Persèpolis
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 Persèpolis | ||||
| Epònim | perses | |||
| Dades | ||||
| Tipus | punt de referència, ciutat antiga, capital i jaciment arqueològic | |||
| Data de descobriment | 1621 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura aquemènida | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Satrapy of the Achaemenid Empire | Persis | |||
| Localització |
Kuh-e Rahmat  | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania | |||
| Data | 1979 (3a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (vi) | |||
| Identificador | 114 | |||
| Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
| Data | 16 setembre 1931 | |||
| Identificador | 20 | |||
|
| ||||
 | ||||
Persèpolis (llatí: Persepolis) fou la capital de Pèrsia, que va substituir Pasargada. Els reis hi tenien un palau i estava rodejada per una triple muralla. Es trobava en una plana (moderna plana de Mardusht) a la unió de dos rius: l'Araxes (modern Bendamir) i el Medus (modern Pulwan). Estrabó diu que era la ciutat més important de Pèrsia després de Susa, i que Alexandre el Gran la va incendiar com a venjança per la invasió de Pèrsia 150 anys enrere. Curtius diu que això es va fer en un moment en què Alexandre i els seus companys anaven beguts.
Sota domini àrab, la propera fortalesa d'Istakhr, a uns 7 km, en va agafar el relleu i la ciutat fou abandonada.
En queden extenses ruïnes anomenades localment Chel Minar ('Quaranta Columnes'). La ciutat va ser declarada l'any 1979 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història[modifica]
La primera capital de l'Imperi aquemènida va ser Pasargada, però cap al 512 aC el rei Darios I el Gran va emprendre la construcció d'aquest massiu complex palatí, ampliat posteriorment pel seu fill Xerxes I i el seu nét Artaxerxes I. Mentre les capitals administratives dels reis aquemènides van ser Susa, Ecbatana i Babilònia, la ciutadella de Persèpolis va mantenir la funció de capital cerimonial, on se celebraven les festes de cap d'any. Construïda en una regió remota i muntanyosa, Persèpolis era una residència reial poc convenient, i era visitada principalment a la primavera.
El 330 aC, Alexandre el Gran, en la seva campanya d'Orient, va ocupar Persèpolis, la va saquejar, i va incendiar el Palau de Xerxes per simbolitzar potser la fi de la Guerra panhel·lènica en revenja contra els perses.
El 316 aC, Persèpolis era encara la capital de Persis, una província del nou Imperi macedònic. La ciutat va decaure gradualment durant el període selèucida i les èpoques posteriors. Al segle III, la propera ciutat d'Istakhr va esdevenir centre de l'Imperi sassànida.
Vista panoràmica[modifica]
Referències[modifica]
 | La plaça Naqsh-e Jahan a Isfahan · Persèpolis · Els zigurats de Choqa Zanbil · Les ruïnes de Takht-e Soleyman · Bam i el seu paisatge cultural.∗ · Pasargada · El mausoleu de Soltaniyeh · La inscripció de Behistun · Els conjunts monàstics armenis de l'Iran · El sistema hidràulic històric de Shushtar · El Complex del Khānegāh i del santuari del xeic Safi al-Din Ardabili a Ardabil · El conjunt del basar històric de Tabriz · Els jardins perses · La mesquita de Jameh, a Isfahan · Gonbad-e Qabus · Palau de Golestan · Xahr-i Sokhta |  | |
