Xenobiòtic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}}
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
Un '''xenobiòtic''' ( de la combinació de les paraules del [[grec]]: ξένος (xenos) = estranger i βίος (bios) = vida, a més dels sufixs grecs pels adjectius -τικός, -ή,). És un producte químic que es troba en un [[organisme]] però que normalment no s’hi produeix ni s’hi espera la seva presència. També es refereix a substàncies químiques que estan presents en molt més altes concentracions del que és normal. Específicament medicines com són els [[antibiòtic]]s són xenobiòtics en els humans, ja que el cos humà no pot produir-los per ell mateix ni són parts d’una dieta normal.
Un '''xenobiòtic''' ( de la combinació de les paraules del [[grec]]: ξένος (xenos) = estranger i βίος (bios) = vida, a més dels sufixs grecs pels adjectius -τικός, -ή,) és un producte químic que es troba en un [[organisme]] però que normalment no s’hi produeix ni s’hi espera la seva presència. També es refereix a substàncies químiques que estan presents en molt més altes concentracions del que és normal. Específicament medicines com són els [[antibiòtic]]s són xenobiòtics en els humans, ja que el cos humà no pot produir-los per ell mateix ni són parts d’una dieta normal.


Els compostos naturals també poden ser xenobiòtics si són agafats per un altre organisme, com la ingestió d’hormones humanes pels peixos en aigües contaminades o provinents de depuradores d’aigües residuals, o les defenses químiques produïdes per alguns organismes com a protecció contra els depredadors.
Els compostos naturals també poden ser xenobiòtics si són agafats per un altre organisme, com la ingestió d’hormones humanes pels peixos en aigües contaminades o provinents de depuradores d’aigües residuals, o les defenses químiques produïdes per alguns organismes com a protecció contra els depredadors.

Revisió del 19:29, 8 gen 2019

Un xenobiòtic ( de la combinació de les paraules del grec: ξένος (xenos) = estranger i βίος (bios) = vida, a més dels sufixs grecs pels adjectius -τικός, -ή,) és un producte químic que es troba en un organisme però que normalment no s’hi produeix ni s’hi espera la seva presència. També es refereix a substàncies químiques que estan presents en molt més altes concentracions del que és normal. Específicament medicines com són els antibiòtics són xenobiòtics en els humans, ja que el cos humà no pot produir-los per ell mateix ni són parts d’una dieta normal.

Els compostos naturals també poden ser xenobiòtics si són agafats per un altre organisme, com la ingestió d’hormones humanes pels peixos en aigües contaminades o provinents de depuradores d’aigües residuals, o les defenses químiques produïdes per alguns organismes com a protecció contra els depredadors.

Metabolisme xenobiòtic

El cos treu els xenobiòtics a través del metabolisme xenobiòtic que consisteix en la desactivació dels xenobiòtics i això ocorre principalment en el fetge. Les rutes de la secreció són l’orina, la femta, l’alè i la suor.

Els organismes també poden evolucionar per tolerar els xenobiòtics per exemple alguns animals toleren el verí de les serps.[1]

Xenobiotics en el medi ambient

La contaminació de les aigües per xenobiòtics és un problema greu. Alguns xenobiòtics són resistents a la degradació com alguns plàstics i plaguicides artificials o alguns productes naturals com els hidrocarburs poliaromàtics i algunes fraccions del petroli cru o del carbó. Tanmateix es pensa que els microorganismes són capaços de degradar gairebé tots els xenobiòtics que es troben a la Terra.[2] Molts xenobiòtics produeixen una gran varietat d’efectes biològics, els xenobiòtics es caracteritzen amb bioassaigs.

Transplant entre espècies

El terme xenobiòtic es fan servir en trasplantaments d’òrgans entre espècies. Per exemple els cor dels porcs als humans. Els òrgans xenobiòtics que es vol trasplantar s’han de preparar per evitar el rebuig per part del sistema immunitari.

Articles relacionats

Referències

  1. Brodie ED, Ridenhour BJ, Brodie ED «The evolutionary response of predators to dangerous prey: hotspots and coldspots in the geographic mosaic of coevolution between garter snakes and newts». Evolution, 56, 10, 2002, pàg. 2067–82. PMID: 12449493.
  2. Alexander M. (1999) Biodegradation and Bioremediation, Elsevier Science.

Enllaços externs