Legislació

Legislació

Tipus	Estatut
Part de	dret estatutari
Causa	procés legislatiu
Format per
legislació primària legislació delegada statutory provision (en)

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat. La llei és una norma jurídica de caràcter general i obligatori.

Conceptes generals de la legislació

• El poder legislatiu és l'encarregat de dictar les lleis
• la llei és la font més important del dret, les altres fonts el costum i els principis generals del dret només s'apliquen si no existeix una llei al respecte. Es considera que l'estat de dret és aquell on impera la llei.
• Les societats democràtiques modernes tenen estrictament determinades les atribucions i les competències legislatives.
• En el sistema parlamentari la constitució constitueix la llei de lleis i té el caràcter de norma programàtica.
• Està establerta una jerarquia en les lleis de forma que un òrgan jeràrquicament inferior no pot envair la competència legislativa del superior.

Diversos tipus de lleis

• Llei ordinària: Emanada de l'òrgan parlamentari per exemple la Llei Orgànica
• Llei fonamental és la que estableix principis pels quals haurà de regir-se la legislació d'un país; sol denominar-se Constitució. La Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic, ja que està per sobre de qualsevol llei
• Llei dictada pel govern per l'execució de les anteriors: Lleis i normes amb rang inferior al de la llei com el decret i reglament.
• És habitual qualificar les lleis segons l'activitat afectada. Per exemple: llei tributària, llei laboral, llei pressupostària, etc.
• Quan la llei o convenció escrita resta sense efecte, que no s'aplica, s'anomena lletra morta.