Bagergue: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 15: Línia 15:


El gentilici és ''bagergat'', ''bagergada''.
El gentilici és ''bagergat'', ''bagergada''.

El 25 de gener del 2019 el municipi va recibir a la Fira Internacional de Turisme ([[FITUR]]) el certificat com un dels Pobles més Bonics d'Espanya.<ref>{{Ref-web|url=https://lleidadiari.cat/comarques/bagergue-pobles-bonics-espanya-val-aran|títol=Bagergue, un poble de la Val d'Aran, és un dels més bonics del país|consulta=|llengua=|editor=Lleida Diari|data=}}</ref>


== Descripció ==
== Descripció ==

Revisió del 15:19, 28 gen 2019

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Bagergue
Imatge
Bagergue des del camí del port, el 1892
Dades
TipusEntitat singular de població i entitat municipal descentralitzada Modifica el valor a Wikidata
Part dePujòlo Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaNaut Aran (Vall d'Aran) i Pujòlo (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNaut Aran (Vall d'Aran)
Map
 42° 43′ 10″ N, 0° 54′ 57″ E / 42.719509°N,0.915833°E / 42.719509; 0.915833
IPA
IdentificadorIPAC: 274
Creu de Bagergue, conservada al MNAC.

Bagergue és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a la part més meridional de la vall d'Unhola.[1]

El gentilici és bagergat, bagergada.

El 25 de gener del 2019 el municipi va recibir a la Fira Internacional de Turisme (FITUR) el certificat com un dels Pobles més Bonics d'Espanya.[2]

Descripció

És el nucli de població més alt de la vall, a 1.419 metres d'altitud, a l'esquerra de l'Unhola, afluent per la dreta de la Garona. El nucli històric forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre els seus edificis es destaca l'església parroquial de Sant Feliu, d'origen romànic, bé que modificada al segle XVI (1524).[1]

Evolució demogràfica
19901991199419951996200120032005
5045456263656688

Història

Bagergue és esmentat als documents al principi del segle XIV quan els seus homes juren fidelitat al rei d'Aragó[1] El nucli, que el 1981 tenia 34 cases i 53 h, és el més enlairat de la Vall. Un bracal l'uneix amb la carretera C-142 i Salardú.[1]

Llocs d'interès

Església de Sant Feliu de Bagergue
  • Església romànica de Sant Feliu del segle XIII.
  • Santuari de Santa Margarida de Bagergue.
  • Eth Corrau, museu particular on es mostren objectes culturals i artesans.[3]
  • Estanys de Liat, Montoliu i Mauberme, al nord del nucli.

Festes locals

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagergue
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bagergue». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
  2. «Bagergue, un poble de la Val d'Aran, és un dels més bonics del país». Lleida Diari.
  3. AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.74. ISBN 978-84-96779-45-7.