Aiguamolls de l'Empordà: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
En èpoques antigues, s'hi havia conreat [[arròs]], pràctica que s'ha tornat a introduir. Comprèn 4.824 ha formades per [[duna|dunes]], [[llacuna|llacunes]] salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu. |
En èpoques antigues, s'hi havia conreat [[arròs]], pràctica que s'ha tornat a introduir. Comprèn 4.824 ha formades per [[duna|dunes]], [[llacuna|llacunes]] salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu. |
||
A la segona meitat del [[segle XX]], la urbanització de la zona, especialment amb projectes com el d'[[Empuriabrava]], va posar en perill l'àrea. El 1976 la campanya ''Els últims aiguamolls empordanesos en perill'', promoguda pel [[Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos]], va alertar l'opinió pública. El [[13 d'octubre]] de [[1983]] el [[Parlament de Catalunya]] va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls de l'Alt Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a [[Parc Natural]]. Els aiguamolls del [[Baix Empordà]], exclosos de la llei de [[1983]], estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural ([[PEIN]]). |
A la segona meitat del [[segle XX]], la urbanització de la zona, especialment amb projectes com el d'[[Empuriabrava]], va posar en perill l'àrea. El 1976 la campanya ''Els últims aiguamolls empordanesos en perill'', promoguda pel [[Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos]], va alertar l'opinió pública. El [[13 d'octubre]] de [[1983]] el [[Parlament de Catalunya]] va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls de l'Alt Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a [[Parc Natural]]. Els aiguamolls del [[Baix Empordà]], exclosos de la llei de [[1983]], estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural ([[PEIN]]). |
||
S'ha arribat a observar 327 espècies d'[[au]]s,<ref>{{ref-web |url=http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.1942a21487b35eb0e6789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=a946f4bfce7e5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a946f4bfce7e5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà |consulta=12/1/2014 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> entre les que cal esmentar [[cigonya|cigonyes]] (o gantes, com es coneixen a l'[[Empordà]]), l'[[ànec collverd]], el [[bernat pescaire]] i la [[fotja]]. Actualment, també s'hi pot observar la llúdriga, gràcies al projecte de reintroducció d'aquesta espècie a l'Empordà.<ref>{{ref-web |cognom=Bayot |nom=Albert |url=http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Suport%20educatiu/Recursos%20educatius/Medi%20natural/El%20retorn%20de%20la%20lludriga/documents/lludrimestre_muga.pdf|consulta=16 maig 2013|títol=El retorn de la llúdriga|editor=Departament de Medi Ambient - Generalitat de Catalunya|coautors=et al|data=octubre de 1998}}</ref> |
S'ha arribat a observar 327 espècies d'[[au]]s,<ref>{{ref-web |url=http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.1942a21487b35eb0e6789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=a946f4bfce7e5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a946f4bfce7e5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |títol=Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà |consulta=12/1/2014 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref> entre les que cal esmentar [[cigonya|cigonyes]] (o gantes, com es coneixen a l'[[Empordà]]), l'[[ànec collverd]], el [[bernat pescaire]] i la [[fotja]]. Actualment, també s'hi pot observar la llúdriga, gràcies al projecte de reintroducció d'aquesta espècie a l'Empordà.<ref>{{ref-web |cognom=Bayot |nom=Albert |url=http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Suport%20educatiu/Recursos%20educatius/Medi%20natural/El%20retorn%20de%20la%20lludriga/documents/lludrimestre_muga.pdf|consulta=16 maig 2013|títol=El retorn de la llúdriga|editor=Departament de Medi Ambient - Generalitat de Catalunya|coautors=et al|data=octubre de 1998}}</ref> |
||
Revisió del 11:39, 9 març 2018
Els aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del delta de l'Ebre. L'actual zona protegida és la resta d'una extensa àrea que antigament ocupava gran part del litoral de l'Empordà, i constitueix el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquest conjunt de maresmes han estat generades pel curs final de la Muga i el Fluvià, a l'Alt Empordà, i del Ter i el Daró, al Baix Empordà. Els aiguamolls ocupaven antigament tot el pla del litoral del golf de Roses i del baix Ter, però van anar desapareixent per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, la canalització de la Muga i la construcció dels embassaments de Boadella, Sau, Susqueda i el Pasteral. Sis llacunes petites i la gran llacuna o estany de Castelló van desaparèixer.
En èpoques antigues, s'hi havia conreat arròs, pràctica que s'ha tornat a introduir. Comprèn 4.824 ha formades per dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu.
A la segona meitat del segle XX, la urbanització de la zona, especialment amb projectes com el d'Empuriabrava, va posar en perill l'àrea. El 1976 la campanya Els últims aiguamolls empordanesos en perill, promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, va alertar l'opinió pública. El 13 d'octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de declaració de paratges naturals d'interès nacional i reserves integrals, i els aiguamolls de l'Alt Empordà hi quedaren emparats. Posteriorment han estat reclassificats com a Parc Natural. Els aiguamolls del Baix Empordà, exclosos de la llei de 1983, estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN).
S'ha arribat a observar 327 espècies d'aus,[1] entre les que cal esmentar cigonyes (o gantes, com es coneixen a l'Empordà), l'ànec collverd, el bernat pescaire i la fotja. Actualment, també s'hi pot observar la llúdriga, gràcies al projecte de reintroducció d'aquesta espècie a l'Empordà.[2]
Vegeu també
- Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos
- Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura
- Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
- Illa de Caramany
Referències
- ↑ «Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ Bayot, Albert; et al. «El retorn de la llúdriga». Departament de Medi Ambient - Generalitat de Catalunya, octubre 1998. [Consulta: 16 maig 2013].
Bibliografia
- Toni Llobet i cols., Terra de gantes: història dels aiguamolls de l'Empordà segons la cigonya Guita, Barcelona, Lynx Editions, 1996. traducció anglesa en xarxa.
- Francesc Romagosa Casals, Els aiguamolls de l'Empordà: un paisatge en transformació, tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.
- Francesc Romagosa Casals, "Els aiguamolls: un paisatge genuïnament empordanès", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 39 (2007), 63-71.
- Joan Vallès i Xirau, "Contribució a l'estudi de l'ambient dels aiguamolls de l'Empordà", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 16 (1983), 51-90.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiguamolls de l'Empordà |