Lliga de Comunistes de Iugoslàvia

La Lliga de Comunistes de Iugoslàvia (en croat Komunista Savez Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslàvia (Komunistička partija Jugoslavije), era el principal partit comunista a Iugoslàvia. Es fundava com a partit d'oposició al Regne de Iugoslàvia el 1919. Després de l'èxit inicial en les eleccions, el partit era proscrit pel govern reial i romania il·legal fins a la Segona Guerra Mundial. Després de portar la resistència a la ocupació de les Potències de l'Eix, es convertia en el partit que governaria Iugoslàvia des de 1945 fins a 1991.

El partit, encapçalat per Josip Broz Tito de 1937 a 1980, era el primer partit comunista al poder en la història del comunisme obertament oposat a la política comuna dirigida per la Unió Soviètica. Era expulsat del Cominform el 1948 després de queStalin acusés a Tito de nacionalista i amb tendència a la dreta. Després de purgues internes, el partit es rebatejava com la Lliga de Comunistes i adoptava una política d'autogestió dels treballadors i de comunisme independent, conegut com Titoisme.

El partit es desintegrava a finals dels 1980 i els primers anys 1990, juntament amb Iugoslàvia.