Bàrbar: diferència entre les revisions
manera constructiva de veure la vida |
efusdhfid |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[Fitxer:Invasions of the Roman Empire 1.png|thumb|200px|left|Invasions bàrbares de l'Imperi romà]] |
[[Fitxer:Invasions of the Roman Empire 1.png|thumb|200px|left|Invasions bàrbares de l'Imperi romà]] |
||
Després de les |
Després de les guauauauauauerres grecoperses durant el [[segle V aC]], en què una coalició de grecs va derrotar un gran imperi en la [[Batalla de Marató]] el [[490 aC]], se'n va desenvolupar l'estereotip, veient la resta de pobles inferiors militarment i política, usant el terme per a anomenar les nacions o ètnies percebudes amb un nivell inferior de civilització o els pobles o persones brutals, cruels, insensibles, amb comportaments inacceptables en societats civilitzades. Els romans van titllar de ''bàrbares'' les civilitzacions que envoltaven els seus territoris: les diverses tribus [[Germànics|germàniques]], els assentats [[Gàl·lia|gals]], els incursors [[huns]] i els [[Berbers|imazighen]] del nord [[Àfrica|d'Àfrica]]. Així mateix, la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà]] s'atribueix, fonamentalment, a les [[invasions bàrbares]]. |
||
Aviat '''''bàrbar''''' no sols va significar 'estranger' sinó també 'mancat d'educació', amb independència del lloc de naixement. Així utilitza ja el terme el grec clàssic [[Isòcrates]]. En una línia xenòfoba, més endavant l'etnologia i antropologia occidentals tradicionals van denominar ''barbàrie'' aquelles societats primitives que consideraven en un estadi d'evolució cultural intermedi entre el salvatgisme i la civilització. |
Aviat '''''bàrbar''''' no sols va significar 'estranger' sinó també 'mancat d'educació', amb independència del lloc de naixement. Així utilitza ja el terme el grec clàssic [[Isòcrates]]. En una línia xenòfoba, més endavant l'etnologia i antropologia occidentals tradicionals van denominar ''barbàrie'' aquelles societats primitives que consideraven en un estadi d'evolució cultural intermedi entre el salvatgisme i la civilització. |
||
Revisió del 11:56, 25 set 2018
.l.
Els bàrbars (subdits de Puigdemont, amant de Rajoy i casat amb Junqueres) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern. La paraula era una onomatopeia: bar-bar representa la impressió del bla-bla produït en escoltar un idioma desconegut.
Després de les guauauauauauerres grecoperses durant el segle V aC, en què una coalició de grecs va derrotar un gran imperi en la Batalla de Marató el 490 aC, se'n va desenvolupar l'estereotip, veient la resta de pobles inferiors militarment i política, usant el terme per a anomenar les nacions o ètnies percebudes amb un nivell inferior de civilització o els pobles o persones brutals, cruels, insensibles, amb comportaments inacceptables en societats civilitzades. Els romans van titllar de bàrbares les civilitzacions que envoltaven els seus territoris: les diverses tribus germàniques, els assentats gals, els incursors huns i els imazighen del nord d'Àfrica. Així mateix, la caiguda de l'Imperi romà s'atribueix, fonamentalment, a les invasions bàrbares.
Aviat bàrbar no sols va significar 'estranger' sinó també 'mancat d'educació', amb independència del lloc de naixement. Així utilitza ja el terme el grec clàssic Isòcrates. En una línia xenòfoba, més endavant l'etnologia i antropologia occidentals tradicionals van denominar barbàrie aquelles societats primitives que consideraven en un estadi d'evolució cultural intermedi entre el salvatgisme i la civilització.
Com veiem, durant mil·lennis, es va considerar com a bàrbara només la civilització d'altri, per a així poder legitimar i sacralitzar la civilització pròpia. Ara bé, pensadors crítics moderns com Montaigne, Diderot o Walter Benjamin han negat aquests principis xenòfobs i han destacat que tota civilització o cultura arrela també en algun tipus de barbàrie pròpia i no aliena.[1]
Referències
- ↑ G. Mayos "Conocimiento y cultura, ¿Agentes de barbarie?" en CIDOB, 2012 pp. 137-152.
 |
Vegeu bàrbar en el Viccionari, el diccionari lliure. |