batalla de Cannes del 216 aC la va lliurar contra el consell del seu col·lega, el qual va morir amb la major part dels oficials romans. Varró fou dels pocs que es va salvar i va poder arribar a Venúsia amb 70 cavallers; es va dirigir llavors a Canusium on s'havien refugiat i reunit les restes de l'exèrcit romà, i va adoptar les mesures adients a la situació excepcional del moment. Tot i la derrota el senat li va donar les gràcies després de la batalla i el va utilitzar la resta de la guerra en importants comandaments militars.
Va tenir diversos comandaments en els anys següents fins a quasi el final de la guerra. El 203 aC fou un dels tres ambaixadors enviats a Filip V de Macedònia, i el 200 aC va anar a Àfrica per negociar amb Vermina, fill de Sifax de Numídia, els termes de la pau. En aquest mateix any fou nomenat triumvir per la creació d'una colònia a Venúsia. Fou el seu darrer càrrec oficial. La data de la mort no és coneguda.