Peucestes de Mieza: diferència entre les revisions
RR (discussió | contribucions) mCap resum de modificació |
RR (discussió | contribucions) Cap resum de modificació |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
[[Categoria:Sàtrapes de Persis]] |
[[Categoria:Sàtrapes de Persis]] |
||
[[Categoria:Somatophylakes]] |
|||
Revisió del 09:51, 29 abr 2019
.jpg)  | |
| Nom original | (grc) Πευκέστης |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle IV aC Mieza (Grècia) |
| Mort | segle IV aC Regió de Frígia |
| Somatofílacs Alexandre el Gran | |
| Sàtrapa | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | guardaespatlles, somatofílacs, sàtrapa |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
Peucestes de Mieza (Peucestas, Πέστας), fill d'Alexandre, fou un militar macedoni nadiu de Mieza a Macedònia.
Va estar al servei d'Alexandre el Gran que el va nomenar comandant d'un trirrem a la regió de l'Hidaspes, que fou el seu primer comandament d'importància però ja s'havia destacat donant proves de valor; Alexandre li va encarregar de portar davant del rei l'escut sagrat agafat del temple d'Atenea a Ílion i en aquesta capacitat va estar prop del rei en l'assalt a la ciutat principals del malli i alguns autors diuen que va salvar la vida al rei.
Alexandre li va conferir diverses altes distincions i a la tornada a Persèpolis el va nomenar sàtrapa de Persis i el va fer somatofilax, un títol a l'abast de molt pocs. A Susa li va concedir corona d'or. Com a governador de Persis va guanyar el favor dels seus administrats i del mateix Alexandre, i va adoptar tots els costums i vestimenta perses.
A la primavera del 323 aC es va reunir amb el rei a Babilònia amb un exèrcit de 20000 homes, i és esmentat com un dels que el va atendre a la darrera malaltia.
A la seva mort no va prendre part a les discussions pel repartiment del poder, però tot i així se li va renovar el govern de Persis, que també va conservar a la partició de Triparadisos el 321 aC.
El 317 aC es va veure obligat a prendre part activa a la guerra entre Antígon el Borni i Èumenes de Càrdia, i va rebre el comandament de les forces de totes les satrapies a l'est del Tigris; no va aconseguir la direcció suprema però Èumenes el va saber retenir al seu bàndol durant les següents campanyes. La derrota final de Gadamarta el 316 aC amb la rendició i posterior execució d'Èumenes el va privar de la seva satrapia però Antígon va decidir agafar-lo al seu servei i li va fer diverses promeses que mai es van complir.