Ernst Herzfeld

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaErnst Herzfeld
Ernst Herzfeld (cropped).jpg
Nom original Ernst Emil Herzfeld
Dades biogràfiques
Naixement 23 de juliol de 1879
Celle
Mort 21 de gener de 1948 (68 anys)
Basilea
Alma mater Universitat Tècnica de Berlín
Activitat professional
Ocupació Antropòleg, historiador de l'art, arqueòleg, catedràtic d'universitat i arquitecte
Ocupador Universitat Tècnica de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín
Modifica dades a Wikidata

Ernst Emil Herzfeld (23 de juliol de 187920 de gener de 1948) fou un arqueòleg i iranòleg alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Celle, província de Hannover, estudià arquitectura a Munic i Berlín, que compaginava amb classes d'assiriologia, història antiga i la història de l'art.

Entre 1903 i 1905 va ser assistent de Walter Andrae en les excavacions d'Assur, i més tard va viatjar extensament a l'Iraq i l'Iran. Va examinar i documentat molts llocs històrics de Turquia, Síria, Pèrsia (Iran, després) i sobretot de l'Iraq, com Bagdad i Ctesifont. A Samarra va dur a terme entre 1911 i 1913 les primeres excavacions d'un període islàmic. El 1920, després del servei militar durant la Primera Guerra Mundial, va ser nomenat professor titular de Landes- und Altertumskunde des Orients de Berlín, en la que seria la primera càtedra d'arqueologia sobre el Pròxim Orient en el món. De 1923 a 1925 va començar les exploracions a Pèrsia i va descriure moltes de les ruïnes més importants dels països de la zona per primera vegada. El 1925 es va traslladar a Teheran, on va romandre la major part del temps fins a l'any 1934. Va jugar un paper decisiu en la creació d'una llei persa d'antiguitats i va excavar a les capitals aquemènides de Pasargada i Persèpolis.

Se'n va anar de l'Iran a finals de 1934 per establir-se durant un any a Londres, tot i que mai va tornar-hi. El 1935 es va veure obligat, per motius racials (ell era d'origen jueu), a abandonar la seva feina a Alemanya i es va convertir en un membre del cos docent de l'Institut d'Estudis Avançats (1936 – 1944). Va morir a la ciutat suïssa de Basilea el 1948.

Arxius[modifica | modifica el codi]

La major part dels documents d'Ernst Herzfeld es troba en els arxius de la Galeria Freer d'Art i la Galeria Arthur M. Sackler de la Smithsonian Institution, a Washington DC. El material, uns 30.000 documents, inclou els seus quaderns de camp, fotografies, dibuixos i inventaris d'objectes de les seves excavacions a Samarra, Persèpolis, Pasargadai a l'Iran, l'Iraq, Turquia i Síria.[1]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

  • Iranische Felsreliefs, 1910
  • Archäologische Reise im Euphrat- und Tigris-Gebiet, 4 vols., 1911-1920 (amb Friedrich Sarre)
  • Paikuli, 2 vols., 1924
  • Die Ausgrabungen von Samarra, 5 vols., 1923-1930
  • Archaeological History of Iran, (Schweich Lectures for 1934)
  • Altpersische Inschriften, 1938
  • Iran in the ancient East, 1940
  • Zoroaster and his world, 2 vols., 1947

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Iranica: Herzfeld
  • Gunter, Ann C. / Stefan R. Hauser (eds.), Ernst Herzfeld and the Development of Near Eastern Studies, 1900-1950. Leiden: Brill 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Herzfeld Modifica l'enllaç a Wikidata
  • The Ernst Herzfeld Papers, Freer Gallery of Art and Arthur M. Sackler Gallery Archives, Smithsonian Institution, Washington DC.
  • Finding Aids for the Herzfeld Archive in the Freer Gallery of Art and Arthur M. Sackler Gallery, Smithsonian Institution, Washington DC.
  • Ernst Herzfeld Papers Collections Search Center, S.I.R.I.S., Smithsonian Institution, Washington, DC
  • Ernst Herzfeld-Gesellschaft (Ernst Herzfeld Society for Exploration of Islamic Art and Archaeology).