Vés al contingut

Senyoria d'Alagón: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Llista de senyors d'Alagón: millora de presentació
Línia 11: Línia 11:
* (1167-????) [[Palacín I d'Alagón]] (fill)
* (1167-????) [[Palacín I d'Alagón]] (fill)
* (????-1213) [[Artal II d'Alagón]] (fill)
* (????-1213) [[Artal II d'Alagón]] (fill)
* (1213- ????) [[Blasco I d'Alagón|Blasco I d'Alagón "el Gran"]] (fill)<ref>{{GEC|0001531|Balasc d'Alagó}}</ref> (''[[llatí]]: '''Blaschus de Alagone''''') - '''4º senyor''' d'Alagón; 1er [[senyor de Sástago]].
* (1213- ????) [[Blasco I d'Alagón|Blasco I d'Alagón "el Gran"]] (fill)<ref>{{GEC|0001531|Balasc d'Alagó}}</ref> (''[[llatí]]: '''Blaschus de Alagone''''') - '''8º senyor''' d'Alagón; 1er [[senyor de Sástago]].
* (????-1239) [[Artal III d'Alagón]] (fill)
* (????-1239) [[Artal III d'Alagón]] (fill)
* (1239-1293) [[Blasco II d'Alagón|Blasco II d'Alagón "el Nét"]] (fill)
* (1239-1293) [[Blasco II d'Alagón|Blasco II d'Alagón "el Nét"]] (fill)

Revisió del 12:15, 24 nov 2017

Escut d'armes de Blasco I d'Alagón segons l'armorial de Gelre (f. 63v).

La senyoria d'Alagón en aragonés (català: d'Alagó) fou una jurisdicciò feudal aragonesa creada el desembre del 1119 quan el rei Alfons I d'Aragó "el Bataller" conquèrí la vila d'Alagó,[1][2] que fou donada en feu a Lope Garçés el Peregrino.[3] A la seva mort, el 1133, les seves possessions es repartiren entre les seves filles Toda i Ximena. Alagón correspongué a Ximena, qui es casà amb Gonçalo Péreç d'Açagra. La seva filla, anomenada també Ximena, es casà amb Artau III de Pallars Sobirà, comte del Pallars Sobirà. A partir del moment del casament (desembre del 1135, Artal III de Pallars es pot anomenar també Artal I d'Alagón.

Llista de senyors d'Alagón

Llista de senyors de la senyoria d'Alagón:

Referències

Vegeu també