Estatut d'autonomia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
m Corregit: "constituïr"
Línia 15: Línia 15:
<!-- Creació d'estatuts d'autonomia; Modificació dels estatus d'autonomia -->
<!-- Creació d'estatuts d'autonomia; Modificació dels estatus d'autonomia -->
=== Creació dels estatuts autonòmics ===
=== Creació dels estatuts autonòmics ===
Perquè es cree un estatut cal haver prèviament un acte d'iniciativa autonòmica. És a dir, primer cal que hi haja una expressa voluntat d'un territori subestatal de constituïr-se en comunitat autònoma perquè s'inicie la següent fase que seria l'elaboració d'un estatut d'autonomia.{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=268}}
Perquè es cree un estatut cal haver prèviament un acte d'iniciativa autonòmica. És a dir, primer cal que hi haja una expressa voluntat d'un territori subestatal de constituir-se en comunitat autònoma perquè s'inicie la següent fase que seria l'elaboració d'un estatut d'autonomia.{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=268}}


L'elaboració de l'estatut pot fer-se per dos procediments bàsics: el comú de l'art. 146 i l'especial de l'art. 151.2. Se li suma un procediment especial per tràmits ordinaris per a elaborar lleis orgàniques (art. 144b) i un altre per a l'amillorament del fur navarrès.{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=268}}
L'elaboració de l'estatut pot fer-se per dos procediments bàsics: el comú de l'art. 146 i l'especial de l'art. 151.2. Se li suma un procediment especial per tràmits ordinaris per a elaborar lleis orgàniques (art. 144b) i un altre per a l'amillorament del fur navarrès.{{sfn|Muñoz Machado|1982|p=268}}

Revisió del 02:02, 3 feb 2019

Règim d'accés estatutari segons comunitat i any d'aprovació del primer estatut
  Via Lenta - Autonomia Reduïda (art. 143)
  Via Especial - Nacionalitats Històriques (art. 151)
  Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144)

L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.[1] Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori.2019[cal citació]

Fonament legal

Els estatuts d'autonomia estan reconeguts a la Constitució espanyola del 1978[1] i hi són regulats la seua elaboració[2] i modificació.[3]

Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat[4] però el seu règim d'elaboració i aprovació és diferent de la resta de lleis orgàniques. Aquests, tenen el rang de Llei Orgànica i per tant, necessiten una votació favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats espanyol.[5] A vegades, han de passar per un referèndum per sufragi dels membres de la comunitat autònoma per tal de ser aprovats;[6] un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006.gener 2019[cal citació]

La norma que aprova un estatut i l'estatut mateix són la mateixa norma. Així, la llei orgànica és "l'acte formal que li dóna força d'obligar i li confereix valor com a norma" i l'estatut és "la part del text legal que conté la regulació material".[6]

Les úniques normes que estan per sobre dels estatuts són la Constitució Espanyola, les normes de dret comunitari i els tractats internacionals vàlidament celebrats.gener 2019[cal citació] Cap llei posterior pot contradir allò establert als estatuts, donat que aquests no es poden modificar sinó és mitjançant el procediment previst a l'article 147.3 de la Constitució Espanyola.[3]

Creació dels estatuts autonòmics

Perquè es cree un estatut cal haver prèviament un acte d'iniciativa autonòmica. És a dir, primer cal que hi haja una expressa voluntat d'un territori subestatal de constituir-se en comunitat autònoma perquè s'inicie la següent fase que seria l'elaboració d'un estatut d'autonomia.[2]

L'elaboració de l'estatut pot fer-se per dos procediments bàsics: el comú de l'art. 146 i l'especial de l'art. 151.2. Se li suma un procediment especial per tràmits ordinaris per a elaborar lleis orgàniques (art. 144b) i un altre per a l'amillorament del fur navarrès.[2]

Modificació dels estatuts autonòmics

La modificació dels estatuts autonòmics està regulat per la Constitució del 1978[7] (arts. 81[8] i 147.3 CE)[9][10] i es pot produir per diverses vies:

Dos vies genèriques

Les vies establides per la Constitució es caracteritzen per una ambigüitat.[11]

Els estatuts creats mitjançant l'art. 151 requereixen per a la seua reforma l'aprovació de les Corts Generals. Un altre tipus d'estatut requereix de l'aval popular.[12]

En els casos gallecs i català, els seus reglaments (art. 128 del Parlament de Galícia i l'art. 115 de Parlament de Catalunya) estableixen els procediments. La proposta de llei ha de provenir de la cinquena part dels diputats parlamentaris i de dos grups parlamentaris.[13]

En els casos asturià, murcià i valencià, es demana una part de la cambra dels diputats parlamentaris: Astúries i Múrcia una quarta part i al País Valencià, una cinquena part. La iniciativa ha de vindre de diputats o membres de l'executiu.[14]

La iniciativa pot vindre del Senat, el Congrés dels Diputats i el Govern d'Espanya.[15] En els estatuts d'autonomia d'Astúries, La Rioja, Madrid i Múrcia la inicitiva pot provenir d'un nombre de municipis: Múrica (un terç), Astúries (2 terceres parts), La Rioja i Madrid (dos terceres parts).[16] La iniciativa legislativa popular no està recollida en cap estatut.[17]

La tramitació parlamentària en les assemblees regionals és de quatre tipus:[18]

  • Casos de reglament parlamentari que remiteix al procediment legisltaiu ordinari (Andalusia art. 128.1, Aragó art. 151, Astúries art. 161, Balears art. 137.1, Canàries art. 143.1, Cantàbria art. 115, Castella-La Manxa art. 159, Catalunya art. 115, Galícia art. 128.1, Extremadura art. 124.1, Madrid art. 156.2, Múrcia arts. 148.1 i 141, País Valencià art. 123.1).
  • Casos de procediment establit a l'estatut sense fer referència al procediment ordinari (Castella i Lleó art. 124 i La Rioja art. 113).
  • El Reglament de Navarra és un cas en sí (art. 159).
  • Casos que no hi ha regulació establida. És el cas basc.

Hi ha casos que el procediment pot estar condicionat per si és una reforma total o parcial (cas extremeny, de Cantàbria i canari).[19]

Reforma constitucional (modificació no formal)

Aquesta reforma canviaria el model del repartiment dels poders dels territoris, com seria el cas de convertir-se en un estat unitari o un estat federal o modificant la naturalesa de l'estatut o l'organització institucional de les comunitats autònomes o les llistes de competències.[20]

Mutació derivada d'acords internacionals (modificació no formal)

Amparat per l'art. 93 de la Constitució, amb una llei orgànica es poden cedir competències atorgades a comunitats autònomes a una organització internacional.[21]

Mutació derivada d'una llei estatal en matèria econòmica (modificació no formal)

L'estat central pot invair la competència econòmica de les comunitats autònomes i tornar-li-les quan acabe el pla econòmic general.[22]

Lleis orgàniques de transferència i delegació[23] (modificació no formal)

L'Estat central pot cedir competències via llei orgànica (Art. 150.2 CE).[24]

Lleis marc (modificació no formal)

Fonamentat en l'art. 150.1 CE, similar a l'anterior, permet a partir d'una llei marc (estatal) desenvolupar-la des de les lleis de les comunitats autònomes.[25]

Lleis d'harmonització (modificació no formal)

Segons l'art. 150.3 CE, l'Estat pot alterar unilateralment amb lleis d'harmonització.[26]

Per situacions excepcionals (modificació no formal)

En els arts. 116 i 155 CE, s'estableix que per solucionar situacions extremadament greus es poden prendre mesures.[27]

Mutació per interpretació jurisprudencial de continguts estatutaris (modificació no formal)

Les sentències del Tribunal Constitucional poden suposar canvis no formals.[28]

Polèmiques legals

El recolliment de drets estatutoris plantejà polèmiques com: si posar-los en un estatut d'autonomia és el més convenient i si sí ho és, quin límit hi ha per a establir-ne'n. Aquesta diferència de tractament dels ciutadans d'una comunitat autònoma respecte d'altres podria no ser admesa per la Constitució.

El Tribunal Constitucional declarà en STC 247/2007 i STC 31/2010 que l'abast d'aquests drets era de valor interior.[29] Els límits per a aquests drets serien: que aquestes declaracions de drets respecten els drets fonamentals constitucionals dels espanyols (CE arts. 53.1 i 81.1) i la competència reservada a l'Estat Central de regular la garantia de la igualtat dels espanyols a exercir els seus drets i obligacions.[30]

En definitiva, els estatuts poden incloure catàlegs de drets i deures per no estar prohibit constitucionalment malgrat no estar recongut explícitament en la Constitució, sempre que estiga dins del marc de les competències atorgades.[31] Així i tot, aquests drets i deures queden pràcticament inutilitzats.[32]

Història

L'octubre de 2003 es va començar a discutir el Pla Ibarretxe (o Estatut Polític de la Comunitat d'Esukadi), una reforma de l'Estatut d'autonomia basc. El desembre de 2004 aconseguí la majoria absoluta al Parlament basc per presentar-la al Congrés dels Diputats, on va ser rebutjat l'1 de febrer de 2005. Aquesta reforma inicià un debat sobre el model de l'Estat de les Autonomies espanyol.[33]

Aquest debat provocaria a partir del 2006 i el 2007 una onada de reformes dels estatus d'autonomia.[33] En aquesta onada, la proposta de reforma valenciana fou la pionera (abril de 2005[34]).[35] Les propostes de reforma que tingueren èxit foren, per ordre: la valenciana (abril de 2006), la catalana (juliol de 2006), la balear (febrer), l'andalusa (març), l'aragonesa (abril) i la de Castella i Lleó (novembre) (aquestes ho aconseguiren el 2007), la navarra (2010) i a Extremadura el 2011. Més endavant, la murciana el 2013. Els casos valencians i navarresos no foren textos nous, sinó meres reformes del text.[36]

Les propostes que no tingueren èxit foren la gallega, la canària i la Castella-La Manxa:[35]

Al parlament gallec s'inicià l'estudi d'una possible reforma el 2006 i el 29 de gener de 2007 fou sospès per les eleccions municipals. Després, el[37] El PSOE i el Bloc Nacionalista Gallec pactaren modificar el preàmbul on deia "nacionalitat històrica" per ficar-hi "nació", cosa que va fer fracassar la reforma.[38]

La reforma castellano-manxega s'inicià el 2007[39] i va tindre el vist-i-plau pel PSOE a la Comissió Constitucional del 21 d'abril de 2010 però va ser frustrada per la polèmica del transvasament Tajo-Segura entre el Partit Popular i el PSOE. El text reformat fou retirat l'11 de maig de 2010[39] per petició del PSOE quan anava a ser votat al Ple.[38]

Aquesta onada de reformes dels estatus d'autonomia del 2006 i 2007 van incloure una sèrie de drets estatutaris. Aquests drets presenten una sèrie de problemes: la majoria confonen drets amb principis rectors i no diferèncien clarament els límits entre els drets constitucionals i els estatutaris.[40]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Muñoz Machado, 1982, p. 281.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Muñoz Machado, 1982, p. 268.
  3. ↑ 3,0 3,1 Viciano, 2005, p. 13.
  4. ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 287.
  5. ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 282-284.
  6. ↑ 6,0 6,1 Muñoz Machado, 1982, p. 285.
  7. ↑ Viciano, 2005, p. 11-12.
  8. ↑ Viciano, 2005, p. 31.
  9. ↑ Viciano, 2005, p. 18.
  10. ↑ Viciano (2005, p. 18) diu a més que el procediment de reforma solament es demana a la Constitució que incloga la participació de les Corts Generals.
  11. ↑ Viciano, 2005, p. 28.
  12. ↑ Viciano, 2005, p. 29.
  13. ↑ Viciano, 2005, p. 60.
  14. ↑ Viciano, 2005, p. 61.
  15. ↑ Viciano, 2005, p. 63-65.
  16. ↑ Viciano, 2005, p. 74-75.
  17. ↑ Viciano, 2005, p. 77-78.
  18. ↑ Viciano, 2005, p. 84-85.
  19. ↑ Viciano, 2005, p. 86-87.
  20. ↑ Viciano, 2005, p. 171.
  21. ↑ Viciano, 2005, p. 173.
  22. ↑ Viciano, 2005, p. 176-179.
  23. ↑ Viciano, 2005, p. 172.
  24. ↑ Viciano, 2005, p. 179.
  25. ↑ Viciano, 2005, p. 186.
  26. ↑ Viciano, 2005, p. 187-188.
  27. ↑ Viciano, 2005, p. 190.
  28. ↑ Viciano, 2005, p. 193-194.
  29. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 29.
  30. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 32.
  31. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 33.
  32. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 52-53.
  33. ↑ 33,0 33,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 15.
  34. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 9.
  35. ↑ 35,0 35,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 16.
  36. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 9, 15.
  37. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 16-17.
  38. ↑ 38,0 38,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 17.
  39. ↑ 39,0 39,1 Morcillo Moreno, 2013, p. 10.
  40. ↑ Morcillo Moreno, 2013, p. 27.

Bibliografia

  • Morcillo Moreno, Juana. Validez y eficacia de los derechos estatutarios : En especial, el proyecto de reforma castellano-manchego. Toledo: Ediciones Parlamentarias de Castilla-La Mancha, 2013. ISBN 978-84-691-2594-6. 
  • Muñoz Machado, Santiago. Derecho público de las Comunidades Autónomas I. 1a ed. Madrid: Civitas, 1982. ISBN 84-7398-220-7. 
  • Viciano, Roberto. Constitución y reforma de las estatutos de autonomía : Procedimientos constitucionales de modificación del Estado autonómico. València: Tirant lo Blanch, 2005. ISBN 84-8456-252-2. 

Vegeu també

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estatut_d%27autonomia&oldid=20745574»